D. 31 durant l’any C
(3
novembre 2019)
1. Llegim el text (Lc 19,1-10)
1 Jesús va entrar a
Jericó i travessava la ciutat. 2Hi
havia un home que es deia Zaqueu, cap de publicans. Era un home ric. 3Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però
la gentada li ho impedia, perquè era petit d’estatura. 4Llavors s’avançà corrent i es va enfilar
dalt d’un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. 5Quan Jesús va arribar en aquell indret,
alçà els ulls i li digué: Zaqueu, baixa
de pressa, que avui m’haig d’hostatjar a casa teva. 6Ell baixà de pressa i el va acollir amb
alegria. 7Tots els qui ho van
veure murmuraven contra Jesús i deien: Ha
anat a allotjar-se a casa d’un pecador! 8Però
Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué: Senyor,
dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del
compte, els en restitueixo quatre vegades més. 9Jesús li digué: Avui
ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d’Abraham.
10El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
Tot fent el camí cap a
Jerusalem, Jesús passa per Jericó, ciutat important situada a uns 24 km al nord-est de
Jerusalem, prop del riu Jordà, i amb un notable moviment comercial. Un lloc
ideal perquè els cobradors d’impostos (publicans) s’hi enriquissin
fàcilment, certament injustament, gràcies al guany sovint abusiu que obtenien
de la gent; per això tenien fama de poc honrats i eren considerats
col·laboradors de les administracions romana i herodiana i tan pecadors com les
prostitutes i els pagans. Així Zaqueu, que n’era el cap de Jericó, era ric
i era un pecador. Heus ací l’impacte de l’allotjament de Jesús a casa
d’un pecador; és l’estil escollit a fi de manifestar el do definitiu de Déu
en la taula compartida amb els pecadors i exclosos, assolint la màxima
expressivitat en l’Últim sopar.
Zaqueu vol veure qui és Jesús
i ho assoleix quan el reconeix com a Senyor (Lc 19,8). La seva situació
social (cap dels cobradors d’impostos), religiosa (pecador) i
física (petit d’estatura) no li ha impedit de veure’l. Precisament
perquè Jesús ha vingut a cercar i a salvar el que està perdut, i així revela
la manera d’actuar de Déu.
Zaqueu, en veure Jesús, veu els
altres, que encara no els havia vist de veritat: els pobres i a tots
els qui havia defraudat. Heus ací la conversió de Zaqueu. I si no dóna tot
el que té és perquè ha de restituir el quàdruple als qui ha estafat, així va
més enllà del ric important de Lc 18,18-23, atès que demostra la seva immensa
generositat.
Lluc mostra que la iniciativa del
trobament és de Jesús, tot està cuinat perquè Jesús cerqui i salvi
Zaqueu (Lc 19,5.10). Jesús s’identifica amb el pastor i el pare de les
paràboles de Lc 15: expressa l’actuar de Déu (vegeu Ez 34,16). El gest ple d’amor
de Jesús (va a casa d’un pecador) fa que Zaqueu sigui molt generós. L’amor és
el fruit d’aquesta visita de Jesús.
Lluc accentua l’avui de la
salvació i la condició divina de Jesús: és el Senyor (Lc 19,8). És avui
que Jesús ha de ser acollit (Lc 19,5) i també és avui que la salvació
arriba (Lc 19,9). Ara i ací, la salvació arriba amb Jesús i per mitjà d’ell,
sense que calgui esperar ningú més. Jesús és l'avui de la salvació, és
el Salvador (Lc 2,11). I l’arribada de la salvació provoca un canvi en els qui
l’acullen: hom esdevé generós i amic dels pobres (Lc 16,8-9). El
seguidor del camí de Jesús ja participa i gaudeix de la salvació, que amara
tota la seva existència i acció.
3. Donem un cop a la nostra vida i acció
Vull veure Jesús i deixo que vingui
a casa meva?
La trobada amb Jesús fa adonar-me
de la importància dels altres?
