Diumenge 14 de
durant l’any B
(8
de juliol 2018)
1. Llegim el text
(Mc 6,1-6)
1Jesús
se’n va anar al seu poble, i els seus deixebles el seguiren. 2El
dissabte es posà a ensenyar a la sinagoga. Molts, en sentir-lo, se
n’estranyaven i deien: D’on li ve, tot
això? Què és aquesta saviesa que ha rebut? I aquests miracles obrats per les
seves mans? 3¿No és el
fuster, el fill de Maria, el germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I
les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres? I no eren capaços
d’acceptar-lo. 4Jesús els digué: Un
profeta només és menyspreat al seu poble, entre els seus parents i a casa seva.
5I no pogué fer allí cap miracle; tan sols va curar uns quants
malalts, imposant-los les mans. 6I el sorprenia que no tinguessin
fe. Jesús recorria els pobles del voltant i hi ensenyava.
2. Comprenem el
text i contemplem Jesús
L’evangelista
Marc parteix del fet que Jesús va anar al seu poble natal i que els seus veïns
no l’acolliren com a Messies i Fill de Déu, i ens diu que això va el sorprendre.
Un fet inaudit en l’evangeli de Marc. Aquí Marc també coincideix amb el que diu
el quart evangeli en el seu pròleg: Ha
vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit (Jn 1,11).
L’anada
de Jesús i dels deixebles que el segueixen a Natzaret i el seu ensenyament a la
sinagoga provoca que el veïnat reaccioni fent-se cinc preguntes sobre la
identitat i la missió de Jesús: sobre el seu origen, la seva saviesa, els
miracles obrats i dues sobre la seva parentela. Jesús no fa cap miracle a causa
de la incredulitat de parents i veïns.
Jesús
arriba al seu poble natal quan ja la seva fama el precedeix. Els veïns es
pregunten per l’origen del seu ensenyament. Allò que diu i sap li vénen de Déu.
Però els seus convilatans no poden admetre-ho, ja que coneixen el seu origen humil,
no és més que un obrer de la construcció
(l’original grec diu téknon, faber en llatí), és a dir, un obrer que
treballava la fusta i la pedra.
La
humanitat evident de Jesús fa que els seus convilatans no puguin reconèixer-hi
que Déu els visiti. La humanitat de Jesús queda patent pel fet de ser fill de Maria. Marc no esmenta mai Josep.
El fet que Marc l’identifiqui com a fill
de Maria, indica, d’una banda el seu naixement virginal i de l’altre un possible
naixement fora del matrimoni, i per tant, seria una manera d’injuriar-lo o
menysprear-lo com a home.
El
fet que els quatre germans de Jesús tinguin nom de patriarques suggereix una
família religiosa, i si no s’indica el nom de les germanes és perquè ja deuen
estar casades. Jesús se sorprèn que no l’acullin com a Fill de Déu que els
visita. Els miracles indiquen l’apropament salvador i guaridor de Déu als
humans (relat anterior de guarició d’una dona malalta incurable i d’una nena
morta).
El
fet que veïns i parents s’escandalitzin indica la seva palesa incredulitat. I
per això, on es refusa el do de la salvació de Déu ofert en el miracle, s’esdevé
impossible de fer-n’hi cap. Perquè Jesús és fidel a la seva missió guareix,
però no pot guarir el que no acull la guarició com a signe del regal que Déu li
concedeix en Jesús. El miracle no és un gest màgic, Jesús no és un miracler
qualsevol. Jesús fa miracles com a expressió de l’amor de Déu, que guareix i
salva. El miracle no té cap sentit allà on els humans es tanquen a l’amor de
Déu. Per això, tot i el fracàs enmig dels seus, continua amb la seva missió,
recorrent viles i pobles i ensenyant-hi.
Marc
se serveix d’aquesta visita al seu poble natal per a indicar-nos que Jesús és
alhora home i Déu. Així, perquè és humà té germanes i germans i és fill d’una
dona, i perquè és diví no s’indica que sigui fill del seu pare.
3. Mirem la
nostra vida i acció
- Crec que Jesús és Déu que ve a visitar-me i que vol ser-me tan proper que es fa veí, parent meu?
- Què em crida més l’atenció de Jesús?
