Baptisme
del Senyor B
1. Llegim el text (Mc 1,7-11)
7I Joan predicava així: Després de mi
ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li
les corretges de les sandàlies. 8Jo us he batejat amb
aigua, però ell us batejarà amb l’Esperit Sant. 9Per aquells dies, Jesús vingué
des de Natzaret de Galilea i fou batejat per Joan en el Jordà. 10I tot seguit, mentre pujava de
l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava
cap a ell. 11I una
veu digué des del cel: Tu ets el meu
Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut.
2. Comprenem el text
El baptisme de Jesús és una epifania o manifestació divina, que
revela la identitat de Jesús i la de Déu, com a Pare, Fill i Esperit Sant. Per això hi apareixen uns efectes especials, el cel s’esquinça, això indica que Déu vol dir alguna cosa i que vol
enviar algú en missió. Per això Jesús escolta que Déu Pare el reconeix com a Fill seu estimat i es complau en Jesús
per a confiar-li una missió important. I no el vol deixar sol davant els
perills. I és així que un colom baixa sobre Jesús, una manera de dir que Jesús
és omplert de la força de l’Esperit Sant.
Marc
lliga tres moments importants de la vida i acció de Jesús: el baptisme, la transfiguració
i el sepulcre buit. Les tres escenes són epifàniques;
en la primera, el missatge s’adreça a Jesús (Mc 1,11); en la segona, als
deixebles (Mc 9,7), i en la tercera, a tothom (Mc 16,6). I abans, en les tres, hi
ha una professió de fe; en la primera, Joan confessa que ve el qui és més fort (Mc 1,7); en la
segona, Pere confessa Jesús com a Messies
(Mc 8,29); i en la tercera, el centurió confessa Jesús com a Fill de Déu (Mc 15,39).
El baptisme de Jesús il·lumina la participació dels creients a la dignitat
reial, sacerdotal i profètica de Crist i a la nova creació
inaugurada en Ell. En efecte, el batejat neix de nou i és enviat amb la força
de l’Esperit a viure com a cristià que ja és i a anunciar l’Evangeli de Déu
pertot arreu.
3. Contemplem Jesús
Jesús és el Messies (Sl
2,7), l’Estimat (Gn 22,2) i el Servent (Is 42,1). La manifestació divina no reflecteix cap experiència
interior de Jesús en el moment del seu baptisme, sinó l’interès de l’Església a
definir la identitat de Jesús des de l’inici.
Jesús és mostrat com a Nou Adam
(sorgeix de l’aigua) i com a Ungit (Crist, Messies), que
acumula en la seva persona el privilegi de ser alhora Rei (Sl 2,7), Profeta
(Is 42,1) i Sacerdot (Gn 22,2.12.16). Jesús és Rei en referència a David, Profeta
en referència al Servent del Senyor, i Sacerdot
en referència a Isaac, ofert com a víctima.
Jesús és el més fort, el qui dóna l’Esperit Sant.
Joan ho ha confessat.
4. Pensem-hi. Sóc conscient que el baptisme m’ha donat una
identitat col·lectiva (fill/a de Déu i germà/na)?
Com deixo que la força de l’Esperit
Sant rebuda en el baptisme amari la meva vida i acció i m’empenyi en la
construcció del Regne de Déu?
