La Transfiguració del Senyor A
1. Llegim
el text (Mt 17,1-9)
1Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el
germà de Jaume, i se’ls endugué a part dalt d’una muntanya alta. 2Allí
es transfigurà davant d’ells: el seu rostre es tornà resplendent com el sol, i
els seus vestits, blancs com la llum. 3Llavors se’ls van aparèixer
Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. 4Pere digué a Jesús: Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si
vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
5Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué
des del núvol: Aquest és el meu Fill, el
meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo. 6Els deixebles,
en sentir-ho, es van prosternar amb el front a terra, plens de gran temor. 7Jesús
s’acostà, els tocà i els digué: Aixequeu-vos,
no tingueu por. 8Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més
que Jesús tot sol. 9Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va
donar aquesta ordre: No digueu res a
ningú d’aquesta visió fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els
morts.
2. Mirem
el text i contemplem Jesús
La
transfiguració de Jesús, la seva transformació lluminosa (apareix com el
qui és: llum, diví), s’esdevé davant els ulls de Pere, Jaume i Joan, els tres
deixebles que són testimonis dels fets cabdals de la vida de Jesús. I s’esdevé dalt
d’una muntanya alta (lloc de trobada amb Déu) amb alguns efectes especials:
la transfiguració de Jesús i l’aparició de Moisès i Elies; l’aparició d’un
núvol lluminós (com a signe de presència del Senyor); i la veu des
del núvol que revela la identitat de Jesús com a Fill estimat i fidel, i
que convida a escoltar-lo. Aquests efectes indiquen que ens trobem davant d’una
manifestació divina o teofania; és a
dir, Déu es manifesta d’una manera única i peculiar en la història humana.
La veu
del Pare, ressò de la teofania del baptisme (Mt 3,16-17), corregeix i
resitua la interpretació de Pere (la veu dels Dotze), que tendia a posar en el
mateix nivell Jesús i els protagonistes de la revelació bíblica, Moisès i
Elies. Jesús dóna plena significació a la Llei i els Profetes (Mt 5,17) i
ara i aquí és la cabana de la presència i del trobament amb Déu.
Tot i
manllevar imatges de les teofanies bíbliques i de les visions apocalíptiques (la
muntanya, la resplendor del rostre i dels vestits, el núvol i la veu divina,
així com la reacció d’esglai i el silenci), la narració mostra la novetat de
l’esdeveniment Jesús, Fill de Déu i Fill de l’home, és del món diví, però
viu i mor immers en la història humana. Una novetat que només s’entendrà
després de la seva resurrecció d’entre els morts (cf. Mt 17,9). Jesús
anticipa la victòria definitiva sobre la mort.
Jesús és la definitiva Paraula de Déu, per això els tres
testimonis no veuen ningú més que Jesús tot sol. (Mt 17,8). Tota l’escenografia apunta que, ara i aquí,
cal escoltar Jesús (Mt 17,5; Dt 18,15).
3. Pensem-hi. He fet cap experiència de gaudi
inexplicable pel trobament amb Jesús en la pregària, en l’Eucaristia, o en un
recés? Escolto Jesús en el meu camí, en la meva vida i acció? És bo (o no) de conèixer que,
al final, tot acabarà bé?
