Crist Rei A
(26 novembre 2023)
1. Llegim el text
(Mt 25,31-46)
31Quan el Fill de l’home vindrà ple de
glòria, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà en el seu tron gloriós. 32Tots els pobles es reuniran davant seu, i
ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de
les cabres, 33 i posarà les ovelles a la seva dreta i les
cabres a la seva esquerra. 34Aleshores
el rei dirà als de la seva dreta:
Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia
preparat des de la creació del món. 35Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia
set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; 36 anava despullat, i em vau vestir; estava
malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m.
37Llavors els justos li respondran: Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et
donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? 38¿Quan
et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam
vestir? 39 ¿Quan
et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure’t?
40El rei els respondrà: Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un
d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu.
41Després dirà als de la seva esquerra: Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc
etern, preparat per al diable i els seus àngels. 42Perquè
tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; 43 era foraster, i no em vau acollir; anava
despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.
44 Llavors ells li respondran: Senyor, ¿quan et vam veure afamat o
assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?
45Ell els contestarà: Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer
a un d’aquests més petits, m’ho negàveu a mi. 46I
aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.
2. Comprenem el
text i contemplem Jesús.
El text clou el discurs sobre la vinguda del Fill
de l’home. I ofereix un drama amb tres escenes: 1) l’obertura, amb l’escenificació de la vinguda gloriosa del Fill
de l’home, l’aplec dels pobles i la seva separació; 2) el diàleg del Rei, primer, amb els de la seva dreta i, després,
amb els de la seva esquerra; 3) l’escena
final, amb l’execució de les sentències que obren, respectivament, dues escenes
de diàleg.
El cop d’escena és la contraposició dels
dos grups de gent, subratllat per la monòtona repetició de l’elenc de les
accions de misericòrdia fetes o desateses. La imatge del pastor,
que separa les ovelles de les cabres, estableix el lligam amb
l’escena del diàleg entre el Rei assegut al seu tron gloriós i, successivament,
els de la seva dreta (els justos) i els de la seva esquerra (els indefinits).
Però, realment, el cop d’escena està en la sorpresa: el Rei s’identifica
amb aquests germans meus més petits.
Certament, cap dels dos grups no sospitava la
presència misteriosa del Fill de l’home en els més petits. Així, el cop
d’efecte de la separació dels uns dels altres no són les sis accions
a favor dels més petits, sinó la identificació del Rei amb aquests
germans meus més petits, que revela, alhora, el seu nou rostre i la radical
seriositat de l’acció solidària envers els més petits: esdevenen els
meus germans.
El Rei i Fill, assegut com a jutge escatològic, s’autopresenta
com el qui té fam i set, foraster i despullat, malalt i a la presó. Per tant, el
cara a cara decisiu entre els humans i Crist no s’esdevé en un marc de
gestos heroics i extraordinaris, sinó en la quotidianitat dels nostres
encontres humans. Aleshores la vida eterna o l’autocondemna es juga en les
relacions quotidianes d’acolliment o rebuig dels més petits, que són el
signe objectiu de la presència humil i amagada de Crist Rei. Mateu ha teixit
amb dos fils tot el seu missatge: Jesucrist i l’amor solidari.
En l’amor gratuït i generós envers els més petits,
s’expressa la relació vital de fe en Crist, relació que, a la fi, esdevindrà plena
comunió.
Jesús s’identifica amb el pa i el vi de
l’Eucaristia i amb els petits. Jesús diu: Això
és el meu cos, aquesta és la meva sang; però també diu: a mi m’ho feu, a mi m’ho negueu.
3. Pensem-hi.
· Considero l’exclòs,
el sobrant, l’oblidat com a germà?
· Identifico Jesús
amb els petits?
· M’adono que totes
les bones accions que faig a favor dels més petits les faig al mateix Jesús?
