D. 18 de
durant l’any C
(4 d’agost 2019)
1. Llegim el text (Lc 12,13-21)
13Un d’entre la gent digué a Jesús: Mestre, ordena al meu germà que es parteixi amb mi l’herència. 14Ell
li respongué: Home, ¿qui m’ha nomenat
jutge o mediador entre vosaltres? 15Aleshores digué a la gent: Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició
de riquesa, perquè, ni que nedi en l’abundància, la vida d’un home no depèn pas
dels seus béns.
16I els explicà una paràbola: A un home ric, la terra li va
donar molt. 17Ell rumiava: “Què faré, si no tinc on guardar la meva
collita?” 18I es va dir: “Ja ho sé, què faré: tiraré a terra els
meus graners, en construiré de més grans i hi guardaré tot el meu gra i els
meus béns. 19Llavors em diré a mi mateix: Tens molts béns en reserva
per a molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te.” 20Però Déu li
digué: Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has
acumulat, de qui serà?
21Així passa amb el qui reuneix tresors per a ell mateix i
no es fa ric davant de Déu.
2. Comprenem el
text i contemplem Jesús
Jesús diu la majoria de les paràboles pròpies de
Lluc fent el camí a Jerusalem. Avui en tenim una altra (diumenge passat teníem l’amic
inoportú), que pretén convèncer el deixeble de la insensatesa d’ambicionar
riqueses, a partir del fet que un de la gent vol que Jesús faci de jutge
o mediador en un afer de béns.
La sèrie de màximes de Jesús (mots
d’advertiment i d’encoratjament) adreçades especialment als deixebles (Lc
12,1), és interrompuda per la petició d’un de la gent (vegeu Lc 12,1),
sol×licitant la intervenció de Jesús en
un afer d’herència familiar. Aquesta interrupció sobre un nou tema prepara
l’ambient per a la paràbola del ric insensat. La negativa de Jesús a
implicar-se en afers domèstics (Lc 12,14) suscita, doncs, una reflexió
encaminada a convèncer els oients que l’ambició de posseir riqueses (Lc 12,15)
és una insensatesa (Lc 12,20).
Jesús refusa d’intervenir en afers domèstics com
feien els rabins, no vol donar cap recepta sense atacar la rel del conflicte
familiar: una herència a repartir. Jesús denuncia que la rel està en l’ambició
personal.
L’essencial, ve a dir Jesús, és ser ric als
ulls de Déu i no pas ser-ho als ulls dels humans.
La paràbola és un exemple a no seguir: el deixeble
no ha de fer pas com l’home ric, qualificat d’insensat (traduït: Vas
errat!) per la seva ambició de posseir riqueses. La paràbola reprèn la
pregunta de Lc 9,25: ¿Què en treu l’home de guanyar tot el món si es perd o
es destrueix ell mateix? L’home ric estava a punt d’assolir tot el que més
ambicionava d’aquest món, sense preocupar-se, però, pel seu futur i el dels
seus béns. L’home ric no tenia present la seva possible mort. Ara i ací, l’home
ric esdevé el prototipus de tota persona seduïda per l’ambició de posseir
riqueses.
La conclusió de la paràbola és senzilla: cal
fer-se ric als ulls de Déu. Heus ací que el deixeble no ha de viure per
a tenir i amuntegar riqueses per a un mateix, sinó per a seguir el camí de
Jesús, vivint sense aferrar-se a cap seguretat (Lc 9,57-62), sense mirar el
que deixa, per més important que sigui, amb els ulls posats en Jesús, el qui
marca el camí (He 12,2).
En resum, la paràbola vol convèncer
l’oient de la futilesa d’amuntegar riqueses, però també, i sobretot, del perill
de deixar-s’hi seduir i quedar atrapat per la insensatesa de l’ambició.
3. Mirem la
nostra vida i acció
Què valoro de la meva vida? Per què em deixo
seduir?
