D. 24 de durant l’any A
(13
setembre 2020)
1. Llegim
el text (Mt 18,21-35)
21Aleshores Pere preguntà a
Jesús: Senyor, quantes vegades hauré de
perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades? 22Jesús li respon: No et dic set vegades, sinó setanta vegades
set.
23»Per això passa amb el
Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. 24Tot just havia començat, quan
li’n van portar un que li devia deu mil talents. 25Com que no tenia amb què pagar, el senyor va manar que,
per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona,
els seus fills i tots els seus béns. 26Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia:
»Tingues paciència amb mi i t’ho pagaré tot. 27»Llavors, compadit d’ell, el senyor deixà lliure aquell
subordinat i li va perdonar el deute. 28»Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys
que tan sols li devia cent denaris. L’agafà i l’escanyava dient: »Paga’m el que
em deus. 29»El
company se li va llançar als peus i li suplicava: »Tingues paciència amb mi i
ja t’ho pagaré. 30»Però
ell s’hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute. 31»Quan els altres companys van
veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al
seu senyor. 32El
senyor va fer cridar aquell home i li digué: »Servidor dolent, quan vas
suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. 33¿No t’havies de compadir del teu company, com jo m’havia
compadit de tu? 34
»I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que
hagués pagat tot el deute.
35»Igualment us tractarà el
meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.
2. Comprenem
el text
El text inicia amb una pregunta de Pere a Jesús
sobre la reconciliació entre els deixebles (Mt 18,21). Jesús la respon amb una
paràbola (Mt 18,23-34), que destaca el contrast entre els deutes de dos
companys, el d’un subordinat respecte al rei, que és immens i insolvent, i el
deute
irrisori del seu company.
El rei condona el deute impagable del subordinat i aquest
és incapaç de condonar el deute irrisori del company.
El deute del subordinat és impossible de pagar, es
tracta d’una quantitat fora de mida (la renda anual del regne d’Herodes era de
nou-cents talents i els ingressos dels tributs no superaven els dos-cents
talents). Si és sorprenent la reacció del rei, encara ho és més la del
subordinat, perquè no mostra cap tipus d’agraïment davant la remissió d’un
deute tan gran, i a més, és incapaç de perdonar un deute irrisori (tres mesos
de treball) d’un company.
El company perdonat és despietat amb el seu company
deutor. El que ha rebut misericòrdia dona càstig: escanya el company i el i fa
tancar a la presó. Per mitjà de la condonació el subordinat havia rebut misericòrdia
i havia estat introduït en el cor del rei (ple d’amor). Tot i que el subordinat
fa justícia amb el seu company deutor (reclama el deute), no la fa des de
l’amor rebut i experimentat.
Hi ha també la reacció dels altres servents que han fet
seva la compassió del rei, que denuncien l’actitud despietada del company (Mt 18,31).
La comunitat cristiana és responsable que la fraternitat s’arreli en la misericòrdia
que rep del Senyor i que la remissió dels deutes faci de factor regulador.
La compassió
es manifesta en el perdó fratern sense reserves; en canvi, la indignació irromp quan la misericòrdia
no troba espai en la comunitat cristiana.
El rei manifesta que la súplica del seu subordinat
és una pregària que li toca el cor (Mt 18,33); en canvi, el subordinat no s’ha
deixat tocat el cor per la súplica (pregària) del seu company.
3.
Contemplem Jesús
La resposta de Jesús a Pere és desconcertant: no
s’ha de condemnar (Mt 18,22). El perdó s’ha de donar sense reserves, no
hi ha mesura.
I per tal d’il·lustrar que l’amor misericordiós dels
deixebles s’ha d’arrelar en l’amor misericordiós del Pare, Jesús explica una
paràbola amb la qual mostra la incommensurable misericòrdia de Déu i la mesquina
i nul·la misericòrdia humana entre col·legues.
Al final Jesús ha respost la pregunta de Pere (Mt 18,35):
el fet de perdonar sempre i sense reserves ha de brollar de la força de l’amor
del Pare rebut i experimentat, i que ha de moure el nostre cor a ser
misericordiosos com ho és el nostre Pare. I per això Jesús ens ha ensenyat el
parenostre (Mt 6,9-13).
3. Mirem la
nostra vida i acció
Judico des de l’amor
misericordiós? Com tracto l’altre?
La força de l’amor rebut del Pare
em mou a perdonar sempre i sense reserves?
