D. 24 de durant l’any C
1. Llegim el text (Lc 15,1-32)
1Els publicans i
els altres pecadors s’acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. 2Els fariseus i els
mestres de la Llei murmuraven i deien: Aquest home acull els pecadors i menja
amb ells.
3Jesús els va proposar
aquesta paràbola: 4¿Quin home d’entre
vosaltres, si té cent ovelles i en perd una, no deixa les noranta-nou al desert
i va a buscar la perduda fins que la troba? 5I quan l’ha trobada, se la posa a les
espatlles ple d’alegria 6i, arribant a casa, convida els amics i els veïns
dient-los: “Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l’ovella que havia perdut.” 7Jo us dic que,
igualment, hi haurà més alegria en el cel per un sol pecador que es
converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.
8O bé, ¿quina dona,
si té deu monedes de plata i en perd una, no encén una llàntia i escombra la
casa amb tota cura fins que la troba? 9I quan l’ha trobada, convida les
amigues i veïnes dient-los: “Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda
que havia perdut.” 10Igualment jo us dic que hi ha una alegria semblant entre
els àngels de Déu per un sol pecador que es converteix.
11I digué encara: Un
home tenia dos fills. 12Un dia, el més jove digué al pare: Pare, dóna’m la part
de l’herència que em toca. Ell els va repartir els béns. 13Al cap d’uns
quants dies, el fill més jove va vendre’s tot el que tenia i se’n va anar amb
els diners en un país llunyà. Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una
vida dissoluta. 14Quan s’ho hagué
malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar
necessitat. 15Llavors es va
llogar a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar
porcs. 16Tenia ganes
d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava. 17Llavors recapacità
i es digué: “Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo m’estic aquí
morint de fam! 18M’aixecaré i aniré
a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. 19Ja no mereixo que
em diguin fill teu; tracta’m com un dels teus jornalers.” 20I se n’anà a
trobar el seu pare. Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué,
corregué a tirar-se-li al coll i el besà. 21El fill li digué: Pare, he pecat contra
el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu. 22Però el
pare digué als seus criats: De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l’hi,
poseu-li també un anell al dit i unes sandàlies als peus; 23porteu el vedell
gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, 24perquè aquest fill meu era mort i ha
tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat. I es posaren a celebrar-ho. 25Mentrestant, el
fill gran era al camp. Quan, de tornada, s’acostava a la casa, va sentir
músiques i balls 26i cridà un dels
criats per preguntar-li què era allò. 27Ell li digué: El teu germà ha tornat.
El teu pare l’ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras. 28El fill gran
s’indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. 29Però ell li
respongué: Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels
teus manaments, i tu encara no m’has donat un cabrit per a fer festa amb els
meus amics. 30En canvi, quan ha
tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has
fet matar el vedell gras. 31El pare li contestà: Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el
que és meu és teu. 32Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà
teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
S’acosten a Jesús els publicans i
els altres pecadors (15,1). I en aquest context, Jesús conta tres paràboles
als qui el refusen com el qui porta la salvació de Déu. I no conta cap conte,
sinó que s’identifica amb el pastor, amb la dona i amb el pare, que cerquen,
troben i salven el que s’ha perdut (ovella, moneda, fill). Jesús anuncia i fa
present (identificant-se amb el missatge) la immensa joia de Déu pels pecadors retrobats
o tornats a la vida.
Les tres paràboles il·lustren un
idèntic procés: 1) hi ha quelcom perdut (una ovella, una moneda de
plata, un fill); 2) allò perdut és cercat amb atenció i cura o és
acollit amb amor; 3) es fa festa pel retrobament d’allò perdut. Una
festa que expressa l’alegria del Pare i la de l’Església: calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era
mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat (15,32). Déu i l’Església són els qui l’han retrobat i
per això ho celebren junts, concedint al perdut el lloc d’honor (el
vestit millor), la dignitat (l’anell) de fill, però també de germà,
i la llibertat (les sandàlies, els esclaus anaven descalços).
Jesús s’adreça no sols als entesos,
que miren malament que aculli els qui legalment són exclosos, sinó també als de
casa, que tenen enveja del perdut i acollit amb amor (15,27-28), i que,
a més, creuen conèixer el Pare, i per això, protesten quan fa el contrari del
que pensaven que faria (15,29). Els dos fills fan el que s’espera que facin: el
petit viu sense el pare i el gran no reconeix el seu germà; en canvi el pare
sorprèn: no retreu res al petit que torna perquè troba a faltar el pa del seu
pare, l’abraça i el besa; i ajuda el gran a valorar el que comparteixen. També
sorprèn el pastor que s’arrisca per una sola ovella, i la dona que convida a
participar de la seva alegria. Només l’amor del pare pels dos fills fa possible
la joia de la comunió retrobada. El banquet celebra l’amor inestroncable del
Pare i la comunió refeta, i és figura del banquet del Regne, del qual fem un
tast a l’Eucaristia, on acollim l’amor de Déu manifestat plenament en Jesús i
on el germà gran acull el germà petit.
En resum, amb una
imatge, Jesús revela l’amor inestroncable del seu Pare, que també és el
nostre. Aquesta imatge del Pare camina amb Jesús. L’amor del pare de la
paràbola s’ha fet realitat en Jesús. El relat convida l’oient a descobrir
aquest amor i a fonamentar-hi la fe, així com a reconèixer-se en l’ovella, la
moneda i el fill perduts i retrobats. Avui Jesús respon la pregunta de fa tres
diumenges: ¿Senyor, són pocs els qui se salven? (13,23), el perdut
se salva, per això Jesús ha vingut.
3. Donem un cop a
la nostra vida i acció. M’he reconegut en l’ovella, la moneda i el fill perduts?
I en el fill gran que no accepta el perdut que torna?
Em reconec en el pastor que deixa les 99 i cerca la
perduda? I en l’alegria de la dona que troba la moneda perduda després de
cercar-la amb cura? Gaudeixo de l’amor que no para de tenir cura de tothom que
estimes, com el pare de la paràbola?
