Diumenge
24 de durant l’any B
(16 setembre 2018)
1.
Llegim el text (Mc 8,27-35)
27 Jesús,
amb els seus deixebles, se’n va anar als pobles del voltant de Cesarea de
Filip, i pel camí els preguntava: Qui diu
la gent que sóc jo? 28 Ells li respongueren: Uns diuen que ets Joan Baptista; d’altres,
Elies; d’altres, algun dels profetes. 29 Llavors els preguntà: I vosaltres, qui dieu que sóc? Pere li
respon: Tu ets el Messies. 30 Però
ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú. 31 Llavors
començà a instruir-los dient: Cal que el
Fill de l’home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de
la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de
ressuscitar. 32 I els ho deia amb tota claredat. Aleshores Pere,
prenent-lo a part, es posà a renyar-lo. 33 Però Jesús es girà i,
davant els deixebles, renyà Pere dient-li: Vés-te’n
d’aquí, Satanàs! No veus les coses com Déu, sinó com els homes. 34 Llavors
va cridar la gent i els seus deixebles i els digué: Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la
seva creu i que em segueixi. 35 Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi
i per l’evangeli, la salvarà.
2.
Comprenem el text i contemplem Jesús
Ací tenim el centre de
l’evangeli de Marc, que fa de frontissa entre la primera part que s’esdevé a
Galilea i la segona part que ens encamina a Jerusalem, des d’on, un cop Jesús ressuscitat
d’entre els morts, ens torna a enviar a Galilea (Mc 16,7). Una frontissa que fa
d’epíleg a la missió a Galilea i de preludi al camí a la creu.
El relat consta de: 1) la pregunta sobre la identitat de
Jesús; 2) el primer anunci de la seva
passió, mort i resurrecció; 3) les
dues condicions per a ser deixeble de Jesús.
Es parteix d’una pregunta de
Jesús sobre la seva identitat. La gent identifica Jesús amb Joan Baptista o amb
algun dels profetes; un profeta més, però excepcional. Quan Jesús s’adreça
personalment als deixebles, Pere respon en nom seu confessant que és el Messies. És a dir, és més que un
profeta excepcional. Però el significat de confessar-lo com a Messies s’ha d’entendre des de la mort i
la resurrecció, per això demana silenci (el secret
messiànic). A la creu, el centurió en proclamarà l’autèntic significat: És veritat: aquest home era Fill de Déu
(Mc 15,39). Per això Jesús presenta per primer cop la relació del qui és el Messies amb la seva mort i
resurrecció. Jesús explica clarament que vencerà la mort i per això ha de
passar-hi. Jesús és el Fill de l’home
que dóna la vida, tot destruint la mort en el seu terreny. I Pere no ho entén.
Pere no entén que hagi de passar per la crueltat de la mort el qui és
triomfador esperat. Normalment ens apuntem més al vencedor que al vençut, la
incapacitat de sofrir i la por a morir poden impedir entendre l’entrega del
Fill de l’home, acceptar la voluntat de Déu, que vol salvar tothom, àdhuc els
exclosos i els que sobren. No acceptar la voluntat de Déu és refusar la
crucifixió de Jesús, el perill més greu dels cristians i de l’Església, amb
totes les seves conseqüències. En efecte, el camí dolorós del Messies és també
el camí del deixeble. Per això Jesús és tan contundent: Vés-te’n d’aquí, Satanàs! La confessió de Pere és vàlida però
necessita fer el camí de Jesús fins a la creu. I així poder confessar i viure l’evangeli de Jesús, el Messies, el Fill de
Déu (Mc 1,1).
I les
dues condicions que tot deixeble de Jesús haurà de complir són: 1) negar-se a si mateix per a seguir-lo,
renunciant els propis desigs i plans; 2)
la disposició a portar la creu, és a dir, estar disposat a estimar fins a
l’extrem, sense esperar res a canvi.
3.
Pensem-hi
Qui és per a mi Jesús? Accepto
de seguir-lo, sense por, en l’amor fins a l’extrem?
