D. 5è de
Pasqua B
1.
Llegim el text (Jn 15,1-8)
1Jo sóc el cep
veritable i el meu Pare és el vinyater. 2Les sarments que no
donen fruit, el Pare les talla, però les que donen fruit, les neteja perquè
encara en donin més. 3Vosaltres ja sou nets gràcies a la
paraula que us he comunicat. 4Estigueu en mi com jo estic en
vosaltres. Així com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit,
tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi. 5Jo sóc
el cep i vosaltres les sarments. El qui està en mi i jo en ell, dóna molt de
fruit, perquè sense mi no podeu fer res. 6Si algú no està en
mi, és llençat fora i s’asseca com les sarments. Les sarments, un cop seques,
les recullen i les tiren al foc, i cremen. 7Si esteu en mi i
les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho
tindreu. 8La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i
sigueu deixebles meus.
2.
Comprenem el text i contemplem Jesús
En el text trobem un quadre simbòlic
amb la imatge del cep i les sarments (Jn 15,1-2) i l’exhortació que explicita
la conseqüència per als creients de ser un de sol en Crist (Jn 15,3-8). El text
insisteix a estar en Jesús i donar fruit (cinc cops cadascun).
El cep, amb la figuera i l’olivera,
formen part de la vegetació típica de Palestina. El cep que sembra Noè després
del diluvi designa l’inici d’una nova era. Més endavant el cep representarà el
poble d’Israel, el poble que Déu s’ha escollit i ha plantat enmig dels altres
pobles. Ara Jesús s’identifica amb el cep, és a dir, amb tot el tot el poble de
Déu, un de sol representa tothom. En efecte, som un de sol en Jesucrist (cf. Ga 3,28).
L’objecte de l’obra de Déu és el seu
mateix Fill Jesucrist, només ell dóna sarments
fecunds. Jesús és el cep veritable perquè en Ell s’acompleix definitivament la
fraternitat volguda pel Pare. I la fraternitat volguda per Déu donarà fruit per
a la seva glòria si està plena de la identitat del Fill i Ell roman en
nosaltres i nosaltres en Ell.
A les sarments (deixebles) se’ls demana fidelitat a l’únic cep (Jesús), perquè siguin un de sol en
la diversitat. La unió Fill (cep
veritable) i deixebles (sarments)
té el seu model en la unió Pare i Fill. Els deixebles som transformats per
dins, existim en el Fill, i així es realitza el projecte de Déu de crear l’ésser
humà a la seva imatge i semblança (Gn 1,26). I el qui refusa
unir-s’hi és tret fora i perd tot el
vigor i s’asseca i mor, perquè no roman en Crist. Refusar Crist suposa
morir a l’amor rebut i ser incapaç estimar sense esperar res a canvi. Som
lliures de preferir la mort i la fosca a la vida i a l’amor.
La pregària que fem dóna fruit si estem
units a Crist i si ens mantenim fidels al projecte d’amor fins a l’extrem per a
tothom. Déu escolta la pregària si és per a donar fruit i dur a terme el seu
projecte d’amor. I el que glorifica el Pare és el fruit abundant que donen les
sarments, perquè resten unides al cep veritable.
3.
Mirem la nostra vida i acció
La condició del deixeble és dinàmica,
cal que actuï unit a Crist perquè el projecte de Déu (el seu Regne) es vagi
fent realitat en aquest món. És una crida a mantenir-me i manifestar-me com a
deixeble, com a sarment unida al cep
veritable. El que dic i faig testimonia la meva unió a Crist?
En l’Eucaristia expressem i manifestem
aquesta nostra unió amb Crist, aquest ser un de sol amb Crist. En faig
experiència?
En la pregària ens unim a Crist. Prego
unit a Jesucrist per a donar fruit?
