Vetlla pasqual A
1. Llegim el text (Mt 28,1-10)
1Passat el dissabte, quan clarejava el primer dia de la setmana —el
diumenge—, Maria Magdalena i l’altra Maria anaren a veure el
sepulcre. 2Tot
d’una hi hagué un gran terratrèmol: un àngel del Senyor va baixar del
cel, féu rodolar la pedra i s’hi va asseure al damunt. 3Resplendia com un llamp, i el
seu vestit era blanc com la neu. 4De por d’ell, els guardes es posaren a tremolar i van
quedar com morts. 5L’àngel
digué a les dones: No tingueu por,
vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. 6No és aquí: ha ressuscitat, tal com va dir. Veniu, mireu el lloc on
havia estat posat. 7Aneu corrents a dir als seus deixebles: “Ha
ressuscitat d’entre els morts, i ara va davant vostre a Galilea. Allà el
veureu.” Aquest és el missatge que us havia de donar. 8Immediatament elles, amb por,
però amb una gran alegria, se n’anaren del sepulcre i van córrer a portar
l’anunci als deixebles. 9Però
tot d’una Jesús els va sortir al pas i els digué: Déu vos guard. Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus
i el van adorar. 10Jesús
els diu: No tingueu por. Aneu a
anunciar als meus germans que vagin a Galilea. Allà em veuran.
2.
Comprenem el text i contemplem Jesús
Jesús ha ressuscitat, no es
troba entre els morts. Aquest és el nucli dur de l’anunci pasqual. Déu dóna
una gran notícia a dues dones que cerquen Jesús crucificat entre els morts. Ho
fa a través d’un seu missatger, l’àngel baixat del cel, acompanyat d’efectes
especials; una manera de mostrar el triomf de Déu Pare sobre la mort en el seu
Fill Jesús. El fet que un àngel del Senyor hagi fet rodolar la pedra del
sepulcre i que s’hi hagi assegut al damunt significa que la mort ha estat
vençuda, que ja no podrà tancar-nos més en un forat fosc i sense clau. El
terratrèmol indica que el món que fins ara coneixíem ha canviat, s’acaba
d’inaugurar un món nou. I aquest món nou té com a referència i puntal bàsic (o
pal de paller) Jesús, el crucificat que ha ressuscitat.
Jesús ressuscitat s’apareix a les mateixes dones que han rebut l’anunci
pasqual, i també les envia a comunicar que el crucificat ha ressuscitat tal com
havia anunciat. Tant la trobada amb l’àngel com amb Jesús acaba amb una missió:
anunciar als deixebles la resurrecció de Jesús d’entre els morts i que el
veuran viu a Galilea. Les dues dones passen de la por a la joia i a
l’adoració, és a dir, el reconeixen com Déu vivent.
El centre d’interès de Mateu se centra en Galilea, el lloc de
trobada amb el Ressuscitat, el lloc de frontera, la cruïlla entre el món jueu i
el món pagà, des d’on la vida i el missatge de Jesús ha d’arribar a tots els
pobles. Ara i ací, Galilea uneix el Jesús històric amb el Jesús
ressuscitat, el qui ha dut a la seva plena significació la Llei i els Profetes,
la Paraula i la Vida de Déu a tots els pobles.
Déu s’ha fet ésser
mortal en Jesús. I s’ha sotmès a la mort per a vèncer-la en el seu propi
domini: morint, davallant en el regne dels morts, als inferns, a l’abisme del
reialme de la mort. El Jesús Ressuscitat és el mateix que el Jesús Crucificat,
però diferent: el seu cos ressuscitat no està més sotmès a les lleis
espaciotemporals, ni a les lleis biològiques.
Hi ha un missatge a transmetre: Jesús ha vençut el mal i
la mort, ha ressuscitat, i ara, cal seguir-lo (va davant nostre) pels camins de
la vida. Cal la fe, és a dir, no tenir por, per a descobrir-lo viu en la nostra
vida i acció, Jesús ens va al davant, ens assenyala el camí i ens hi acompanya.
3. Pensem-hi. Quina és la nostra actitud
davant la resurrecció de Jesús? Quina és la bona notícia que nosaltres donaríem
avui sense por?
