Diumenge 17 de
durant l’any B
(29
juliol 2018)
1. Llegim el text: Jn 6,1-15
1Després d’això, Jesús se’n va
anar a l’altra banda del llac de Galilea o de Tiberíades. 2El seguia molta gent, perquè
veien els senyals que feia amb els malalts. 3Jesús pujà a la muntanya i s’hi assegué amb els seus
deixebles. 4Era a
prop la Pasqua, la festa dels jueus. 5Llavors Jesús alçà
els ulls i, en veure la gran gentada que acudia cap a ell, digué a Felip: On comprarem pa perquè puguin menjar tots
aquests? 6De fet,
ho preguntava per posar a prova Felip, perquè ja sabia què volia fer. 7Felip li va respondre: Ni amb dos-cents denaris no n’hi hauria prou
per a donar un tros de pa a cadascú. 8Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, li diu: 9Aquí
hi ha un noiet que té cinc pans d’ordi i dos peixos; però què és això per a
tanta gent? 10Jesús
digué: Feu seure tothom. En aquell
indret hi havia molta herba i s’hi assegueren; només d’homes, eren uns cinc
mil. 11 Llavors Jesús
prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí a la gent asseguda,
tants com en volgueren, i igualment repartí el peix. 12Quan tothom va quedar satisfet,
va dir als seus deixebles: Recolliu els
bocins que han sobrat, perquè no es perdi res. 13Ells els van recollir i amb els bocins d’aquells cinc pans
d’ordi ompliren dotze cistelles: eren les sobres després d’haver menjat. 14Quan la gent veié el senyal
que ell havia fet, començaren a dir: Realment,
aquest és el profeta que havia de venir al món. 15Jesús s’adonà que venien a
emportar-se’l per fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya.
2. Comprenem el
text i contemplem Jesús
El
relat ens presenta l’espai i el temps de l’escena amb els seus protagonistes:
Jesús, la gent i els deixebles. La situació en una muntanya dóna una solemnitat
a l’escena. Jesús hi puja i s’hi asseu amb els deixebles. Es tracta del lloc on
el profeta Isaïes situa el banquet de tots els pobles davant la presència de
Déu, on la vida triomfarà sobre la mort i formarem una fraternitat. Es tracta
d’una clara referència a l’acompliment d’Is 25,6-10.
El
fet que la Pasqua sigui a prop indica la proximitat de la mort de Jesús. Encara
no ha arribat la Pasqua, l’hora de manifestar el seu amor fins a l’extrem,
l’hora de tornar al Pare (Jn 13,1).
Jesús
contempla la gent que se li acosta. Amb el gest de la multiplicació dels pans i
els peixos, Jesús apareix com el qui es dóna generosament i gratuïtament a
tothom per amor. Jesús, perquè la gent tingui vida, dóna més que uns pans, es
dóna ell mateix morint per amor. Amb la imatge de l’aliment gratuït, Jesús és
el regal de la vida que Déu ens ofereix.
Els
pans d’ordi eren els pans dels
pobres, però també eren els primers que es feien per a oferir-los a Déu en
acció de gràcies perquè ens dóna aliment. El salari d’una jornada era d’un
denari, calien dos-cents dies per guanyar dos-cents denaris Els peixos representen el que s’afegeix al
pa en un banquet solemne.
Jesús
convida a seure tothom sobre l’herba, és a dir, Jesús convida a
participar d’aquest banquet de fraternitat i de victòria sobre la mort amb el
mateix Senyor.
Jesús
fa els gestos que recorden l’Últim Sopar i que actualitzem en l’Eucaristia.
Jesús mateix és el qui ens dóna l’aliment que no caduca (en canvi, l’herba s’asseca).
Jesús
convida a recollir el que ha sobrat.
Allò que sobra no es pot perdre, perquè l’aliment rebut de Jesús no caduca, no
es fa malbé, per això cal recollir-lo. L’Eucaristia representa l’aliment que no
caduca i que ens dóna la vida que ve de Déu.
Davant
del gest de Jesús, la gent el reconeix com el
profeta que havia de venir. Qui és aquest profeta? És el personatge que Déu
havia promès a Moisès (Dt 18,15). Però
la gent sembla aclamar el profeta que va alliberar el poble de l’esclavatge
d’Egipte, i que ara els alliberarà de l’ocupació romana. La gent vol un rei que
els protegeixi de l’invasor i els governi amb justícia. Jesús no és aquest rei
polític que volen.
Jesús
és temptat amb el fet de convertir-se en un personatge amb poder polític i
militar. Però Jesús es retira tot sol, sense els deixebles, a la muntanya. La
muntanya és el lloc de trobada amb Déu. Jesús va a trobar-se amb el seu Pare,
perquè l’animi en la seva entrega generosa i gratuïta per amor.
3. Mirem la
nostra vida i acció
Fem
com Jesús, és a dir, de retirar-nos per no deixar-nos atrapar pel fum de la
fama i trobar-nos amb el Pare?
Demanem
la força al Pare perquè donem per amor tot el que tenim i som?