diumenge, 15 d’abril del 2018

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Jo sóc el bon pastor


 http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosB/31pascuaB4.jpg
D. 4 de Pasqua B

1. Llegim el text (Jn 10,11-15)
11Jo sóc el bon pastor. El bon pastor exposa la seva vida per les seves ovelles. 12El qui va a jornal, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n’apodera i les dispersa. 13És que ell va a jornal i tant se li’n dóna de les ovelles. 14Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, 15tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. A més, em desprenc de la meva vida per les ovelles. 16Encara tinc altres ovelles que no són d’aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor. 17El Pare m’estima, perquè dono la vida i després la recobro. 18Ningú no me la pren, sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare.

2. Comprenem el text
La metàfora del pastor i del ramat és molt usada en els escrits de l’Antic Orient i serveix per a indicar el lligam que uneix els súbdits amb el seu sobirà. L’Antic Testament se la fa seva per a indicar el lligam d’amor entre poble d’Israel i Déu, així com la relació personal de l’israelita amb el seu Déu (el salm 23). La imatge del pastor de Jn 10 té com a rerefons la profecia d’Ez 34. Ara el pastor és únic i és el mateix Déu fet home en Jesús de Natzaret. I és un pastor que s’arrisca per salvar les seves ovelles, s’arrisca fins a desprendre’s de la pròpia vida. Ací ressona la figura del rei David que arrisca la pròpia vida davant Goliat per a salvar el seu poble (1Sa 17,21-53). Però també hi ressona el poema del Servent que dóna la vida pel poble de Déu (cf. Is 53,10.12).

3. Contemplem Jesús
Jesús és presenta dos cops com el Pastor, el bo, amb l’expressió Jo sóc, que recorda la presentació de Déu a Moisès des de la bardissa que cremava i no es consumia (Ex 3,14).
Jesús, com David, exposa la seva vida i s’arrisca perdre-la per a salvar-ne d’altres. Per això el qui va a jornal fuig, no s’arrisca. Jesús no es lliura a la mort, ja que si morís es perdria el ramat o moririen les ovelles. Jesús està disposat a enfrontar-se amb la mort per a defensar les seves ovelles. Jesús no té por, la seva fidelitat al Pare i a les ovelles el fa valent, capaç de desprendre’s de la pròpia vida (Jn 10,15).
Jesús s’arrisca perquè coneix la seves ovelles, és a dir, les estima i està disposat a córrer el perill de morir per les seves ovelles que estima. Jesús és capaç de fer-ho perquè estima fins a l’extrem (Jn 13,1), i perquè només des de l’amor es pot donar vida i alliberar-nos de la mort: Hem conegut l’amor pel fet que Jesucrist ha donat la seva vida per nosaltres. Per això, també nosaltres hem de donar la vida pels germans (1Jn 3,16).
Jesús no s’aferra a la seva vida, sinó que se’n desprèn contínuament, no té por de la mort perquè és fidel al Déu de la vida i als seus germans que volen viure.
Jesús dóna lliurement la vida i ho fa amb la força que ha rebut del Pare. Jesús és ressuscita ell mateix (Jn 10,17-18). A d’altres llocs del NT se’ns diu que és el Pare el qui el ressuscita (Rm 10,9). I el seu Pare l’estima perquè la seva entrega realitzarà el designi que n’ha rebut (Jn 3,16).

4. Mirem la nostra vida i acció
El que caracteritza les ovelles és la seva adhesió al bon Pastor, que hi aposta perquè les estima.
  • Em sento unit a Jesús, que és capaç de desprendre’s de la pròpia vida perquè tingui vida?
Jesús no s’arrapa, no s’aferra, a la pròpia vida, a tot el que té, sinó que se’n desprèn per amor.
  • Estic disposat a donar la vida per amor, sense esperar res a canvi?
Les ovelles són lliures d’unir-se al bon pastor o no. Unir-s’hi suposa valorar la dignitat (la llibertat i la responsabilitat) dels altres, per diferents que siguin.
  • M’arriscaria perquè tothom valori la dignitat dels qui té a prop?