Santa Maria, Mare de Déu
(1 gener 2023)
1.
Llegim el text (Lc 2,16-21)
Hi anaren, doncs, de pressa i
trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. En veure-ho, van
contar el que els havien anunciat d’aquell infant. Tothom qui ho sentia quedava
meravellat del que deien els pastors. Maria guardava tot això en el seu cor i
ho meditava. Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel
que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.
Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l’infant, li van
posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el
concebés la seva mare.
2.
Contemplem el misteri
Avui
s’acompleix l’esdeveniment anunciat als pastors: trobaren Maria i Josep amb el
nen a la menjadora. I un cop passats vuit dies (octava de Nadal), és
l’hora de fer realitat l’anunci de l’àngel a Maria: li posaràs el nom de
Jesús (Lc 1,31).
Ara
Maria nua el reconeixement de la visita anunciada del Senyor (la menjadora:
Is 1,3) amb la imposició del nom, que revela l’avui de la visita del
Salvador. Lluc dóna més relleu a la imposició del nom que a la circumcisió;
així, els pares són obedients al designi salvador de Déu expressat per l’àngel
Gabriel.
Els pastors, que
representen els creients que miren des de la fe pasqual, és a dir, des de la
mort i resurrecció, van de pressa al lloc de la manifestació del
Salvador: Betlem (Lc 2,5) i el reconeixen com a Déu que visita el
seu poble per a salvar-lo (el troben a la menjadora: Lc 2,16). Lluc ofereix
un tast del que passa a l’Església naixent: pobres i pagans reconeixen
la visita del seu Senyor. A més, un cop l’han reconegut present, els pastors
anuncien a tothom aquesta presència (Lc 2,17-18) i se’n van tot glorificant
Déu i lloant-lo (Lc 2,20). Els pastors fan mutis. Després de
reconèixer la visita de Déu en Jesús, els creients no hem de mirar més vers
l’origen misteriós de Jesús sinó cap a la seva vida i acció, quan el trobem sol
(adult) a la sinagoga de Natzaret, a la creu.
Els
oients dels pastors manifesten admiració (Lc 2,18), reacció típica de la
gent que veu la manifestació del Salvador (2,47; 4,22.32.36; 5,26; 9,43; 11,14;
Ac 2,7-12); així, l’anunci del fet possibilita que tothom reconegui la visita
el Senyor.
Maria medita el que veu i sent,
com Jacob (Gn 37,11), i ho guarda en el seu cor, com Daniel (Dn 7,28). ¿No
és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí
i ens obria el sentit de les Escriptures? (Lc 24,32).
Com
a tipus del creient, Maria creu (Lc 1,45), escolta la Paraula de Déu
i la compleix (Lc 8,21) i prega amb tota l’Església, mentre espera
la vinguda de l’Esperit (Ac 1,14). Lluc presenta Maria com la creient que fa
l’esforç per a copsar l’obra de Déu, tant en el que veu i sent, com en
la reacció dels pastors (els pobres i els pagans) davant el misteri de
l’encarnació del seu Fill; però també és la creient que s’assabenta pels
pastors que és la mare del Salvador (Lc 2,17). Maria va creixent en la
comprensió de la identitat divina del seu fill (Lc 2,19.51), i hi creix des de
la seva obediència a la Paraula i en la intimitat d’esclava del Senyor.
És el mateix Déu qui li va obrint els ulls de la fe.
En la figura de Maria, Lluc uneix la història de Jesús:
el seu origen misteriós, la seva vida i mort fins a entrar en la seva glòria
(Lc 24,26), amb la proclamació de la seva identitat de Senyor i Messies
(Ac 2,36) per l’Església apostòlica. Maria representa el creient que viu ben
travat tot el misteri de la fe en Jesucrist.
3. Pensem-hi
- Acullo la visita de Déu en Jesús i l’anuncio als del
meu entorn?
- M’admiro de la manifestació del Salvador en la
història humana?
- Escolto i medito el misteri de Nadal teixit (ben
lligat) amb el misteri de la Pasqua?
