1er
diumenge de Quaresma B
1. Llegim
el text (Mc 1,12-15)
12Immediatament l’Esperit empenyé
Jesús cap al desert. 13Hi va passar quaranta dies, temptat per
Satanàs; s’estava entre els animals feréstecs, i els àngels el servien. 14Després
que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. 15Deia:
S’ha complert el temps i el Regne de Déu
és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.
2. Comprenem
el text
Els
tres evangelis sinòptics (Mt, Mc i Lc) presenten el baptisme de Jesús i les
temptacions com un díptic. Jesús ha estat batejat per Joan i Déu Pare l’ha presentat
com a Fill seu estimat i l’Esperit Sant l’ha omplert de la seva força. I per
això l’Esperit pren la iniciativa d’empènyer-lo cap al desert (Mc 1,12).
El
desert indica una situació penosa, o bé un moment de temptació, un moment de
crisi, d’optar o no pel camí de Jesús i del Regne.
Marc
vol situar-nos en relació amb els orígens. Adam va viure al paradís amb
companyia d’animals, i va ser temptat per la serp (figura de Satanàs). Els
relats tradicionals jueus també parlen que els àngels servien els primers
humans en el paradís. La història de la humanitat camina amb els ulls posats en
els seus orígens. Jesús du a terme la utopia dels orígens. Amb el Regne de Déu,
el final i l’inici de la història de la humanitat es fan presents.
Després
de la caiguda, Adam comença a tenir problemes amb els animals feréstecs (Vida
grega d’Adam i Eva, segle I aC). I en la versió llatina de la Vida
d’Adam i Eva, Adam s’enfonsa fins al coll en les aigües del Jordà; i després
de la seva expulsió del paradís passa 40 dies de penitència i té només com a
menjar animals i bèsties. Els 40 dies són un nombre simbòlic (temps de crisi i
discerniment).
3.
Contemplem Jesús
Jesús
és empès cap al desert per l’Esperit i hi és temptat, Adam ha estat expulsat fora
del paradís per Déu perquè treballés la terra (Gn 3,23). Marc destaca la
humanitat de Jesús.
Jesús
s’està entre els animals feréstecs sense problemes (Mc 1,13), fent possible la
utopia d’Is 11,6-10. El mateix Isaïes anunciarà la promesa del cel nou i de la
terra nova (Is 65,17-25), reprenent Is 11,6-10.
Precisament
l’autor del relat de la creació indica que l’ésser humà i els animals vivien en
una pau paradisíaca, i tan sols s’alimentaven de vegetals (Gn 1,29-30). Ara
Jesús és presentat com el nou Adam, que fa possible la utopia del paradís, amb
la imatge del Regne.
Jesús
emprèn, amb la força de l’Esperit, el camí del Regne, per a fer realitat
l’harmonia fraternal i la pau paradisíaca que Déu vol per a tota la humanitat i
per a tota la creació. Però Satanàs vol desviar-lo d’aquest camí emprès.
Satanàs també vol desviar tot creient batejat del camí de Jesús que passa per
la creu. Tanmateix tot creient batejat també compta amb la força de l’Esperit i
el servei dels àngels.
Acabat el cicle de Joan Baptista, que havia promès
que vindria el més fort (Mc 1,7),
Jesús apareix com el qui du a terme la utopia dels orígens.
Jesús és més que el missatger de bones noves (Is 52,7), més que el capdavanter de
l’Evangeli de Déu. El missatger i capdavanter ha estat Joan Baptista (Mc 1,2).
Jesús és el Regne en marxa, present i futur. Per
això, el Regne de Déu que ara irromp en Jesús i que alhora empeny cap a la
plenitud d’aquest Regne demana una decisió personal i intransferible. Implica conversió i fe.
4.
Pensem-hi
- L’Esperit m’empeny al desert. Quin és el meu desert, avui?
- La fe em sosté en les dificultats que trobo al desert?
- Jesús apunta i fa present la utopia del Regne, però em demana una decisió que suposa convertir-me i creure en l’Evangeli. Què he de canviar per a implicar-me més en el camí del Regne?
