D. 25 de durant l’any A
1. Llegim el text (Mt 20,1-16a)
1Perquè amb el Regne del cel passa com
amb un propietari que va sortir de bon matí a llogar treballadors per a la seva
vinya. 2Després de fer tractes
amb ells per un jornal d’un denari, els envià a la seva propietat. 3Va tornar a sortir cap a mig matí, en veié
d’altres que s’estaven a la plaça sense feina 4i
els digué: Aneu també vosaltres a la meva
vinya i us donaré el que sigui just. 5Ells
hi van anar. Cap a migdia i cap a mitja tarda va sortir una altra vegada i va
fer el mateix. 6Encara va sortir
cap al final de la tarda, en va trobar d’altres i els digué: Per què us esteu aquí tot el dia sense fer
res? 7Ells li responen: És que ningú no ens ha llogat. Els diu: Aneu també vosaltres a la meva vinya. 8Quan va arribar el vespre, l’amo de la
vinya va dir a l’encarregat: Crida els
treballadors i paga’ls el jornal. Comença pels qui han arribat darrers i acaba
pels primers. 9Vingueren,
doncs, els qui havien començat a treballar al final de la tarda i van cobrar un
denari cada un. 10Quan va tocar
als primers, es pensaven que cobrarien més, però també van rebre un denari. 11Mentre cobraven, protestaven contra el
propietari 12i deien: Aquests darrers han treballat només una hora
i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar el pes de la
jornada i la calor. 13L’amo
va respondre a un d’aquests: Company, jo
no et faig cap injustícia. ¿No havíem fet tractes per un denari? 14Doncs
pren el que és teu i vés-te’n. A aquest darrer li vull donar igual que a tu.
15¿Que no puc fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que tens enveja
perquè jo sóc generós? 16Així,
els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers.
2. Comprenem el
text i contemplem Jesús
La paràbola de l’amo de la vinya nota la
iniciativa de l’amo en dues fases: 1) dóna feina als treballadors
(20,1b-7), fet que parteix del posar-se d’acord amb el jornal, acord que va
esvaint-se al llarg de les sortides de l’amo, fins que arriba als d’última
hora, que ni s’esmenta; 2) paga idèntic jornal als treballadors
(20,8-15), fet que és motiu de discussió. Mateu arrodoneix la paràbola amb una sentència
(20,16) que reflecteix la situació actual de la seva Església. El relat convida
a deixar-nos sorprendre per la generositat de l’amo.
En el seu context original, convida els oients,
primer, a identificar-se amb els descontents, i després, a prendre partit: acollir
o no la generositat de l’amo. Sorprèn l’ordre de l’amo, que alimenta la il·lusió
dels primers. Sorprèn encara més el sistema de pagament: els qui han
suportat tot el pes de la jornada (de sol a sol) són tractats igual que aquells
que sols han fet una hora i en el moment més favorable (abans de la posta del
sol). Identificats amb els descontents, clamem: No és just! Però, ¿els últims
no tenen el mateix dret de viure del jornal, encara que no hagin suportat tot
el pes de la jornada? Certament, sorprèn molt la llibertat i la generositat de
l’amo, figura de Déu Pare. Amb la sentència final, Mateu nota un aspecte
del debat a l’interior de la seva Església local. Els pagans, els darrers,
prenen el lloc d’Israel, cridat en primer lloc. I els qui, en l’Església, són
considerats darrers, els més petits d’entre els germans, en la
perspectiva del Regne i del judici de Déu, seran els primers. En
definitiva, cal acollir la generositat de Déu i fer-la viva i present en
l’Església.
En el context de Jesús, també
expressa simbòlicament una situació conflictiva o polèmica: les opcions de
Jesús, a favor dels qui no compten per a res en el món legal jueu, fan explotar
les crítiques dels observants i compromesos (fariseus i
escribes). Amb aquesta paràbola, Jesús fa present l’estil de Déu Pare. Així, l’acció
de Jesús revela i fa present la llibertat i generositat de l’amor de Déu.
3. Mirem la
nostra vida i acció
Què em sorprèn de la paràbola? Quina imatge de Déu
em fa canviar o em reafirma?
