Diumenge 4 de durant l’any B
1. Llegim el text (Mc
1,21-28)
21Després
van anar a Cafarnaüm. El dissabte, Jesús entrà a la sinagoga i ensenyava. 22La gent estava admirada de la seva
doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de
la Llei. 23En aquella sinagoga
hi havia un home posseït d’un esperit maligne, que es posà a cridar: 24Per
què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja
sé prou qui ets: el Sant de Déu! 25Però
Jesús el va increpar dient: Calla i surt
d’aquest home. 26Llavors
l’esperit maligne el sacsejà violentament, llançà un gran xiscle i en va
sortir. 27Tots quedaren molt
sorpresos i es preguntaven entre ells: Què
és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat! Fins i tot dóna ordres
als esperits malignes i l’obeeixen! 28I
la seva anomenada s’estengué de seguida per tota la regió de Galilea.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
El relat ens situa en l’espai i
el temps, és a dir, a Cafarnaüm, en una sinagoga i en dissabte. Els personatges
són Jesús, l’esperit maligne i els presents a la sinagoga.
Jesús es presenta com un mestre a
la sinagoga d’un dels poblats de les rodalies del mar de Galilea. Cafarnaüm és poblet
fronterer. Jesús ensenya diferent dels entesos perquè ho fa amb autoritat. Els escribes basen la seva autoritat en la tradicional
interpretació de la Llei, és a dir, ho fan des de comentaris d’altres mestres
més coneguts i importants (mostren la seva erudició) i des del mateix text de
la Llei. En canvi, Jesús la interpreta com a autèntic intèrpret, des de la
pròpia relació filial amb Déu Pare. I els senyals prodigiosos emfatitzen l’autoritat
de Jesús. Jesús, doncs, ensenya amb una autoritat que li ve del Pare (seu i
nostre).
La Paraula de Déu continguda en
la Llei és alliberadora de tot mal, per tant, Jesús venç el mal. L’acció de
Jesús explicita el seu ensenyament alliberador. El Regne s’obre pas contra el
mal present en el món. El Regne posa la persona humana en la seva condició de
criatura lliure i responsable, a imatge i semblança del seu Creador. Per això el
mal apareix ràpidament davant la irrupció de Jesús a la sinagoga, perquè refusa
la comunió amb Déu i expressa indignació davant la presència de l’amor de Déu.
El qui pregunta perquè et fiques amb nosaltres
no vol tenir res en comú amb el seu interlocutor.
L’esperit maligne reconeix Jesús com el Sant de Déu (cf. Jn 6,69), és a dir, li reconeix un ple poder sobre
el mal. El fet que mani silenci a l’esperit maligne suposa que Jesús actua com
a Déu que és, Jesús és el Senyor de la creació i no pas un mag o un bruixot que
fa conjurs màgics. El crit de l’esperit maligne és un crit de mort, és a dir,
el mal és vençut per la força de l’amor que ve de Déu.
La reacció dels presents a la
sinagoga és d’esglai davant la irrupció de la força poderosa del Senyor de
l’univers.
Al final, aquest relat és un
relat de missió, on es relata com la sobirania de Déu (el Regne de Déu)
s’imposa davant la irrupció precipitada del mal o davant les dificultats de la
missió.
Jesús inicia la missió d’indicar
la presència del Regne amb l’autoritat i la força que li ve de Déu. Jesús
manifesta la seva dignitat de Sant de Déu.
3. Pensem-hi
Confio que les possibles irrupcions
de forces malignes en la meva vida i acció seran vençudes per la força del
Senyor?
Quina importància té Jesús en la
meva vida i acció? I contra el meu cantó fosc?
