D. 26 de durant l’any A
(27 setembre 2020)
1. Llegim el text (Mt 21,28-32)
28 Què us en sembla? Un home tenia dos fills.
Va anar a trobar el primer i li va dir: Fill,
vés avui a treballar a la vinya.29
Ell li va respondre: No hi vull anar. Però després se’n penedí i va anar-hi. 30 Aquell home
anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre: De
seguida, senyor. Però no hi
va anar. 31 Quin d’aquests dos va fer la voluntat
del pare? Li responen: El
primer. Jesús els diu: En veritat us dic que els publicans i les prostitutes us passen al davant
en el camí cap al Regne de Déu. 32 Perquè vingué Joan per encaminar-vos a
fer el que és just, i no el vau
creure; en canvi, els publicans i
les prostitutes sí que el van creure. Però vosaltres, ni després de veure això,
no us heu penedit ni l’heu cregut.
2. Comprenem el text i contemplem
Jesús
Tenim la segona paràbola inspirada
en la imatge de la vinya. Una correcta interpretació de la paràbola dels
dos fills dissemblants implica d’esbrinar dues incògnites, que es poden
reconstruir amb un cert grau de probabilitat: el seu origen i el seu context
vital. És molt probable el seu origen en Jesús, però és més difícil de refer el
seu context vital: A qui s’adreça? Quina situació vital reflecteix?
La paràbola podria representar la
resposta de Jesús als jueus observants, que criticaven la seva opció pels
pecadors i inobservants. Les dues preguntes clau, amb què obra i tanca la
narració: Què us en sembla? (Mt 21,28) Quin d’aquests dos va fer el
que el pare volia? (Mt 21,31), proposen una opció o prendre partit a fer o
no fer la voluntat del Pare. El segon fill reflecteix la manca d’obediència
real a la Llei dels sacerdots i notables del poble, tot i que en
són observants. Jesús, amb aquesta paràbola, provoca els seus interlocutors a
entrar en la lògica de la seva opció: els pecadors, representats pel primer
fill, són els qui de fet, amb la seva conversió, observen la voluntat del Pare,
encara que formalment en són transgressors.
En un segon nivell d’interpretació,
la paràbola de Jesús és llegida a la llum d’una sentència, on la missió de
Joan esdevé criteri per a valorar l’obediència al Pare dels dos grups: els
pecadors i els jueus observants. Aquesta aplicació permet a Mateu de col·locar-la
com a perllongament del debat sobre l’autoritat de Jesús, on s’al·ludeix
a la missió de Joan (Mt 21,23-27).
L’últim nivell
interpretatiu és el que Mateu suggereix als seu lectors i als cristians de
sempre. Ara i ací, Mateu pretén desemmascarar o almenys alertar els qui, al si
de l’Església d’Antioquia, es conformen amb una declaració verbal i teòrica de
la seva fe. El segon fill s’assemblaria a aquell que diu: Senyor, Senyor
(Mt 7,21), però que no fa realment la voluntat del Pare del cel; i també amb
els mestres de la Llei que diuen i no fan (Mt 23,3).
3. Pensem-hi. Amb quin dels dos fills m’identifico i per què? Es nota que, amb els meus fets i les
meves accions, faig la voluntat de Déu Pare? O en tinc prou a dir que sóc una
persona cristiana? Què em suposa fer la voluntat del Pare?
