Santa Maria, Mare de Déu
1. Llegim el text (Lc 2,16-21)
Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a
la menjadora. En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d’aquell
infant. Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors.
Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. Després els pastors se’n
tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van
trobar tal com els ho havien anunciat. Quan van complir-se els vuit dies i hagueren
de circumcidar l’infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia
indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare.
2. Contemplem el misteri
Avui s’acompleix l’esdeveniment
anunciat als pastors: trobaren Maria i Josep amb el nen a la menjadora.
I un cop passats vuit dies (octava de Nadal), és l’hora de fer realitat
l’anunci de l’àngel a Maria: li posaràs el nom de Jesús (1,31). Ara Maria
nua el reconeixement de la visita anunciada del Senyor (la menjadora;
cf. Is 1,3) amb la imposició del nom, que revela l’avui de la visita del
Salvador. Lluc dóna més relleu a la imposició del nom que a la circumcisió;
així, els pares són obedients al designi salvador de Déu expressat per l’àngel
Gabriel.
Els pastors, que representen
els creients que miren des de la fe pasqual, és a dir, des de la mort i
resurrecció, van de pressa al lloc de la manifestació del Salvador: Betlem
(2,5) i el reconeixen com a Déu que visita el seu poble per a salvar-lo
(el troben a la menjadora: 2,16). Lluc ofereix un tast del que passa a
l’Església naixent: pobres i pagans reconeixen la visita del seu Senyor.
A més, un cop l’han reconegut present, els pastors anuncien a tothom aquesta
presència (2,17-18) i se’n van tot glorificant Déu i lloant-lo (2,20).
Els pastors fan mutis. Després de reconèixer la visita de Déu en Jesús,
els creients no hem de mirar més vers l’origen misteriós de Jesús sinó cap a la
seva vida i acció, quan el trobem sol (adult) a la sinagoga de
Natzaret, a la creu.
Els oients dels pastors manifesten admiració
(2,18), reacció típica de la gent que veu la manifestació del Salvador (2,47;
4,22.32.36; 5,26; 9,43; 11,14; Ac 2,7-12); així, l’anunci del fet possibilita
que tothom reconegui la visita el Senyor.
Maria medita el que veu i
sent, com Jacob (Gn 37,11), i ho guarda en el seu cor, com Daniel (Dn
7,28). ¿No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens
parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures? (24,32). Com a
tipus del creient, Maria creu (1,45), escolta la Paraula de Déu i la
compleix (8,21) i prega amb tota l’Església, mentre espera la
vinguda de l’Esperit (Ac 1,14). Lluc presenta Maria com la creient que fa
l’esforç per a copsar l’obra de Déu, tant en el que veu i sent, com en
la reacció dels pastors (els pobres i els pagans) davant el misteri de
l’encarnació del seu Fill; però també és la creient que s’assabenta pels
pastors que és la mare del Salvador (2,17). Maria va creixent en la
comprensió de la identitat divina del seu fill (2,19.51), i hi creix des de la
seva obediència a la Paraula i en la intimitat d’esclava del Senyor. És
el mateix Déu qui li va obrint els ulls de la fe.
En la figura de
Maria, Lluc uneix la història de Jesús: el seu origen misteriós, la seva vida i
mort fins a entrar en la seva glòria (24,26), amb la proclamació de la
seva identitat de Senyor i Messies (Ac 2,36) per l’Església apostòlica.
Maria representa el creient que viu ben travat tot el misteri de la fe en
Jesucrist.
3. Pensem-hi
- Acullo la
visita de Déu en Jesús i l’anuncio als del meu entorn?
- M’admiro de
la manifestació del Salvador en la història humana?
- Escolto i
medito el misteri de Nadal lligat amb el misteri de la Pasqua?
