D. 12 de durant l’any B
1. Llegim el text (Mc 4,35-41)
35Aquell
mateix dia, arribat el capvespre, Jesús diu als deixebles: Passem a l’altra riba. 36Deixaren,
doncs, la gent i se’l van endur en la mateixa barca on es trobava.
L’acompanyaven altres barques. 37Tot
d’una es va aixecar un gran temporal de vent, i les onades es precipitaven dins
la barca fins al punt que ja l’omplien. 38Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells
el desperten i li diuen: Mestre, ¿no et
fa res que ens enfonsem? 39Així
que es despertà, va increpar el vent i digué a l’aigua: Silenci! Calla! Llavors el vent va parar i arribà una gran bonança.
40Jesús els digué: Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?
41Ells van sentir un
gran temor i es deien l’un a l’altre: Qui
és aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen?
2. Mirem el text i contemplem
Jesús
Mc relata la irrupció del Regne de Déu en la vida i les
accions de Jesús. En la secció que comença en el fragment d’avui ––la tempesta
calmada–– els lectors o oients descobreixen el sentit del que significa que «el
Regne de Déu és a prop» (Mc 1,15). En efecte, Jesús es
mostra com a Déu i Senyor de la creació.
El relat ens situa davant del fet astorador que Jesús ha
calmat els vents i la mar. El nucli de la qüestió no es troba en la
historicitat o facticitat del fet narrat, sinó en el sentit de la narració en
el seu context.
Cal tenir present que, en l’AT, la mar simbolitza el
caos, que és dominat per Déu en la creació (Gn 1). Quan Jesús calma la tempesta
no és simplement una demostració de poder sobre la naturalesa, sinó un acte
salvador en què les forces caòtiques del mar són doblegades. El miracle té el
propòsit de rescatar els deixebles de la por i del caos.
La travessa del mar serveix perquè Jesús doni un
ensenyament als deixebles sobre la importància de la fe. Precisament el
narrador té bona cura d’assenyalar que la tempesta era formidable i paorosa. El
neguit dels deixebles, doncs, no és pas infundat: la situació era desesperada.
El son de Jesús és també significatiu: la seva pròpia confiança en Déu li dóna
un pau completa, que contrasta amb el pànic dels deixebles davant del caos de
la mar.
L’acció salvadora de Jesús fa que els deixebles es
formulin la qüestió cabdal: «¿Qui deu ser aquest, que fins el vent i l’aigua
l’obeeixen?» No pot ser sinó Déu, que domina i venç el mal. Així queda clar que
Déu (Jesús) està present en les lluites del humans contra el mal, malgrat que
sembli silenciós o que no hi és. (Jesús dorm, mentre els deixebles
s’escarrassen...). Déu respon a la pregària d’auxili que se li fa des de la fe
i salva.
3. Mirem la nostra vida i acció
Crec que Jesús (Déu) és al meu costat en la lluita contra
el mal?
Com visc el silenci de Jesús (Déu) davant la mort i el
patiment?
