D. 6è de Pasqua C
(26 de maig 2019)
1. Llegim el text (Jn 14,23-29)
22Judes, no
l’Iscariot, li pregunta: Senyor, què ho
fa que et vulguis manifestar a nosaltres però no al món?
23Jesús li respon: Qui m’estima, guardarà la meva paraula; el
meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell. 24El qui no
m’estima, no guarda les meves paraules. I la paraula que escolteu no és meva,
sinó del Pare que m’ha enviat. 25Us he dit tot això mentre he estat
amb vosaltres, 26però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà
en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre. 27Us
deixo la pau, us dono la meva pau. Jo no us la dono pas com el món la dóna. Que
els vostres cors s’asserenin i no temin. 28Heu sentit que us deia: «Me’n vaig, però
torno a vosaltres.» Si m’estiméssiu, us alegraríeu de saber que me’n vaig al
Pare, perquè el Pare és més gran que jo. 29Us ho he dit ara, per
endavant, perquè, quan això passi, cregueu.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
La resposta a la pregunta de Judes
Tadeu (Jn 14,22) conclou el primer discurs de comiat de Jesús. Rere la pregunta
de Judes i la resposta de Jesús, hi ha la visió judeocreient sobre la
manifestació universal i gloriosa de Déu o del Messies, i alhora la resposta de
la tradició cristiana al fet que Jesús només es manifestés a uns testimonis
escollits (Ac 10,40-41), especialment als Dotze.
Ara i aquí, la manifestació de Déu
s’acull en la fe i l’amor, i consisteix a viure en comunió amb el Fill i amb el
Pare i entre nosaltres (1Jn 1,3). Així, els deixebles no hem d’esperar a la fi,
ja ara i ací podem tastar, en la fe i l’amor, aquesta existència de comunió, el
cel promès.
L’obra de l’Esperit Sant, com a vicari
del Crist encarnat i glorificat, consisteix a revelar (manifestar) plenament
tot el que el Pare ha manifestat als humans en Jesús, atès que és enviat pel
Pare en nom de Jesús. I ho fa ensenyant i recordant. Així doncs, l’altre
Defensor fa reviure, en la fe i l’amor dels deixebles, les paraules de
Jesús, i les ajuda a interpretar i actualitzar a la llum de la Pasqua.
Al final, Jesús recorda que retorna
al Pare i que la seva anada i nova tornada (Jn 14,28) són dos aspectes del
mateix esdeveniment pasqual. Ara i aquí, gaudim de l’alegria per
l’esdeveniment: l’accés al Pare queda definitivament obert a través del Fill
Jesús i amb la llum de l’Esperit. I el do de la pau ho garanteix. El do de la
pau és un do de Déu, que fa fora tot mal i l’angoixa.
3. Pensem-hi
- Em deixo guiar pel do de l’Esperit (és a dir, per l’amor i la fe) quan llegeixo i medito paraules i fets de Jesús?
- El do de la pau rebut em predisposa a establir lligams de convivència i d’entesa al si de les meves relacions amb els altres?
- Experimento la joia de saber que Jesús m’acompanya des del Pare?
