Dedicació de la Basílica del Laterà
(9 novembre)
1. Llegim el text
(Jn 2,13-22)
13Era
a prop la Pasqua dels jueus, i
Jesús va pujar a Jerusalem. 14En el recinte del temple va
trobar els venedors de vedells, de moltons i de coloms, i els canvistes asseguts als seus
llocs. 15Llavors es va fer un fuet de
cordes i els expulsà tots fora del temple, tant els moltons com els vedells. Va
tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar les taules. 16I digué als venedors de coloms: Traieu
això d’aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare! 17Els seus deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: El zel del teu temple em consumeix. 18Llavors els jueus el van interrogar: Amb
quin senyal ens demostres que pots obrar així? 19Jesús els contestà: Destruïu aquest santuari, i en tres dies
l’aixecaré. 20Els jueus replicaren: Aquest
santuari ha estat construït en quaranta-sis anys, i tu el vols aixecar en tres
dies? 21Però ell
es referia al santuari del seu cos. 22Per això, quan va ressuscitar
d’entre els morts, els seus deixebles recordaren que havia dit això, i van
creure en l’Escriptura i en aquesta paraula de Jesús.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
Els sinòptics (Mt,
Mc i Lc) col·loquen la purificació del
Temple o l’expulsió dels venedors del
Temple a l’última setmana de Jesús a Jerusalem. En canvi, al quart evangeli
es troba al primer cop que va a Jerusalem (n’hi va tres) i entre el signe de
les noces de Canà (Jn 2,1-12) i la trobada amb Nicodem (Jn 3,1-5).
Veient que la casa del seu Pare s’ha convertit en
un mercat, Jesús reacciona indignat i això sorprèn els seus deixebles, que es
recorden del salm 69,10 (El zel del teu temple em consumeix). El Temple és l’orgull i el cor de la vida
religiosa del poble jueu. I amb el temps, s’hi comerciarà amb animals per als
sacrificis i s’hi canviarà monedes per a comprar animals i ofrenes i s’oblidarà
que el que importa es trobar-se amb Déu.
Els jueus presents entenen que Jesús, amb la seva reacció violenta,
acaba de fer un gest profètic que demana una explicació o un senyal de la seva
actuació. Jesús apunta cap a la destrucció i reconstrucció del Temple en tres
dies. Precisament més que no pas el gest profètic, el que més sorprèn són
aquestes paraules que acompanyen el gest profètic de Jesús, i que els seus
oients no capten; per això l’evangelista ens en dóna la interpretació (Jn
2,21).
Jesús substitueix l’antic lloc de la presència de Déu enmig del seu
poble pel seu cos, pel seu cos mort i ressuscitat, lloc de trobada entre Déu i
els humans.
Ara Jesús ressuscitat és el nou Temple on s’entra en comunió amb el
mateix Pare de Jesús i Pare nostre. La destrucció del Temple significa la mort
real de Jesús, que serà glorificat en la seva resurrecció.
Quan el Temple de Jerusalem fou destruït històricament per les legions
romanes de Vespasià i Titus l’any 70, els jueus es preguntaren on trobarien la
presència del Senyor i descobriren present en la Sagrada Escriptura
(especialment en la Llei de Moisès) i els cristians recordaren les paraules
significatives de Jesús i descobriren que el Senyor ressuscitat es fa present
enmig d’ells quan ens reunim per a celebrar la seva memòria.
3. Pensem-hi
- On
cerco la presència de Déu? Soc
conscient que la comunió amb el cos de Jesús mort i ressuscitat és comunió
amb Déu i amb els pobres i entre nosaltres?
- Quina
importància té, en la meva vida cristiana, participar de l’Eucaristia dominical
com a lloc de trobada amb el Senyor mort i ressuscitat?
