Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: i els va confiar els seus béns

 

D. 33 de durant l’any A 

(15 novembre 2020)

 

1. Llegim el text (Mt 25,14-30)

¹⁴Un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. ¹⁵A un li donà cinc talents; a l’altre, dos, i a l’altre, un —a cada un segons la seva capacitat—, i després se’n va anar. Immediatament, ¹⁶ el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. ¹⁷ Igualment, el qui n’havia rebut dos en va guanyar dos més. ¹⁸Però el qui n’havia rebut un se’n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu amo. ¹⁹Al cap de molt de temps arriba l’amo d’aquells servents i es posa a passar comptes amb ells. ²⁰Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient: Senyor, em vas confiar cinc talents; mira: n’he guanyat cinc més. ²¹ L’amo li va dir: Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor. ²² Es presentà també el qui havia rebut dos talents i digué: Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n’he guanyat dos més. ²³L’amo li va dir: Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t’encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor. ²⁴ Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué: Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. ²⁵Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu. ²⁶ Però l’amo li va respondre: Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat. ²⁷Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos. ²⁸ Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu. ²⁹Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. ³⁰I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

 

2. Comprenem el text

La paràbola dels tres servents, coneguda com la dels talents, segueix l’esquema del drama en tres temps: 1) l’amo confia els seus béns a tres servents abans d’anar-se’n (25,14-15); 2) un cop l’amo se n’ha anat, els tres servents es comporten diferentment (25,16-18); 3) l’amo retorna i demana comptes als tres servents, amb la recompensa o càstig en relació al seu rendiment (25,19-30). El tercer temps és el cim de la història i centra l’atenció en el diàleg entre l’amo i el tercer servent, el prudent (una prudència arrelada en la por, que paralitza), que no vol arriscar res d’allò que no és seu, conservant-lo intacte. Els oients s’identifiquen amb la seva protesta: és injust que l’amo el castigui per haver conservat intacte el que se li havia confiat. Déu, però, no segueix els nostres criteris de justícia!

Mentre els dos primers servents són considerats bons i fidels, i són recompensats, el tercer, dolent i gandul, s’autocondemna quan intenta justificar-se projectant la seva angoixa i por en la imatge que s’ha fet de l’amo.

Mateu insereix aquesta paràbola dins del seu discurs escatològic, a fi de denunciar el comportament del tercer servent que, per manca de fe i confiança en el Senyor, no es compromet gratuïtament i creativament. La por esvaeix la fe, com ho fa la ganduleria amb el donar fruit.

Mateu anima els seus lectors a implicar-se creativament i generosament en el temps d’espera de la vinguda del Fill de l’home. I els talents no es poden identificar amb les qualitats o dons naturals que cada persona ha rebut, sinó amb la revelació dels secrets del Regne, que els deixebles han rebut gratuïtament i que ha de donar fruit. La fe és resposta gratuïta i creativa a la iniciativa gratuïta i creativa de Déu.

En resum, seguir Jesús comporta riscos i la fidelitat en el seguiment implica més riscos però també l’alegria incomparable de tenir la companyia del Senyor.

 

3. Contemplem Jesús

En el seu context original, Jesús, tot provocant la identificació dels oients amb el tercer servent, denuncia el legalisme jueu en la seva relació amb Déu, perquè impedeix descobrir la gratuïtat de l’amor de Déu i n’afavoreix una imatge deformada per la por.

Jesús proposa una relació gratuïta amb Déu, fonamentada en la seva pròpia experiència. La relació amb Déu no ha de ser legalista, és a dir, fer el bé perquè està manat, i per por, no arriscar-se a anar més enllà o no comprometre’s més. Això és el que fa el tercer servent

 

3. Pensem-hi

Sóc una persona poruga com el tercer servent? Tinc por d’arriscar-me a ser un/a bon/a cristià/na?

Sóc responsable del que se m’ha confiat?

Com és la meva relació amb Déu? Què n’espero?

Contes amb valors del Regne de Déu

Us he anat enviat  100  CONTES AMB VALORS.  Els he abreujat, millorat el comentari , una guia de treball i amb un dibuix  del mestre d’art Père Romagós Planas.

Ara l’Escola Cristiana de Catalunya ja en porta publicats vuit, un per setmana en la seva revista digital. Us passo la página Web:  https://sites.google.com/view/pastoralfecc/recursos/preg%C3%A0ries-i-reflexions/100contesambvalors

Sota l'encapçalament, clicant una flexa a la dreta trobareu una introducció general i a continuació els 8 contes  ja publicats setmanalment fins avui. Clicant damunt d’un conte trobareu el seu contingut. Si hi entreu,  dintre el material setmanal que ofereixen a totes les escoles dels seus Centres escolars, hi trobareu un  nou conte.

Agraeixo que el departament de pastoral de l’Escola Cristiana de Catalunya hagi valorat aquesta aportació. 

Josep Maria Perich

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora

 

D. 32 de durant l’any A 

(8 novembre 2020)

1. Llegim el text (Mt 25,1-13)

¹Amb el Regne del cel passarà com amb deu noies que van prendre les seves torxes per sortir a rebre l’espòs. ²N’hi havia cinc que no tenien seny i cinc que eren assenyades. ³Les que no tenien seny van prendre les seves torxes, però no es van endur oli. ⁴En canvi, les assenyades es van endur ampolles amb oli juntament amb les torxes. ⁵Com que l’espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir. ⁶A mitjanit es va sentir un clam: L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l! ⁷Llavors totes aquelles noies es van despertar i començaren a preparar les seves torxes. ⁸Les noies sense seny van dir a les assenyades: Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s’apaguen.  ⁹Les assenyades respongueren: Potser no n’hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i us en compreu. ¹⁰Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l’espòs, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les noces. I la porta quedà tancada. ¹¹Finalment arribaren també les altres noies i deien: Senyor, Senyor, obre’ns! ¹²Però ell va respondre: Us asseguro que no us conec. ¹³Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora.

 

2. Comprenem el text i contemplem el Senyor que ve a trobar-nos

L’evangeli ens descriu la trobada amb el Senyor com una festa de noces, i això és precisament el que celebrem anticipadament en l’Eucaristia, quan se’ns diu: Feliços els convidats a la taula del Senyor, al banquet de noces.

L’acció es desenvolupa en tres moments: la preparació i espera (Mt 25,2-5), l’arribada de l’espòs al cor de la nit (Mt 25,6-9), i l’inici de la festa de noces (Mt 25,10-12). Tal com ha fet a l’inici, el narrador intervé al final, i ara ho fa per fer-ne l’aplicació pràctica: Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora. L’espòs representa el Senyor que ve a trobar-nos.

La presentació dels dos grups de cinc noies ve marcada pel contrast entre les cinc prudents i les cinc desassenyades. El motiu és la provisió o no d’oli. L’element crític és el retard de l’espòs. Tot el drama gira entorn de l’espòs: és esperat i després arriba inesperadament, i a la fi, irrevocablement, no admet a la festa les cinc noies no preparades. Originàriament, feia referència al comportament dels oients: no s’ha de fer com les cinc noies desassenyades. Mateu rellegeix la paràbola en clau al·legòrica i la situa dins el discurs sobre la vinguda del Fill de l’home. Així, tal com la tenim, il·lumina la vida dels deixebles, perquè el nostre trobament definitiu amb el Senyor sigui un esdeveniment de salvació i no de condemna. No n’hi ha prou amb ser dels qui surten a rebre el Senyor i l’esperen, ja que el punt crític és el seu retard, que posa al descobert el poc seny d’aquells deixebles que no s’han preparat per al temps d’espera, que s’han quedat sense oli. I sols personalment poden proveir-se’n, ningú més ho pot fer per ells.

La reserva d’oli per al temps d’espera és la fidelitat i la perseverança dels deixebles, en la vida i en l’acció, a la voluntat del Pare; i el fet de proveir-se d’oli és una opció lliure, responsable i intransferible. A més, en la tradició bíblica, l’oli és símbol de festa i de salut, només més tard es refereix a les bones obres. Per tant, es tracta d’estar predisposat a la trobada festiva amb el Senyor, a acollir la seva salvació, i això significa ser fidels a l’Evangeli i treballar per l’edificació del Regne.

 

3. Pensem-hi.

Com em preparo per al Regne? M’adono que sóc jo qui personalment he de proveir-me d’oli? Me’n proveeixo servint i fent el bé per no quedar-me a les fosques?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Feliços...

 

Tots sants

1. Llegim el text (Mt 5,1-11)

¹En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles. ²Llavors, prenent la paraula, començà a ensenyar-los dient:

³Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel.

⁴Feliços els qui ploren, perquè seran consolats.

⁵Feliços els humils, perquè posseiran la terra.

⁶Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats.

⁷Feliços els compassius, perquè seran compadits.

⁸Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu.

⁹Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu

¹⁰Feliços els perseguits pel fet de ser justos, perquè d’ells és el Regne del cel.

¹¹Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Les benaurances podem llegir-les des de dues perspectives. Des dels receptors: De qui és el Regne del cel? Qui posseirà la terra? Qui veurà Déu? Les respostes són sorprenents: els pobres en l’esperit, els humils, els nets de cor. Aquests candidats tan insòlits són els beneficiaris de l’atenció amorosa de Déu.

I les podem llegir des de perspectiva de la felicitat promesa: Què poden esperar els pobres en l’esperit? I els humils o els nets de cor? De nou, en termes dels estàndards humans de recompensa, les respostes són sorprenents: són massa colossals. Porten una força d’esperança inaudita i apunten a un estil de vida alternatiu a la cultura dominant.

Per exemple, els perseguits i calumniats, perquè han portat una vida d’acord amb l’Evangeli, rebran el Regne de justícia i d’amor com a regal.

Per Tots Sants l’Església celebra la promesa que Déu no ha oblidat els pobres en l’esperit, els qui estan de dol, els humils, els qui lluiten per la justícia, els compassius, els nets de cor, els constructors de pau ni els perseguits.

La darrera benaurança té una referència inesperada per als presents implicats en la lluita pel Regne. No són invitats a rebre una recompensa instantània, sinó a ser confortats en l’esperança. Davant la persecució i incomprensió, la promesa divina afecta el futur i comporta una promesa divina d’alegria. La celebració de la reivindicació que fa Déu dels sants, que van sofrir, comporta l’encoratjament per tots els qui lluitem contra les forces de l’opressió i del mal.

Jesús és el model i la garantia d’aquesta alegria i esperança en la lluita.

 

3. Pensem-hi

• Sintonitzo amb aquesta ona d’alegria i d’esperança? Per què?
• Em sento confortat/da en la lluita contra les forces del mal i contra les injustícies?

Un recés dins l'equip pradosià

Recés trimestral

octubre de 2020

 

"La il.luminació de la nostra vida

com a deixebles i apòstols"

 

 

Estimats companys de la família pradosiana de Catalunya i Balears,

el títol que presideix la convocatòria ens orientarà en aquesta no-trobada però sí reflexió individual i col·lectiva -dins l'equip- si és que la pandèmia ens ho permet. Forma part de  l’objectiu general d'enguany: “Viure i proposar la fe als pobres des de la nostra experiència de la creu”.

 

El Consell Catalano-Balear ha optat, en aquest primer recés, per respectar els materials que els companys proposats havien arribat a fer pel recés del mes de març.

L'Estudi d'Evangeli se li va proposar a l'Emilià Almodóvar i el testimoni a l'Oriol Xirinachs. L'Oriol deia el següent en lliurar-nos el material. El transcrivim perquè aquestes tres ratlles ja ens situen: "recordo que d'entrada vaig posa objeccions pel fet que no tenia experiència de tema, i sí tenia qüestionaments i objeccions. Vam quedar que podia ser bo de plantejar-nos-les per fer una reflexió. Doncs per aquí va la cosa". L'Emilià ens ha passat la seva aportació en dos formats -PDF i word-. Us passem tots dos formats perquè feu servir aquell que us resulti millor.

 

LA RESTA DE MOMENTS PRADOSIANS DEL CURS 2020-2021

Els anirem recordant i aportarem suggeriments de com tenir-los en compte.

 

 

Passeu, els responsables, una còpia d’aquesta carta i dels materials adjunts als membres del vostre grup que no tinguin correu electrònic. A més suggerim que feu el possible per ser creatius en la forma de fer aquesta mena de recés no presencial, com a equip. Gràcies.

 

 

        Pel Consell del Pradó Interdiocesà de Catalunya i Balears

Miquel Cubero, secretari