D. 3 de durant l’any C
(23 gener 2022)
1. Llegim el text (Lc 1,1-4;
4,14-21)
1Són molts els qui
han emprès la tasca d’escriure un relat dels fets que s’han acomplert entre
nosaltres, 2valent-se del que ens han transmès els
qui des del principi en foren testimonis oculars i després esdevingueren
servidors de la Paraula. 3També jo,
havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, he decidit
d’escriure-t’ho, il·lustre Teòfil, en una narració ordenada, 4perquè constatis
la solidesa dels ensenyaments que has rebut.
14Llavors Jesús, ple del poder de l’Esperit, se’n
tornà a Galilea. La seva anomenada es va estendre per tota la regió. 15Ensenyava
a les seves sinagogues, i tothom el lloava. 16I se n’anà a Natzaret,
on s’havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i
s’aixecà a llegir. 17Li donaren el volum del profeta Isaïes, el
desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit: 18L’Esperit del Senyor reposa sobre meu,
perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a
proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en
llibertat els oprimits, 19a
proclamar l’any de gràcia del Senyor. 20Després plegà el volum,
el retornà al responsable del culte de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui
eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. 21Aleshores
començà dient-los: Avui es compleix
aquesta escriptura que acabeu d’escoltar.
2. Mirem el text
i contemplem Jesús
Lluc comença amb un pròleg a tota
l’obra (Lc i Ac), on apunta la distància pel que fa als fets que s’han
acomplert i alhora la seva dependència dels testimonis oculars i servidors de la Paraula. I on n’indica la
finalitat: constatar la solidesa dels ensenyaments rebuts. El mot clau
és solidesa, avalada per les tres qualitats que marquen la investigació:
integritat (de tot), exactitud (minuciosament) i exhaustivitat (des
dels orígens). Lluc no vol repetir el que ha rebut, vol oferir una narració
ordenada (és a dir, una presentació sistemàtica) de l’obra de l’Esperit en
Jesús i en l’Església, i vol fer-ho amb la mentalitat d’un historiador de
l’època que segueix unes determinades pautes literàries, però sense limitar-se
a narrar els fets en brut, precisament perquè els fets actualitzen la salvació
de Déu. Per això la majoria dels comentaristes tradueixen: fets que s’han acomplert,
és a dir, la promesa s’ha acomplert). N’és un exemple el mateix Jesús, que,
dret, llegeix i actualitza la Paraula de Déu.
Lluc inicia la narració ordenada
de la visita de Déu amb un sumari, que ofereix una síntesi de tot el ministeri
de Jesús a Galilea (Lc 4,14-15). Jesús apareix ple de la força de l’Esperit
ensenyant el mateix que s’ofereix a Teòfil (amant de Déu). I Jesús ho fa
en les sinagogues d’ells (= els jueus), el lloc on Israel escolta la
Paraula de Déu.
El primer fet narrat
s’esdevé al lloc on Jesús s’havia criat. Aquest fet prefigura tota la
narració del ministeri de Jesús, i ja ha estat anticipat per les paraules
profètiques de Simeó (Lc 2,34). Lluc presenta l’acció de l’Esperit configurant
tota l’existència del ministeri de Jesús, sintetitzat en el text d’Isaïes (Is
61,1-2) i que ara s’acompleix, es fa actual. L’avui acosta el passat al present i fa realitat el futur de la
salvació promesa. El que avui es compleix és l’Escriptura, la
promesa de salvació es fa present. I aquest acompliment és la idea base de
l’anunci de l’Evangeli al poble d’Israel, si ho comparem amb la segona part de
l’obra (Ac 3,18; 9,20; 13,5.14.44-47; 17,2; 28,23).
3. Pensem-hi. Quin valor dono
als ensenyaments rebuts i continguts en
l’Evangeli?
Jesús és la mateixa Paraula de Déu
feta realitat en la història humana. I en mi, també es fa realitat? És a dir,
la Paraula de Déu s’actualitza en la meva història, vida i acció?
