D. 15 de
durant l’any A
1. Llegim el text (Mt 13,1-23)
1Aquell dia, Jesús
va sortir de la casa i es va asseure vora el llac. 2 Es reuní tanta gent entorn d’ell, que va haver de pujar en
una barca i s’hi assegué. La gent es quedà vora l’aigua. 3Ell els va parlar llargament en
paràboles.
Deia: —Un
sembrador va sortir a sembrar. 4Tot
sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells
i se les van menjar. 5Unes
altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de
seguida van germinar, ja que la terra tenia poc gruix; 6però, quan sortí el sol,
recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien arrels. 7 Unes altres llavors van caure
enmig dels cards; els cards van créixer i les ofegaren. 8Però una part de les llavors va
caure en terra bona i donà fruit: unes llavors van donar el cent, unes altres
el seixanta, unes altres el trenta per u.
9»Qui tingui
orelles, que escolti.
10Els deixebles s’acostaren
i li van preguntar:
—Per què els
parles en paràboles?
11Ell els respongué:
—A vosaltres, us
és donat de conèixer els misteris del Regne del cel, però no a ells. 12Perquè al qui té, li donaran
encara més, i en tindrà a vessar, mentre que al qui no té, li prendran fins
allò que li queda. 13Per
això els parlo en paràboles, perquè miren però no hi veuen, escolten però no hi
senten ni comprenen. 14Així
es compleix en ells aquella profecia d’Isaïes que diu: »Escoltareu, però no
comprendreu; mirareu, però no hi veureu. 15S’ha fet insensible, el cor
d’aquest poble, s’han tapat les orelles, han tancat els ulls,
no fos cas que els seus ulls hi veiessin, les seves orelles hi
sentissin, el seu cor comprengués i es convertissin. I jo els
guariria! 16»Feliços,
en canvi, els vostres ulls, perquè hi veuen, i les vostres orelles, perquè hi
senten! 17En veritat
us dic que molts profetes i justos van desitjar veure el que vosaltres veieu,
però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.
18»Per tant,
escolteu ara, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador. 19A tot aquell qui escolta la
paraula del Regne però no la comprèn, ve el Maligne i li pren la llavor
sembrada en el seu cor. Aquest és el de la llavor sembrada arran del camí. 20El de la llavor sembrada en un
terreny rocós és el qui escolta la paraula i de seguida la rep amb alegria, 21però no té arrels dintre
d’ell, és inconstant: tan bon punt la paraula li porta tribulacions o
persecucions, sucumbeix tot seguit. 22El de la llavor sembrada enmig dels cards és el qui
escolta la paraula, però les preocupacions d’aquest món i la seducció de les
riqueses arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit. 23El de la llavor sembrada en
terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn; aquest dóna fruit, i
arriba al cent, al seixanta o al trenta per u.
