Diumenge 30 durant l’any B
(27 octubre 2024)
1.
Llegim el text (Mc 10,46-52)
46Arribaren a
Jericó. Quan Jesús en sortí amb els deixebles i molta gent, el fill de Timeu,
Bartimeu, cec i captaire, s’estava assegut vora el camí. 47 Va
sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar: Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi!
48 Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort: Fill de David, tingues pietat de mi! 49
Jesús s’aturà i digué: Crideu-lo.
Ells van cridar el cec dient-li: Coratge!
Aixeca’t, que et crida. 50 Ell llançà el mantell, es posà dret
d’una revolada i se’n va anar cap a Jesús. 51 Jesús li preguntà: Què vols que faci per tu? El cec
respongué: Rabuni, fes que hi vegi. 52
Jesús li digué: Vés, la teva fe
t’ha salvat. A l’instant hi veié i
el seguia camí enllà.
2. Comprenem el text i
contemplem Jesús
De camí cap a Jerusalem, Jesús i els qui l’acompanyen han sortit de
Jericó i comencem a fer l’ascens al cim del camí. Jericó és la porta d’entrada a la terra promesa (Js 6,1). El Camí és
el nom que identifica el moviment dels deixebles de Jesús (Ac 9,2). Jesús
aprofita la guarició d’un cec per aprofundir en el seguiment i accentuar la
importància de la fe.
El narrador se situa des del punt de vista del captaire cec. En Bartimeu
s’està assegut (al·lusió al fet d’estar reunit al moviment) i vol anar cap a
Jesús i participar de la seva missió, però sense la força i la companyia de
Jesús no pot. D’entrada, compta amb la força de la seva fe: Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi! (Mc 10,47.48).
Però l’entorn
ho impedeix (Mc 10,48).
Abans de ser guarit, Bartimeu llença el mantell. El mantell és l’única propietat que no es podia
manllevar al pobre: Ex 22,25-26. Bartimeu deixa l’única cosa que ningú no li
podia prendre ni exigir. Ho deixa tot, cosa que és incapaç de fer l’home ric (Mc 10,17-22). La missió és el
més important, servir l’Evangeli des de la humilitat, des de la feblesa, és la
prioritat de l’acció evangelitzadora i transformadora. Bartimeu demana la
visió, és a dir, creure més, creure més per poder seguir Jesús en el seu camí
d’entrega fins al final.
Un cop guarit, Bartimeu segueix Jesús en el camí. I seguir Jesús
significa ser-ne deixeble. I en Bartimeu el primer que veu és Jesús. I no li
diu ni li pregunta res, només el segueix. Hi
veu (hi creu) i segueix Jesús en
el seu moviment. Tota la seva existència la posa al servei de l’Evangeli i del
Regne de Déu. En Bartimeu esdevé model del deixeble, que consisteix en
acompanyar Jesús en el camí cap a la creu, és a dir, ser capaç de donar-ho tot
per amor als altres. I per això deixa tot el que posseeix (el mantell), res no li impedeix de seguir
Jesús.
Jesús no ha fet cap gest de guarició, com havia fet en guarir un cec
desconegut (no se’ns diu el nom), abans d’iniciar el camí cap a Jerusalem (Mc
8,22-26). Al final del camí, Jesús afirma la importància de la fe: Vés, la teva fe t’ha salvat. La fe és la porta d’accés a Jesús. I la fe en Jesús implica seguir-lo
en el seu camí d’entrega i de servei.
3. Pensem-hi
·
Seguir Jesús suposa creure-hi. Demano la fe per
seguir-lo?
·
El meu entorn m’impedeix de trobar-me amb Jesús? Si és
així, què faig per superar-ho?
·
La meva fe és prou potent perquè no em calgui cap recurs
per seguir Jesús en el seu camí?
