D. 3r de
Quaresma B
1. Llegim
el text (Jn 2,13-25)
13Era a prop la Pasqua
dels jueus, i Jesús va pujar a Jerusalem. 14En
el recinte del temple va trobar els venedors de vedells, de moltons i de
coloms, i els canvistes asseguts als seus llocs. 15Llavors
es va fer un fuet de cordes i els tragué tots fora del temple, tant els moltons
com els vedells. Va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar
les taules; 16i digué als venedors de coloms: Traieu això d’aquí! No convertiu en mercat
la casa del meu Pare! 17Els seus deixebles
recordaren allò que diu l’Escriptura: El zel del teu temple em
consumeix. 18Llavors els jueus el van
interrogar: Amb quin senyal ens demostres
que pots obrar així? 19Jesús els contestà: Destruïu aquest santuari, i en tres dies
l’aixecaré. 20Els jueus replicaren: Aquest santuari ha estat construït en
quaranta-sis anys, i tu el vols aixecar en tres dies? 21 Però
ell es referia al santuari del seu cos. 22Per
això, quan va ressuscitar d’entre els morts, els seus deixebles recordaren que
havia dit això, i van creure en l’Escriptura i en la paraula de Jesús. 23Mentre era a Jerusalem durant els dies de la festa
de Pasqua, molts, veient els senyals prodigiosos que feia, van creure en el seu
nom. 24Però Jesús no es fiava d’ells, perquè
els coneixia tots 25i no necessitava que ningú
li digués què són els homes: ell sabia prou què hi ha en el cor de cadascú.
2.
Comprenem el text i contemplem Jesús
Per què Jn posa l’expulsió dels mercaders del
Temple a l’inici de l’activitat pública de Jesús?
Des de l’inici, el qui és l’Anyell de Déu –l’animal
sacrificat per Pasqua al Temple– ja purifica el mateix Temple, el lloc de la
presència de Déu enmig del seu poble. I ho fa per anunciar que ell és el Temple
nou.
El lloc de la presència de Déu és al santuari,
dins del Temple, per això Jesús parla de la
casa del seu Pare i del santuari
del seu cos.
L’escena es desenvolupa indicant el temps (Pasqua)
i el lloc (recinte del temple de Jerusalem). Després apareix el gest de Jesús
amb una interpretació des de l’Escriptura (Jn 2,14-16). I seguidament tenim
dues reaccions, la dels deixebles i la dels jueus, una d’admiració i l’altra de
queixa (Jn 2,17-18). Però ningú no qüestiona el gest, sinó que es fixen en
l’home Jesús.
Jesús respon els qui el critiquen amb un anunci
solemne, però que desestimen, burlant-se’n (Jn 2,19-20). L’evangelista
interpreta l’anunci de Jesús i indica que els deixebles hi van creure (Jn 2,21-22).
Però no només els deixebles hi creuen, sinó també més gent, tot i que Jesús no
acaba fiant-se’n (Jn 2,23-25), perquè han d’acceptar de ser provats i l’aparent
fracàs de la creu.
Jesús anuncia dos esdeveniments: la destrucció del
santuari i la seva reconstrucció. En la línia del profeta Jeremies, Jesús
qüestiona la fe màgica en la garantia de la presència de Déu al Temple contra
tot mal.
Jesús parla del seu poder de destruir i aixecar
com havia anunciat Jeremies que Déu faria.
Per tant, amb aquest gest simbòlic, Jesús expressa la seva pregona convicció
que el seu Pare canviaria radicalment les coses.
El cos de Jesús és el mateix santuari de Déu, la
casa de Déu, obert a la humanitat, on es manifesta plenament la glòria de Déu,
la seva victòria sobre el mal i la mort. El cos de Crist és la porta estel·lar cap al món diví.
3.
Pensem-hi
Jesús anuncia que el temple de Déu és la seva
humanitat i que la dignitat humana no té preu (no és negociable ni s’hi
negocia). Valoro la dignitat de qualsevol persona?
Recordo com els deixebles, és
a dir, aprofundeixo en la meva fe en Jesús? Jesús és per a mi l’autèntica porta
d’accés al món diví, al cel nou i la terra nova?
En Jesús ressuscitat, Déu és present enmig dels
humans i els humans ens trobem davant Déu. Jesús no vol que negociem amb Déu ni
mirem de comprar-lo. Ho faig?
Jesús vol que gaudim de la seva presència
gratuïta, guaridora i humanitzadora. Ho faig?
