Diumenge 27 durant l’any C
1. Llegim el text (Lc 17,5-10)
5Llavors els apòstols digueren al Senyor: Augmenta’ns la
fe. 6Ell va respondre: Només que tinguéssiu
fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i
planta’t al mig del mar”, i us obeiria. 7¿Qui de vosaltres, si té un servent a llaurar o a pasturar el ramat, li
dirà, quan ell torni del camp: “Vine de seguida a seure a taula”? 8¿No li dirà més aviat: “Prepara’m alguna cosa per sopar i
estigues a punt per a servir-me fins que hauré acabat de menjar i beure, que
després ja menjaràs i beuràs tu”? 9¿És que donarà les gràcies al servent perquè ha fet allò que se li havia
manat? 10Així també vosaltres, quan haureu fet
tot allò que Déu us ha manat, digueu: “Som uns servents sense cap mèrit: hem
fet només el que havíem de fer.”
2. Mirem el text
D’entrada, la petició dels apòstols sorprèn per la
seva brusquedat. Fins ara no s’havia insinuat el tema de la fe. La fe sols l’augmenta
Déu; per això Lluc recorda la condició divina de Jesús anomenant-lo Senyor.
Aquí no es tracta de la poca fe dels deixebles com a Mt 17,20, sinó de la força de la fe. Així els apòstols
adrecen al Senyor Jesús una pregària a fi de tenir una fe més robusta (sols com
un gra de mostassa, que és molt petit i es fa robust) per a dur a terme les
responsabilitats eclesials.
Fer el camí de Jesús implica sostenir-se en la
robustesa de la fe. Precisament les dues imatges antitètiques que clouen l’ensenyament
sobre la fe: plantar-se i en el mar, mostren la incommensurabilitat
del poder de la fe. El qui té fe, té un poder incommensurable.
3. Fixem-nos en
la paràbola servent inútil (Lc
17,7-9)
L’ensenyament sobre el servei apunta que
res no és indispensable en el servei al Senyor; la utilitat del servei no està
en la seva productivitat, sinó en el fet de servir. El deixeble és convidat a
identificar-se amb l’esclau que fa el que se li mana sense esperar res per la
fidelitat i l’obediència mostrades.
La paràbola del servent inútil és de les
que obren el diàleg amb una pregunta i de les que conviden a identificar-se amb
un dels personatges, ací l’esclau. Tal com un esclau fa el que ha de fer, ningú
no esperarà mai que la fidelitat i l’obediència mostrades no li atorguin cap
dret sobre el seu senyor. Així doncs, la paràbola apunta que el deixeble no ha
reivindicar res a Déu pel servei fet (no compta res la productivitat). Tampoc
Déu no està obligat a recompensar el servei que el deixeble està cridat a fer
(el que compta és la gratuïtat).
4. Donem un cop d’ull
a la nostra vida i acció
M’he preguntat mai sobre la força de la meva fe? Què
em mou a ser generós, a estimar gratuïtament els altres? El servei que faig té
sentit com a tal o espero ser recompensat? Com visc la gratuïtat del meu servei?
