Diumenge 13 de durant l’any B
1. Llegim el text
(Mc 5,21-43)
Jesús
travessà el llac amb la barca i va tornar a l’altra riba. Molta gent es reuní
al seu voltant, i ell es quedà vora l’aigua. Llavors arriba un dels caps de la
sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu, se li llança als peus i,
suplicant-lo amb insistència, li diu: La
meva filleta s’està morint. Vine a imposar-li les mans perquè es curi i visqui.
Jesús se n’anà amb ell. El seguia molta gent que l’empenyia pertot arreu. Hi
havia una dona que patia d’hemorràgies des de feia dotze anys. Havia sofert
molt en mans de metges i s’hi havia gastat tot el que tenia, però no havia
obtingut cap millora, sinó que anava de mal en pitjor. Aquesta dona, que havia
sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocà
el mantell, perquè pensava: «Només que li pugui tocar la roba, ja em curaré».
Immediatament va deixar de perdre sang i sentí dintre d’ella que estava guarida
del mal que la turmentava. Jesús s’adonà a l’instant de la força que havia
sortit d’ell i es girà per preguntar a la gent: Qui m’ha tocat la roba? Els seus deixebles li contestaren: ¿Veus que la gent t’empeny pertot arreu i
encara preguntes qui t’ha tocat? Però Jesús anava mirant al seu voltant per
veure la qui ho havia fet. Llavors aquella dona, que sabia prou bé què li havia
passat, tremolant de por es prosternà davant d’ell i li va explicar tota la
veritat. Jesús li digué: Filla, la teva
fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau i queda guarida del mal que et turmentava. Mentre
Jesús encara parlava, en van arribar uns de casa del cap de la sinagoga a
dir-li: La teva filla s’ha mort. Què en
trauràs, d’amoïnar el Mestre? Però Jesús, en sentir aquestes paraules,
digué al cap de la sinagoga: No tinguis
por; tingues només fe. I no va permetre que l’acompanyés ningú, fora de
Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arriben a casa del cap de la
sinagoga, veu l’aldarull de la gent, que plorava i feia grans planys. Entra a
la casa i els diu: Què són aquest
aldarull i aquests plors? La nena no és morta, sinó que dorm. Ells se’n
burlaven, però Jesús els treu tots fora, i pren només el pare i la mare de la
nena i els qui l’acompanyaven, entra al lloc on era la nena, l’agafa per la mà
i li diu: Talita, cum —que vol dir: «Noia, aixeca’t». A l’instant
la noia es va aixecar i es posà a caminar. Tenia dotze anys. Tots quedaren
sorpresos i no se’n sabien avenir. Però Jesús els prohibí que ho fessin saber a
ningú. I els digué que donessin menjar a la noia.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
Marc
teixeix dos relats de miracle amb dues dones en perill, una nena que no serà
adulta i una adulta impura. Ambdues dones reneixen a la vida perquè es troben
amb Jesús. I ambdós relats destaquen la fe en Jesús, que ofereix un camí de
vida i de pau, d’autonomia i de llibertat.
Enmig
d’una multitud molta gent pot tocar Jesús, però només la dona que el toca amb
fe és guarida. Jesús no és cap mag, Jesús porta la salvació de Déu, és a dir,
guareix des de l’amor al qui s’hi acull. La dona s’ha empobrit anant als metges
i s’acosta a Jesús com a única esperança de guarició, s’hi acosta amb fe. A
més, la dona fa un gest, el de tocar Jesús, amb el qual viola la Llei. El desig
de tocar Jesús (de trobar-s’hi) és més fort que la Llei. I aquesta trobada amb
Jesús la guareix i la salva, l’allibera de la seva impuresa. L’amor sana tot
l’ésser.
Les
paraules de Jesús al cap de la sinagoga indiquen que la fe és la força que
permet a l’ésser humà d’esperar contra tota esperança. Els tres deixebles
escollits són testimoni d’una singular escena de revelació: la resurrecció de
la noia. Jesús es manifesta com a Fill de Déu, que té ple poder sobre la mort.
I per al Fill de Déu la mort significa
el son. Per això Déu és un Déu de vius i no de morts (cf. Mc 12,27).
La misèria humana i la mort són contràries a l’amor de Déu.
La
reacció de burla és d’incredulitat. L’eficàcia del miracle està en la paraula i
en el gest d’auxili del Senyor (donar la mà). I l’ordre de Jesús de donar de
menjar a la noia manifesta que viu veritablement i no sols el seu esperit.
Finalment Jesús no vol que es faci publicitat del fet perquè s’ha d’interpretar
des de la seva mort en creu.
La
dona, els pares de la noia i els deixebles reconeixen la força de Déu en Jesús
i es converteixen en testimoni de l’acció alliberadora i guaridora de Déu en
Jesús. I la pau és conseqüència de l’alliberament del mal.
3. Mirem la nostra vida i acció
La força de la fe em sosté per
tirar endavant i superar tot mal? I em refà i em guareix?
