Diumenge 30 durant l’any B
(24 octubre
2021)
1. Llegim
el text (Mc 10,46-52)
46Arribaren
a Jericó. Quan Jesús en sortí amb els deixebles i molta gent, el fill de Timeu,
Bartimeu, cec i captaire, s’estava assegut vora el camí. 47 Va
sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar: Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi!
48 Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort: Fill de David, tingues pietat de mi! 49
Jesús s’aturà i digué: Crideu-lo.
Ells van cridar el cec dient-li: Coratge!
Aixeca’t, que et crida. 50 Ell llançà el mantell, es posà dret
d’una revolada i se’n va anar cap a Jesús. 51 Jesús li preguntà: Què vols que faci per tu? El cec
respongué: Rabuni, fes que hi vegi. 52
Jesús li digué: Vés, la teva fe
t’ha salvat. A l’instant hi veié i
el seguia camí enllà.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
De camí cap a Jerusalem, Jesús i els qui l’acompanyen
han sortit de Jericó i comencem a fer l’ascens al cim del camí. Jericó és la porta d’entrada a la terra
promesa (Js 6,1). El Camí és el nom que identifica el
moviment dels deixebles de Jesús (Ac 9,2). Jesús aprofita la guarició d’un cec
per aprofundir en el seguiment i accentuar la importància de la fe.
El narrador se situa des del punt de vista del captaire
cec. En Bartimeu s’està assegut (al·lusió al fet d’estar reunit al moviment) i
vol anar cap a Jesús i participar de la seva missió, però sense la força i la
companyia de Jesús no pot. D’entrada, compta amb la força de la seva fe: Fill de David, Jesús, tingues pietat de
mi!
(Mc 10,47.48). Però l’entorn ho impedeix (Mc 10,48).
Abans de ser guarit, Bartimeu llença el mantell. El mantell és l’única
propietat que no es podia manllevar al pobre: Ex 22,25-26. Bartimeu deixa
l’única cosa que ningú no li podia prendre ni exigir. Ho deixa tot, cosa que és
incapaç de fer l’home ric (Mc
10,17-22). La missió és el més important, servir l’Evangeli des de la
humilitat, des de la feblesa, és la prioritat de l’acció evangelitzadora i
transformadora. Bartimeu demana la visió, és a dir, creure més, creure més per
poder seguir Jesús en el seu camí d’entrega fins al final.
Un cop guarit, Bartimeu segueix Jesús en el camí. I
seguir Jesús significa ser-ne deixeble. I en Bartimeu el primer que veu és
Jesús. I no li diu ni li pregunta res, només el segueix. Hi veu, i segueix Jesús
en el seu moviment. Tota la seva existència la posa al servei de l’Evangeli i
del Regne de Déu. En Bartimeu esdevé model del deixeble, que consisteix en
acompanyar Jesús en el camí cap a la creu, és a dir, ser capaç de donar-ho tot
per amor als altres. I per això deixa tot el que posseeix (el mantell), res no li impedeix de seguir
Jesús.
Jesús no ha fet cap gest de guarició, com havia fet en
guarir un cec desconegut (no se’n el nom), abans d’iniciar el camí cap a Jerusalem
(Mc 8,22-26). Al final del camí, Jesús afirma la importància de la fe: Vés, la teva fe t’ha salvat. La fe és la porta d’accés a Jesús. I la fe en Jesús
implica seguir-lo en el seu camí d’entrega i de servei.
3. Pensem-hi
Seguir
Jesús suposa creure-hi. Demano la fe per seguir-lo?
El
meu entorn m’impedeix de trobar-me amb Jesús? Què faig per superar-ho?
La
meva fe és prou potent perquè no em calgui cap altre recurs per seguir Jesús en
el seu camí?
