Diumenge 2n d’Advent A
(7 desembre
2025)
1. Llegim el text (Mt 3,1-12)
1Per aquells dies es va presentar Joan Baptista,
que predicava en el desert de Judea 2dient: Convertiu-vos,
que el Regne del cel és a prop. 3De Joan parlava el profeta
Isaïes quan deia: És la veu d’un que crida en el desert: Prepareu
el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes. 4Joan duia
un vestit de pèl de camell i portava una pell a la cintura; el seu aliment
eren llagostes i mel boscana. 5Anaven a trobar-lo gent de
Jerusalem, de tot Judea i de tota la regió del Jordà, 6confessaven
els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. 7Quan Joan
veié que molts fariseus i saduceus hi anaven perquè els bategés, els va
dir: Cria d’escurçons! Qui us ha dit que us escapareu del judici que
s’acosta? 8Doneu els fruits que demana la conversió, 9i
no us refieu pensant que teniu Abraham per pare; us asseguro que Déu pot fer
sortir fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres. 10Ara la
destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dóna bon fruit és
tallat i llençat al foc. 11Jo us batejo amb aigua perquè us
convertiu; però el qui ve després de mi és més fort que jo, i jo no sóc digne
ni de portar-li les sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb
foc. 12Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l’era;
arreplegarà el blat i l’entrarà al graner, però cremarà la palla en un foc que
no s’apaga.
2. Comprenem el text
Mateu retrata la figura i l’acció de Joan des de
l’Escriptura (3,1-6) i de la seva predicació (3,7-12). Destaca el seu estil de
vida i el fet que bateja i fa el que Isaïes havia anunciat (Is 40,3). I que
crida a la conversió i anuncia el judici de Déu, la irrupció de
la justícia de Déu.
Joan apareix com el primer predicador de girar-se
cap a Déu (conversió), d’optar per un estil de vida que faciliti
l’entrada al Regne messiànic imminent. És el precursor: en el seu estil
de vida i predicació, ja fa entreveure quina serà la missió del Messies.
Joan denuncia
el conjunt del judaisme oficial, oposat a la salvació de Déu en Jesús. Els fariseus
(reformistes amb tocs integristes) i els saduceus (conservadors i garants
del sistema) són emparentats amb l’estirp de la serp (l’escurçó),
imatge que significa la maldat perversa i obstinada, i que contrasta amb l’estirp
del Messies.
Mateu,
per boca del Baptista, vol desemmascarar dues falses seguretats: la dels ritus
estèrils (no mostren la conversió) que pretenen assegurar la immunitat davant
el judici de Déu, i el fet de fer servir la pertinença a l’estirp d’Abraham com
a coartada per a escapar-se del judici de condemna. El criteri últim i decisiu
és la conversió i l’adhesió íntegra i fidel al Senyor, que
implica un estil de vida segons les exigències de la seva voluntat (els bons
fruits).
El Baptista revela el protagonista del judici de Déu: el qui batejarà
amb l’Esperit Sant i amb foc. Aquí són definides les característiques dels
dos baptismes i són presentats els dos protagonistes. Un baptisme és amb aigua per
a la conversió (i no pas per al perdó dels pecats, com als altres dos
sinòptics; per a Mateu, només la sang de Jesús pot perdonar els pecats: 26,28),
i l’altre baptisme és amb l’Esperit i amb foc per a la salvació. El
Baptista és menys que l’esclau i el qui ha de venir és el Senyor; el Baptista
anuncia el judici i el qui ha de venir és el Jutge, el purificador de la
seva era..
3. Mirem la nostra vida i acció
Arrelo la meva vida i acció en la fidelitat a la
voluntat de Déu (els bons fruits) i no pas en falses seguretats i
vanitats? Quines són les falses seguretats i vanitats que m’impedeixen preparar
el Regne i acollir el Senyor?
