D. 22 de durant l’any B
(1 setembre 2024)
1. Llegim el text (Mc 7,1-8.14-15.21-23)
1Els fariseus i
alguns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem es van reunir entorn
de Jesús, 2 i s’adonaren que alguns dels seus deixebles prenien els
aliments amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de
rentar-se-les. 3 Cal saber que els fariseus, i en general tots els
jueus, guarden la tradició dels antics i no es posen a menjar si abans no s’han
rentat les mans ritualment; 4 i encara, quan tornen del mercat, no
mengen sense haver fet les ablucions; i observen per tradició moltes altres
pràctiques, com purificar amb aigua copes, gerros, safates i fins els divans on
mengen. 5 Els fariseus,
doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: Com és que els teus deixebles no segueixen la tradició dels antics,
sinó que mengen amb les mans impures? 6 Ell els respongué: Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de
vosaltres, hipòcrites, quan va escriure: Aquest poble m’honora amb els llavis,
però el seu cor es manté lluny de mi. 7El culte que em donen és buit, les doctrines que ensenyen són preceptes
humans. 8Vosaltres
abandoneu els manaments de Déu i observeu la tradició dels homes. 14 Llavors
Jesús tornà a cridar la gent i els deia: Escolteu-me
tots i enteneu-ho bé: 15 No
hi ha res del que entra a l’home des de fora que el pugui fer impur; només allò
que surt de l’home el fa impur. 21 Perquè de dintre el cor de l’home surten les intencions dolentes que el
porten a relacions il·legítimes, robatoris, assassinats, 22 adulteris, avarícies, maldats, trampes,
llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa. 23 Tot això dolent surt de dintre i fa impur
l’home.
2.
Comprenem el text i contemplem Jesús
Jesús s’enfronta amb les autoritats
religioses encarregades de vetllar per l’ortodòxia pràctica del poble. En la
concepció bíblica, impur és tot allò que no es pot fer servir per al culte. Les
persones ritualment impures no poden acostar-se al santuari i tenen prohibits
el contacte i la relació amb les altres persones. L’impur queda aïllat.
D’entrada, la controvèrsia parteix del
fet que els deixebles de Jesús no compleixen el ritual previst a l’hora dels
àpats. No transgredeixen pas una norma higiènica, sinó que qüestionen un costum
que reforça la pietat personal. La resposta de Jesús és contundent: Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i
observeu la tradició dels homes.
Jesús respon des de l’Escriptura, tot
posant al seu lloc la relació personal amb Déu. Qui vol ser piadós davant de
Déu no ha d’estar pendent de la pràctica piadosa. Els preceptes humans no poden
substituir els manaments de Déu.
Més endavant, i a part, Jesús instrueix
sobre la veritable impuresa. I demana que escoltin
i comprenguin. La veritable impuresa rau en allò que l’ésser humà fa o diu.
I cal mirar el propi cor i no les pràctiques rituals. Sovint les pràctiques
devotes poden convertir-se en una coartada per a no estimar i servir de debò
Déu i els altres. L’observança externa fa oblidar el veritable culte, estimar
Déu i els altres amb les obres.
En definitiva,
Jesús ensenya com ha de ser el nostre culte veritable, ha de sorgir del cor,
d’un cor ple d’amor i no pas d’un cor corrupte. Les mans netes no garanteixen
un cor net i pur, humil, confiat en el Senyor, obert a estimar i servir els altres.
Jesús vol que siguem lliures i responsables, i ens adonem que el que és impur
no ve pas de fora sinó que surt de dins de la persona.
3.
Pensem-hi
- Em fixo més
en el que surt de dins del meu cor o més en el que vull aparentar?
- Tinc el cor
ple d’amor i sempre a punt per a servir desinteressadament?
