Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres

 

D. 5è de Pasqua C 

(15 maig 2022)

 

1. Llegim el text (Jn 13,31-33a.34-35)

³¹ Quan Judes va ser fora, Jesús digué:

Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. ³² Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat. ³³ Fills meus, encara estic amb vosaltres, si bé per poc temps. ³⁴ Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. ³⁵ Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres

 

2. Comprenem el text

Ens trobem en el context de l’Últim Sopar de Jesús, quan s’acomiada dels seus deixebles. La partença de Jesús inaugura la comunió amb el Pare i amb el Fill al si de la comunió entre els creients. En glorificar el seu Fill, el Pare manifesta la seva presència esclatant en ell.

Ara la presència de Déu en Jesús manifesta un tret que no s’havia manifestat en la preexistència del Fill (és a dir, la seva existència abans d’encarnar-se). Jesús enlairat atraurà tothom cap a ell, perquè tothom tingui vida en ell. Tots els deixebles, passats, presents i futurs, som atrets a la comunió amb el Fill i amb el Pare i entre nosaltres.

La sortida del traïdor indica l’hora de la glorificació, l’esdeveniment que revela la identitat i missió de Jesús: és el mateix Déu fet home que treu els humans de la mort i els dóna la vida per sempre. L’adverbi ara marca el ritme.

 

3. Contemplem Jesús

Ara Jesús supera la commoció davant la mort i davant el traïdor, i exclama la seva victòria, que regala la vida per sempre a tots els qui el rebin en la fe i l’amor. Ara el manament d’estimar esdevé nou amb l’entrega lliure i gratuïta de Jesús fins a la mort. Ara estimar és donar la vida lliurement com Jesús, i és l’ordit de la comunió amb Déu i entre nosaltres.

L’expressió fills meus obre el primer discurs de comiat de Jesús. Abans de tornar al Pare, Jesús s’acomiada dels seus, però se n’acomiada a fi de restar-hi sempre present. És l’Esperit, l’altre Jesús, qui el farà present en l’avui de la comunió i missió eclesials.

 

4. Mirem la nostra vida i acció

• Quin record vol deixar-me Jesús?
• Què em suposa acceptar el regal de comiat de Jesús?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: I jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans

 

D. 4 de Pasqua C 

(8 maig 2022)

1. Llegim el text (Jn 10,27-30)

²⁷Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. ²⁸I jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans. ²⁹Allò que el meu Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del Pare. ³⁰Jo i el Pare som u.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

L’última controvèrsia de Jesús amb els jueus s’esdevé al Temple durant la festa de la Dedicació (10,22), que recorda la nova consagració de l’altar del santuari, profanat per Antíoc Epífanes (1Ma 4,36-59). El pòrtic de Salomó és un espai a l’aire lliure, delimitat per columnes, on la gent va a escoltar-hi l’ensenyament de la Llei. Jesús no hi ha anat a ensenyar, s’hi passeja (10,23), és a casa del seu Pare.

L’evangelista ha anat situant entorn d’una festa jueva les disputes de Jesús amb els jueus. Aquesta última substituiria la compareixença de Jesús davant el Sanedrí. L’escena (10,22-42) mostra Jesús envoltat pels seus enemics (10,24), que l’encerclen com ho fan els violents (Sl 22,17) i els pagans (Sl 118,10-12), i que el pressionen perquè reveli la seva identitat i el puguin condemnar com a blasfem (10,31). D’altra banda, l’al·lusió a l’hivern (de fet, la festa se celebrava al desembre) suggereix la fredor que troba la revelació de Jesús. Tot i així, sempre n’hi ha que creuen (10,42).

L’evangelista vol destacar que Jesús és el Messies i alhora el Fill de Déu. Que és el Messies ja ho dóna per sabut (10,25), per això insisteix en què és el Fill de Déu (10,36). I com a Fill de Déu, confessa la seva divinitat (10,30.33). Les obres de Jesús testimonien la seva identitat i missió (10,25.32-33.37-38). Al final, l’evangelista insisteix en la relació entre les obres de Jesús (senyals prodigiosos pels qui els veuen) i la seva identitat i missió (20,30-31).

En aquesta escena, hi ha el breu text d’avui (10,27-30). Si el d.4 de Pasqua del cicle A fixa l’atenció en Jesús com la porta i el del cicle B, com el bon pastor, el del cicle C convida a fixar-nos en les ovelles de Jesús. Ara i ací, les ovelles de Jesús (els cristians) no han de tenir por, enlloc no estan més segures que en les mans de Jesús pastor (10,28) i en les del seu Pare (10,29), que també és el nostre (20,17). Amb aquesta imatge, la tradició joànica suggereix que la base de l’Església reposa en el Pare i en el Fill alhora (el Pare i el Fill són u), i no només en el Fill.

Els i les qui no creuen en la divinitat de Jesús i en les obres que la manifesten, no són de les seves ovelles, ja que aquestes són els i les que coneixen, estimen i segueixen Jesús, el pastor que les mena vora les fonts de l’aigua de la vida (Ap 7,17; Sl 23,1-3; Is 49,10). Ara i ací, Jesús anuncia que, els i les qui el seguim, vivim en la seva comunió amb Déu. I la comunió entre el Fill i el Pare assegura i fonamenta la comunió dels creients amb Déu i entre nosaltres.

3. Pensem-hi. Sóc conscient d’estar ben cuidat a les mans de Jesús i del Pare? Algun cop he tingut por de sentir-me sol? Segueixo i estimo Jesús? I això en fa sentir en comunió amb els altres cristians i amb Déu?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Jesús els digué: Veniu a menjar

 

D. 3r de Pasqua C

 

1. Llegim el text (Jn 21,1-19)

¹Després de tot això, Jesús es va tornar a aparèixer als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició va ser d’aquesta manera: ²Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs, l’anomenat Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. ³Simó Pere els diu: Me’n vaig a pescar. Els altres li diuen: Nosaltres també venim amb tu. Sortiren, doncs, i pujaren a la barca, però aquella nit no van pescar res. ⁴Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà a la riba del llac, però els deixebles no sabien que era ell. ⁵Llavors Jesús els digué: Nois, no teniu res per a menjar? Li respongueren: No. ⁶Ell els digué:Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix. Tiraren, doncs, la xarxa i no podien estirar-la de tants peixos com hi havia. ⁷Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: És el Senyor. Així que Simó Pere va sentir que era el Senyor, es va cenyir la túnica, l’única peça que duia, i es llançà a l’aigua. ⁸Els altres deixebles, que només eren a uns cent metres de terra, van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa plena de peixos. ⁹Quan baixaren a terra, veieren unes brases amb peix coent-s’hi, i pa. ¹⁰Jesús els diu: Porteu peix del que acabeu de pescar. ¹¹Simó Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no es va esquinçar. ¹²Jesús els digué: Veniu a menjar. Cap dels deixebles no gosava preguntar-li: «Qui ets, tu?», perquè sabien que era el Senyor. ¹³Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igualment va fer amb el peix. ¹⁴Aquesta fou la tercera vegada que Jesús es va aparèixer als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts.

¹⁵Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere: Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests? Ell li respongué: Sí, Senyor, tu saps que t’estimo. Jesús li diu: Pastura els meus anyells. ¹⁶Per segona vegada li pregunta: Simó, fill de Joan, m’estimes? Ell li respon: Sí, Senyor, tu saps que t’estimo. Jesús li diu: Pastura les meves ovelles.¹⁷Li pregunta Jesús per tercera vegada: Simó, fill de Joan, m’estimes? Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li respongué: Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t’estimo. Li diu Jesús: Pastura les meves ovelles. ¹⁸En veritat, en veritat t’ho dic: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però quan siguis vell obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols. ¹⁹Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu. Després d’aquestes paraules, Jesús va afegir: Segueix-me.

 

2. Comprenem el text i contemplen el Senyor ressuscitat

Jn 21 és la guinda teològica i literària que l’anomenat redactor final (se’n desconeix la identitat) col·loca després que l’evangelista hagi indicat la finalitat de l’obra (Jn 20,30-31). Fa com d’epíleg a tot el quart evangeli, i en prepara la recepció en l’Església que ha rebut el testimoni dels apòstols Pere i Pau. Jn 21 s’ha de llegir sempre en interacció amb Jn 1-20, és a dir, Jn 21 ofereix la clau interpretativa de tot el quart evangeli i emmarca de nou l’heretat joànica en l’única Església catòlica (alhora una i diversa), on convergeixen tres grans heretats: la de Pere, la de Pau i la joànica. El redactor final es veu obligat a oferir una reflexió eclesiològica arran de la mort martirial (segurament crucificat: Jn 21,18) de Pere i de la desaparició del pal de paller de la seva comunitat (Jn 21,23): el deixeble estimat. I l’ofereix des de la seva elevada cristologia. Un cop desapareguts els qui els unien amb Jesús, ara el fan present amb el testimoni i el servei d’amor, n’han esdevingut els seus vicaris (com l’Esperit Sant: Jn 14,26; 16,13-15). Amb tot, el redactor final no modifica l’obra original, recull d’una manera creativa un text que existia prèviament i l’interacciona amb el conjunt del quart evangeli.

El text que mirem consta de dues escenes, la de vora el llac de Tiberíades (Jn 21,1-14) i el diàleg de Jesús ressuscitat amb Pere (Jn 21,15-19). La primera ens situa en un context eucarístic (l’àpat) i de missió (la pesca), on el que importa és estar unit a Jesús si es vol donar fruit (Jn 15,4-5). I la segona, en un context eclesial, on destaca el servei d’amor en l’Església (el servei que Pere està cridat a fer i el que ha estat fent el deixeble estimat), un servei fonamentat en el del Bon Pastor (Jn 10,11-18), que dóna la vida per les ovelles i les aplega en un sol ramat.

La manifestació de Jesús ressuscitat és situada a Tiberíades, lloc que només havia aparegut a Jn 6,1, l’episodi dels pans; i es realitza davant de set deixebles, dels quals només tres són citats pel nom: Simó Pere, Tomàs el Bessó i Natanael de Canà de Galilea, no es citen els noms dels fills de Zebedeu (sabem que són dos pels sinòptics) ni dels altres dos, un dels quals seria el deixeble estimat. Tota l’escena convida a centrar l’atenció en la reacció de Pere (recorda Jn 6,68) i en la del deixeble estimat (recorda Jn 20,8). I el fet que conclogui (Jn 21,14) referint-se a la resurrecció de Jesús d’entre els morts, en destaca el context eucarístic, ja que, des dels orígens, es recorda la mort de Jesús en l’Eucaristia (vegeu 1Co 11,26).

El diàleg de Jesús amb Pere segella el redreçament i reconeixement de la figura de Pere al si de l’Església. Pere estima més que els altres (Jn 21,15) perquè ha estat perdonat (Lc 7,47). Abans Jesús ha usat la imatge de la pesca (l’acció evangelitzadora) i ara, la imatge del pastor (l’acció de govern en l’Església). Pere havia negat tres cop que coneixia Jesús, ara afirma tres cops que l’estima. Per assumir una responsabilitat en l’Església cal estimar Jesús. I qui coneix i estima Jesús, el segueix per sempre més.

 

3. Mirem la nostra vida i acció

• La paraula de Jesús és important per a mi? M’acompanya en l’acció transformadora i evangelitzadora?
• L’àpat eucarístic és moment de trobada amb Jesús i de refer les forces per a l’acció?
• Estimo Jesús? I el segueixo en la responsabilitat de servir els altres per amor?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Feliços els qui creuran sense haver vist!

 

Diumenge 2n de Pasqua

 

1. Llegim el text (Jn 20,19-31)

¹⁹Al capvespre d’aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres. ²⁰Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. ²¹Ell els tornà a dir: Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. ²²Llavors va alenar damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant. ²³ A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó. ²⁴Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l’anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. ²⁵Ells li van dir: Hem vist el Senyor. Però ell els contestà: Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!

²⁶Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: Pau a vosaltres. ²⁷Després diu a Tomàs: Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient. ²⁸Tomàs li va respondre: Senyor meu i Déu meu! ²⁹Jesús li diu: Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!

³⁰Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. ³¹Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús ressuscitat

Tenim dues escenes i la conclusió del quart evangeli. En la primera, Jesús s’apareix als deixebles en absència de Tomàs, i els deixebles reaccionen amb alegria davant la irrupció de Jesús en el lloc on es trobaven reunits (Jn 20,19-23). En la segona, Jesús es manifesta als deixebles, particularment a Tomàs, que reacciona amb fe (Jn 20,24-29). I la conclusió (Jn 20,30-31) mostra la finalitat de l’evangelista i il·lumina tot el quart evangeli: perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom. Ambdues escenes transcorren el diumenge, amb una diferència d’una setmana. Això indica que els deixebles, aleshores com avui, es trobaven cada diumenge. El diumenge és el marc de la trobada amb el Senyor ressuscitat, que irromp allà on els creients ens trobem reunits.

L’evangelista només indica el nom del deixeble que no hi és quan apareix el Crucificat ressuscitat. Els deixebles, reunits el diumenge en un mateix lloc, testimonien davant el qui no hi era, Tomàs, que han vist el Senyor. En el segon diumenge, s’estableix un diàleg entre Jesús ressuscitat i Tomàs, l’absent del primer diumenge, un diàleg que mena a la confessió de fe.

En el primer diumenge, Jesús s’apareix enmig de la por, ja ho havia fet en apropar-se a la barca (imatge de la comunitat reunida en un mateix lloc) mentre era fosc i el llac s’anava encrespant. Aleshores Jesús els havia dit: Sóc jo, no tingueu por (Jn 6,20). Ara Jesús els diu: Pau a vosaltres. És a dir, la salvació, la felicitat, l’amor que ve de Déu Pare és enmig vostre. Si en el primer diumenge se subratlla la pau donada, en el segon, la fe rebuda.

Ara Jesús és present en l’Església i l’alegria n’és la reacció. S’ha acomplert la promesa de Jesús, quan deia als deixebles: D’aquí a poc temps ja no em veureu, però poc després em tornareu a veure (Jn 16,16-23). I també: El vostre cor s’alegrarà quan us tornaré a veure. I la vostra alegria, ningú no us la prendrà (Jn 16,22-23). Ara i ací, l’experiència pasqual originària (visió i alegria) perdura en la fe: Feliços els qui creuran sense haver vist.

El Ressuscitat és el Crucificat, el mateix que va compartir amb els deixebles tot el que havia rebut del Pare (Jn 16,12-15); els senyals de les mans i del costat mostren que és certament Jesús de Natzaret. El Ressuscitat sempre es posa al mig. La reunió dels cristians és sempre entorn del Ressuscitat, que omple de l’amor de Déu el lloc on ens trobem reunits.

 

3. Pensem-hi                                                              

·       La fe m’obre el cor i els ulls a la presència del Crist ressuscitat? I això m’omple de felicitat?

·       La fe m’anima a trobar-me cada diumenge amb els altres cristians entorn del Crucificat ressuscitat?

·       Quina és la bona notícia que rebo i que vull testimoniar?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: l’altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué

Diumenge de Pasqua

1. Llegim el text (Jn 20,1-10)

¹El primer dia de la setmana –el diumenge–, Maria Magdalena se’n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. ²Llavors se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu: S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat. ³Pere i l’altre deixeble van sortir cap al sepulcre. ⁴Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, ⁵s’ajupí i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi va entrar. ⁶Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d’amortallar, ⁷però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. ⁸Llavors va entrar també l’altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. ⁹De fet, encara no havien entès que, segons l’Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts. ¹⁰I els dos deixebles se’n tornaren a casa.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

L’evangelista presenta el quadre del sepulcre on han posat el cadàver de Jesús, amb dues escenes ben teixides. En la primera escena, Maria Magdalena i en la segona, Pere i el deixeble que Jesús estimava tant. Aquesta última ve preparada per l'anterior i dóna la clau amb què obrir el sentit del sepulcre buit. Cal acostar-s’hi amb els ulls de la fe per a poder veure-hi la resurrecció de Jesús.

La primera escena transcorre molt ràpidament. És el primer dia de la setmana (el diumenge), quan encara era fosc, és a dir, quan encara no brilla la llum de la fe. Maria Magdalena no entra al sepulcre, però veu; veu lliure l’entrada del sepulcre i se’n va corrents a trobar Simó Pere i el deixeble estimat. I tanmateix, no ha vist res, sols sospita que han robat el cos del Senyor. L’amor la mou a trobar el Senyor, però és el Senyor el qui es fa trobadís (cf. Jn 20,11-18), perquè l’ha estimat primer (cf. 1Jn 4,10).

La denúncia del robatori del cos del Senyor mou els dos deixebles a anar-hi corrents a veure què ha passat. Durant un temps, va córrer el rumor que els deixebles s’havien endut el cos de Jesús (Mt 28,13-15): amb aquest incís, l’evangelista fa constar que els deixebles no varen endur-se’l. Tot i que ambdós hi corren junts, el deixeble estimat corre més que Pere. Mentre que la tradició eclesial recorda que Pere és el primer dels Dotze al qual Jesús ressuscitat se li apareix (per això, l’altre, el deixa entrar primer al sepulcre), la tradició joànica recorda que un deixeble (que potser no era dels Dotze, no se sap, tot i que la tradició l’identifica amb l’apòstol Joan de Zebedeu, el germà de Jaume) fou més feliç per haver vist amb els ulls de la fe i l’amor. Només aquí i a Lc 24,12.24 hi ha una referència a la visita dels deixebles homes al sepulcre buit; a més, Lc 24,12 informa que només va anar-hi Pere, després de les dones.

El deixeble estimat veu el mateix que Pere i creu. L’evangelista no vol deixar malament Pere, sinó que vol deixar ben clar que va existir un deixeble que va creure en el Senyor ressuscitat abans que les seves aparicions ho confirmessin. Aquest deixeble va ser important per a la comunitat, la va ajudar a trobar-se amb Déu fet home, mort i ressuscitat, i a identificar-s’hi en la diferència. Pere veu els mateixos senyals de la resurrecció de Llàtzer (Jn 11,44), on el mort Llàtzer surt lligat (torna a la vida per morir). L'evangelista no ens indica la reacció de Pere davant d'aquesta visió, que significa que Jesús s'ha deslligat dels lligams del reialme de la mort.

Al final, l’evangelista ofereix la interpretació del sepulcre buit: s’ha acomplert l’Escriptura i, per tant, s’ha de veure des la fe en la Paraula de Déu. Jesús és el Vivent, que esvaeix la fosca amb la llum de la fe. Ara cal veure la presència de Jesús no pas com Maria Magdalena, sinó com el deixeble estimat; és a dir, no pas des de la fosca de la sospita: el trobaré?, sinó des de la llum de la fe: l’he trobat viu!

 

3. Pensem-hi

·        Contemplo la resurrecció de Jesús des dels ulls de la fe i a la llum de l’Escriptura, o des de la sospita i la por?

·        Què m’impedeix descobrir la victòria de Crist sobre la mort?

·        I avui què em suggereix veure que Jesús s’ha deslligat de la mort?