dilluns, 2 de febrer del 2026
Comunicado de la Asamblea del Prado Regional de España
COMUNICADO DE PRENSA MAS CORTO
(29-01-2026):
El Prado en España renueva su Consejo y refuerza su misión
con los pobres
Ávila, enero de 2026
La Asociación de Sacerdotes del Prado en España ha
celebrado su Asamblea nacional en Ávila, con la participación de 53
sacerdotes; han acompañado a la asamblea dos mujeres del Instituto
Femenino del Prado, el responsable general del Prado Internacional,
Diego, y dos sacerdotes del Prado de Italia.
La Asamblea fue convocada de forma extraordinaria tras
la elección de Diego Martín como responsable general del Prado Internacional.
El entonces primer asistente, Joaquín Castellón, asumió la
convocatoria con el objetivo de dar continuidad a la programación del
Consejo anterior y proceder a la elección de un nuevo Consejo del Prado en
España.
Uno de los acuerdos principales del encuentro fue la elección
del nuevo Consejo, que quedó constituido por Joaquín Castellón
(Sevilla) como responsable y Manu de las Fuentes (Bizkaia) como
primer asistente, junto con los consejeros Javi G. Cadiñanos,
Miquel Cubero, José Ramón Peláez, José Luís Iglesias y Sebas Gil.
El nuevo Consejo asume su tarea desde una orientación
compartida por toda la Asamblea: «Servir a Cristo en la evangelización de
los pobres, una fidelidad que genera esperanza».
Más allá de la renovación de cargos, la Asamblea estuvo
marcada por un proceso de oración, reflexión y discernimiento. Los
trabajos comenzaron con un retiro dirigido por Diego, centrado en
la centralidad de Jesucristo, núcleo del carisma del Prado. Asimismo, la
celebración de la Eucaristía presidida por el obispo de Ávila, Mons.
Jesús, reforzó el clima de comunión y esperanza.
Las conclusiones finales reafirman el
compromiso del Prado con una presencia humilde en las Iglesias diocesanas y con
la evangelización de los pobres, como eje central de su misión. Hemos
acogido con gozo muy positivo la aprobación del proceso de regularización
extraordinaria para las personas migrantes iniciado esta semana, que supone un
paso importante de justicia social, reconocimiento del derecho de las personas
migrantes.
Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Vosaltres sou la sal de la terra... Vosaltres sou la llum del món
D. 5 de durant l’any A
(8 febrer 2026)
1. Llegim el text (Mt 5,13-16)
13Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust,
amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora
i que la gent la trepitgi. 14Vosaltres
sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya, 15i ningú no encén una llàntia per posar-la
sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són
a la casa. 16 Que brilli igualment la vostra llum davant
la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del
cel.
2. Comprenem el text i contemplem
Jesús
Si Jesús agafava el relleu del Servent del
Senyor: ser la llum dels pobles, ara el cristià agafa el relleu
de Jesús: ser la llum del món. Ara i aquí, el cristià és la llum que
resplendeix en la fosca, sense que la fosca no pugui ofegar-la.
El text combina la sal amb la terra
i la llum amb el món. Una combinació que relaciona la comunitat
cristiana (vosaltres) amb la humanitat (la gent). Del conjunt
destaca la llum i l’exhortació a fer-la brillar en les bones obres
dels deixebles. El testimoniatge dels cristians és, doncs, signe de la salvació
de Déu, la presència de Déu amb els homes.
Vosaltres sou la sal de la terra. És una
afirmació paradoxal. Quina relació tenen sal i terra? És una
imatge que crida l’atenció. Si els deixebles deixessin de testimoniar i
d’anunciar l’Evangeli allà on són, no serien bons per a res, fins i tot
s’arriscarien a ser llençats i trepitjats per la gent. És una
bona manera de recordar el dret de la gent a esperar dels deixebles un
testimoniatge amb seny (com simbolitza la sal) i eficaç, és a
dir, que doni gust i mantingui viva l’esperança (com també
simbolitza la sal).
Vosaltres sou la llum del món. Aquí són
paradoxals les imatges: és absurd amagar un poble dalt la muntanya o un
llum a casa. Aleshores també és absurd amagar l’acció dels deixebles a
favor del Regne i el testimoniatge de la seva relació filial amb Déu i
fraternal amb els altres. Recordem que la imatge de la llum manifesta la
presència de Déu, la seva Paraula, la seva Llei, la seva Saviesa, o la salvació
messiànica; però també el seu poble i la ciutat santa de Jerusalem , així com les
bones obres dels deixebles del Senyor. Heus ací que, ara i aquí, veure
el testimoniatge dels deixebles és veure la glòria del Pare.
En resum, el testimoniatge gratuït i clar a
favor del Pare és el servei que els cristians hem de fer a la humanitat. Tots
els deixebles de Jesús som convidats a ser testimonis del Regne inaugurat allà
on som, a la terra i en el món, perquè tothom arribi a conèixer
l’origen de la llum: el Pare del cel, el nostre Pare i de tothom.
3. Pensem-hi
Soc una persona salada,
és a dir, participativa, que sé donar joc i confiança?
Soc llum, és a
dir, faig presents l’amistat i la companyonia de Jesús, la bondat i l’amor que Déu
Pare ha manifestat en Jesús?

