D. 26 de durant l’any A
1. Llegim el text (Mt 21,28-32)
28 Què us en sembla? Un home
tenia dos fills. Va anar a trobar el primer i li va dir: Fill, vés avui a treballar a la vinya.29 Ell li va respondre: No hi
vull anar. Però després se’n
penedí i va anar-hi. 30 Aquell home anà a trobar el segon i li
digué el mateix. Ell va respondre: De seguida, senyor. Però no hi va anar. 31 Quin d’aquests dos va fer la voluntat
del pare? Li responen: El
primer. Jesús els diu: En veritat us dic que els publicans i les prostitutes us passen al davant
en el camí cap al Regne de Déu. 32 Perquè vingué Joan per encaminar-vos a
fer el que és just, i no el vau
creure; en canvi, els publicans i
les prostitutes sí que el van creure. Però vosaltres, ni després de veure això,
no us heu penedit ni l’heu cregut.
2. Comprenem el text i contemplem
Jesús
Tenim la segona paràbola inspirada en la imatge
de la vinya. Una correcta interpretació de la paràbola dels dos fills
dissemblants implica d’esbrinar dues incògnites, que es poden reconstruir
amb un cert grau de probabilitat: el seu origen i el seu context vital. És molt
probable el seu origen en Jesús, però és més difícil de refer el seu context
vital: A qui s’adreça? Quina situació vital reflecteix?
La paràbola podria representar la resposta de
Jesús als jueus observants, que criticaven la seva opció pels pecadors i
inobservants. Les dues preguntes clau, amb què obra i tanca la narració: Què
us en sembla? (Mt 21,28) Quin d’aquests dos va fer el que el pare volia?
(Mt 21,31), proposen una opció o prendre partit a fer o no fer la voluntat del
Pare. El segon fill reflecteix la manca d’obediència real a la Llei dels sacerdots
i notables del poble, tot i que en són observants. Jesús, amb aquesta
paràbola, provoca els seus interlocutors a entrar en la lògica de la seva
opció: els pecadors, representats pel primer fill, són els qui de fet, amb la
seva conversió, observen la voluntat del Pare, encara que formalment en són
transgressors.
En un segon nivell d’interpretació, la paràbola de
Jesús és llegida a la llum d’una sentència, on la missió de Joan esdevé
criteri per a valorar l’obediència al Pare dels dos grups: els pecadors i els
jueus observants. Aquesta aplicació permet a Mateu de col·locar-la com a
perllongament del debat sobre l’autoritat de Jesús, on s’al·ludeix a la
missió de Joan (Mt 21,23-27).
L’últim nivell interpretatiu és el
que Mateu suggereix als seu lectors i als cristians de sempre. Ara i ací, Mateu
pretén desemmascarar o almenys alertar els qui, al si de l’Església d’Antioquia,
es conformen amb una declaració verbal i teòrica de la seva fe. El segon fill
s’assemblaria a aquell que diu: Senyor, Senyor (Mt 7,21), però que no fa
realment la voluntat del Pare del cel; i també amb els mestres de la Llei que diuen
i no fan (Mt 23,3).
3. Pensem-hi. Amb quin dels dos
fills m’identifico i per què? Es
nota que, amb els meus fets i les meves accions, faig la voluntat de Déu Pare?
O en tinc prou a dir que sóc una persona cristiana? Què em suposa fer la
voluntat del Pare?
