D. 5 de durant l’any C
(10 de febrer de 2019)
1. Llegim el text (Lc 5,1-11)
1En una ocasió,
Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s’apinyava al seu voltant
per escoltar la paraula de Déu. 2Llavors veié dues barques amarrades
vora l’aigua; els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes. 3Pujà
en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l’apartés una mica de
terra, s’assegué i instruïa la gent de la barca estant. 4Quan acabà
de parlar, digué a Simó: Tira llac endins
i caleu les xarxes per pescar. 5Simó li respongué: Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no
hem agafat res; però, d’acord amb la teva paraula, calaré les xarxes per pescar.
6Ho feren així, i van arreplegar una quantitat tan gran de peix que
les xarxes se’ls esquinçaven. 7Llavors van fer senyal als companys
de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant
les dues barques que quasi s’enfonsaven. 8Simó Pere, en veure-ho, es
llançà als genolls de Jesús dient: Aparta’t
de mi, Senyor, que sóc un pecador! 9Veient una pesca com
aquella, ell i tots els qui anaven amb ell quedaren plens d’estupor, 10i
igualment Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a
Simó: No tinguis por. D’ara endavant
seràs pescador d’homes. 11Ells tornaren les barques a terra, ho
deixaren tot i el van seguir.
2. Comprenem el text i contemplem Jesús
Lluc situa Jesús vora l’estany de
Genesaret, a Galilea, des d’on associa Simó al seu ministeri: anunciar i fer
present la paraula de Déu (Lc 5,1), prometent-li un nou ofici, i a més,
accepta el seguiment de dos germans, Jaume i Joan, socis de feina de Simó. Lluc
presenta d’una manera diferent la crida dels primers deixebles, si ho comparem
amb una de les seves fonts: Mc 1,16-20. En efecte, Jesús no està passant vora
el llac, sinó ensenyant des de la barca de Simó i adreçant-se a la gent que
està a la vora del llac (Lc 5,1-3).
Pere tira la xarxa per la paraula
de Jesús i, d’una manera extraordinària i imprevisible, recull una bona xarxada
(Lc 5,4-10a). Jesús promet a Simó una nova feina: recollir vius els homes,
una feina que implica deixar-ho tot per a seguir Jesús (Lc 5,10b-11). I si
comparem aquesta escena lucana amb l’escena de Jn 21, ens adonarem que ambdós relats
recullen una tradició sobre un mateix esdeveniment, que arriba diferentment als
dos evangelis. Lluc l’usa com a marc de la crida de Simó i Jn 21 la converteix
en una aparició del Senyor ressuscitat. En ambdós relats es tracta de fiar-se
de Jesús i ser-ne missioners.
La declaració de
Jesús: Des d’ara seràs pescador d’homes, és el cim de l’escena. Tot i
que la declaració sigui introduïda per una fórmula típica lucana (des d’ara)
i el marc del miracle n’accentuï la idealització, no es pot dubtar del caràcter
històric de la crida de Pere per Jesús durant el seu ministeri. El fet que la
promesa a Pere s’emmarqui dins l’acció prodigiosa de Jesús com a Senyor,
significa que la missió confiada donarà fruit. I que sols Pere sigui el
destinatari de la promesa, tot i que els altres dos socis també segueixin
Jesús, apunta al paper de Pere al si de l’Església. Pere no sols és el primer
cridat, sinó també el primer testimoni de la resurrecció (Lc 24,34). La missió
consisteix a recollir persones per a la vida del Regne anunciat i fet present
per Jesús. Si abans Jesús ha estat refusat pels seus (diumenge passat),
ara és acollit i seguit per Pere i companys en la dinàmica de recollir vius persones
per al Regne. Pere s’ha deixat tocar per la Paraula de Déu i, davant la força del
seu poder, reacciona distanciant-se de la seva presència gloriosa: sóc un
pecador.
3. Pensem-hi. Em sento cridat/da per Jesús a
treballar pel seu Regne d’amor (tirar la
xarxa)? La trobada amb Jesús em porta a l’acció, creant xarxes de
fraternitat (pescant persones)? Em
fio de la paraula de Jesús, com en Pere?
