Diumenge 15 de durant l’any B
(14
juliol 2024)
1.Llegim
el text (Mc 6,7-13)
7 Llavors Jesús va
cridar els Dotze i començà a enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els
esperits malignes 8i els instruïa dient: No prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap
moneda. 9Poseu-vos les
sandàlies, però no us emporteu dos vestits. 10I els deia encara:
Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi
fins que deixeu aquell lloc. 11Si una població no us acull ni us escolta, sortiu-ne i espolseu-vos la
pols dels peus com a acusació contra ells. 12 Ells se’n van anar
i predicaven a la gent que es convertissin. 13Treien molts dimonis i
curaven molts malalts, ungint-los amb oli.
2.
Comprenem el text i contemplem Jesús
Jesús envia els Dotze i els confereix
poder contra les forces del mal. El text comença amb l’enviament dels Dotze de
dos en dos, continua amb dos tipus d’indicacions, unes sobre l’equipament per a
la missió i les altres sobre el comportament dels apòstols o enviats, i acaba
amb una indicació sobre el resultat de la missió.
Jesús envia els Dotze a anunciar
l’Evangeli i a lluitar contra les forces del mal, i ho fa després del seu
fracàs al seu poble natal. Ara Jesús compta amb la col·laboració dels Dotze per
a continuar la missió rebuda del Pare. Marc destaca que és Jesús qui els envia
i ho fa de dos en dos perquè cal ajudar-se i acompanyar-se en la missió.
Les indicacions sobre l’equipament per a
l’acció evangelitzadora i transformadora volen destacar la senzillesa i la
pobresa dels deixebles enviats, d’aquesta manera queda més palesa la seva
confiança en Déu i no tant en les seves forces i mitjans. En altres paraules,
els apòstols han de manifestar, amb la senzillesa de la seva vida, una
confiança total en Déu. Cal notar que, a diferència de Mt 10,10 i Lc 9,3; 10,4,
el bastó i les sandàlies són permesos perquè l’evangelista pot haver tingut
present una missió en territoris on això era necessari.
Les indicacions sobre el comportament
suposen la llibertat dels qui reben l’Evangeli, és a dir, acollir-lo o
refusar-lo. El qui refusa el missatger o l’enviat significa que refusa
l’Evangeli, el missatge de salvació rebut; i per tant, trenca la comunió amb el
do del Regne ofert, que és una existència de comunió amb Déu i amb els pobres i
entre els humans. I per això espolsar-se
la terra o la pols de sota els peus és un signe que expressa el trencament
amb algú. Els jueus, quan tornaven d’un país pagà, s’espolsaven la pols dels
peus per no fer impura la Terra Santa. Per tant, la possibilitat del rebuig ha de ser presa
seriosament. Aleshores, el fet d’espolsar-se la terra de les sandàlies pot ser
un «testimoni» visible del que significa aquest rebuig, fet amb l’esperança que
un canvi de pensament encara és possible.
Els Dotze fan el
mateix que Jesús, és a dir, proclamen la
conversió i expulsen els dimonis. A més ungeixen
amb oli malalts i es guareixen. En el món jueu i grecoromà l’oli era com
una mena de remei per a les ferides i que alleugeria el cos del malalt. En
aquest relat de Marc, l’oli esdevé un signe de l’ajuda concedida per Déu,
destinada al cos malalt. Precisament l’ajut concedit per Déu en les guaricions
de malalts i en l’expulsió dels dimonis indica la irrupció del Regne de Déu.
3.
Mirem la nostra vida i acció. Jesús compta amb mi com a col·laborar seu
en la missió d’anunciar i fer present el Regne. En soc conscient i com hi
col·laboro?
En els moments de refús i desengany
experimento la força i el suport de Jesús per tal de continuar en la missió del
Regne?
