D. 27 de durant l’any A
1. Llegim el text (Mt 21,33-43)
33 Escolteu una altra paràbola: Hi havia un propietari que va
plantar una vinya, la va envoltar d’una tanca, hi va excavar un cup i va
construir-hi una torre de guàrdia. Després la va arrendar a uns vinyaters
i se’n va anar lluny. 34Quan s’acostava el temps de la verema,
envià els seus servents als vinyaters per rebre’n els fruits que li
corresponien; 35 però els vinyaters van agafar els servents, i
a l’un el van apallissar, a l’altre el van matar, i a l’altre van
apedregar-lo. 36Novament els envià altres servents, més
nombrosos que els primers, però els van tractar igual. 37 Finalment
els envià el seu fill, tot dient-se: Al
meu fill, el respectaran. 38Però els vinyaters, en veure el
fill, es digueren entre ells: Aquest és
l’hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat. 39L’agafaren,
el van treure fora de la vinya i el van matar. 40Quan vingui
l’amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters? 41Li
responen: Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la
vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps. 42
Jesús els diu: ¿No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura: La
pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És
el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen? 43 Per
això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el
faci fructificar.
2. Comprenem el text
L’anomenada paràbola dels vinyaters rebels
o homicides està inserida, en tots tres sinòptics (vegeu Mc 12,1-12 i Lc
20,9-19), en el context de l’enfrontament polèmic de Jesús amb les autoritats
jueves de Jerusalem, entorn del Temple. En el text actual de Mateu, es poden
distingir dues parts: la narració dels vinyaters rebels: Mt 21,33b-39; i la
seva aplicació, a través d’un diàleg entre Jesús i els seus oients: Mt
21,40-43. El tret característic de Mateu és la insistència a fructificar.
L’inici de la paràbola cita literalment la versió
grega del cant de la vinya d’Is 5,1-7, així destaca la identificació de
la vinya amb el poble d’Israel. Però, el que crida més l’atenció dels oients és
l’enviament, primer, dels servents, i després, del fill. L’enviament
segueix un esquema ternari amb efecte dramàtic culminant en la tercera fase: I
l’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. Tres accions ben
significatives. La narració acaba amb final interrogatiu: Quan torni l’amo
de la vinya, ¿què farà amb aquells vinyaters? Així es provoca que els
oients diguin el que pensen.
La punta de la paràbola és el contrast
entre l’expectativa de l’amo de la vinya, els seus diversos intents
d’obtenir-ne els fruits, i la reacció violenta, absurda i injustificada dels
vinyaters, portada fins a l’extrem, amb l’ultratge i assassinat de l’hereu.
La paràbola apareix, originàriament, com una
transparent al·legoria de la història de les relacions entre Déu i el seu poble
(Israel), on destaca la creixent infidelitat d’Israel davant els pacients i
renovats intents de Déu. Heus ací que tenim una lúcida i coratjosa denúncia de
la infidelitat històrica d’Israel, que culmina en el refús, humiliació (fora de
la vinya) i mort de l’últim i definitiu enviat: el Fill.
Amb la pregunta final del parabolista, Mateu
introdueix un nou tema, el del judici, que es desenvolupa en dues fases:
la condemna inexorable dels vinyaters i la transferència de la
vinya a d’altres que li donin els fruits al temps de la verema (moment
del judici). Amb aquest final, Mateu rellegeix la història de les relacions
entre Déu i Israel a la llum dels esdeveniments de l’any 70 dC. A més, Mateu
recorda als seus lectors que no es facin il·lusions pensant que són els
hereus del Regne de Déu, perquè aquest és i serà sempre un do del seu amor
misericordiós: no hi tenen cap dret, només han de fer-lo fructificar.
3. Contemplem Jesús
És molt probable que Jesús l’hagués contada en la
última fase del seu ministeri a Jerusalem, quan preveu el seu final i
s’identifica amb el fill, l’últim i definitiu enviat del Pare del cel.
Jesús posa en evidència els qui l’han rebutjat i
expulsat del poble del seu Pare.
Jesús ens convida a treballar pel Regne, a fer-lo
créixer, a fer fructificar l’Evangeli allà on som i actuem.
4. Pensem-hi
Cerco sempre un boc expiatori per carregar-li
totes les culpes i així alliberar-me’n? He consentit que es carreguin les
culpes en una altra persona sense preguntar-me sobre la meva implicació?
Què faig i com em sento responsable de la
construcció del Regne de Déu?
