D. 2 durant l’any A
(15 gener 2023)
1.
Llegim el text (Jn 1,29-34)
29 L’endemà, Joan veié Jesús que venia cap
a ell, i exclamà: Mireu l’anyell de Déu,
el qui lleva el pecat del món! 30És
aquell de qui vaig dir: «Després de mi ve un home que em passa al davant, perquè,
abans que jo, ell ja existia.» 31Jo no el coneixia; però, si vaig venir
a batejar amb aigua, va ser perquè ell es manifestés a Israel.
32 Joan testimonià encara: He vist l’Esperit que baixava del cel com un
colom i es posava damunt d’ell. 33Jo
no el coneixia, però el qui m’envià a batejar amb aigua em va dir: «Aquell damunt el
qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l’Esperit Sant.» 34Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de
Déu.
2. Comprenem el text i contemplem
Jesús
Avui no és la veu del cel
qui revela la identitat i missió de Jesús de Natzaret, sinó Joan Baptista. El
testimoniatge de Joan afirma l’essencial del baptisme de Jesús: el descens i
permanència de l’Esperit (Jn 1,32-33) i la revelació de la identitat del batejat:
Aquest és el Fill de Déu (Jn 1,34).
El testimoniatge de Joan ens és
ofert en dues escenes: una davant les autoritats de Jerusalem (Jn 1,19-28), i
l’altra davant els seus deixebles (Jn 1,29-34). En la primera escena, ona
testimoni de la pròpia missió i en la segona, de Jesús, que és la que tenim en
el text d’avui.
La doble repetició que Joan bateja
amb aigua (Jn 1,31.33), que veu (Jn 1,29.32) i que no coneixia
Jesús (Jn 1,31.33), serveix per a fer una doble afirmació sobre la identitat de
Jesús: és l’Anyell de Déu (Jn 1,29) i el preexistent (Jn 1,30),
d’una banda, i és el qui porta l’Esperit Sant (Jn 1,32-33) i el Fill
de Déu (Jn 1,34), de l’altra. El context és diferent a Marc i Mateu,
on Jesús és el qui veu i es diu que Joan el bateja; a Lc no es
diu qui bateja Jesús i sembla que és el poble qui veu; i a Jn, és
Joan Baptista el qui veu i no ens diu que bategi Jesús. Així, els
creients d’avui i de sempre, gràcies a la fe, podem veure (= creure) i donar
testimoni que Jesús és el Fill de Déu.
La redacció final de Jn assumeix
els tres sentits possibles que té la identificació de Jesús amb l’Anyell de
Déu: (1) Jesús com a Anyell escatològic i destructor, seria
la comprensió original del Baptista, que esperava el judici messiànic
(Mt 3,7.12; Lc 3,7.17) que destruiria els pecats d’Israel. (2) Jesús com
a Servent del Senyor d’Is 53; però mentre el Servent prenia damunt
seu els pecats d’Israel (Is 53,4.12) ara l’Anyell lleva el pecat del
món (la versió litúrgica identifica Anyell i Servent, atès que tradueix:
pren damunt seu el pecat del món). (3) Jesús com a Anyell
pasqual, la missió de llevar (no només carregar) el pecat del
món encaixa en la visió pasqual de la mort de Jesús; fixem-nos-hi: Jesús és
condemnat a mort al migdia de la vigília pasqual (Jn 19,14), quan els sacerdots
degollaven els anyells pasquals en el Temple; mullen els llavis de Jesús amb un
manat d’hisop xop de vinagre (Jn 19,29), i és amb un manat d’hisop
xop de sang de l’anyell pasqual que mullen la llinda i els dos muntants (Ex
12,22); a Jesús no li trenquen cap os (Jn 19,36), com tampoc no n’hi
trenquen cap a l’anyell pasqual (Ex 12,46). Segons aquest darrer sentit, la
missió de Jesús no seria destruir els pecats individuals d’Israel, sinó acabar
amb la sobirania del pecat.
3. Pensem-hi
·
Quin testimoniatge dono de Jesús avui?
·
I el meu testimoniatge què afirma de Jesús?
