D. 8 de durant
l’any C
(3 de març de 2019)
1. Llegim el text
(Lc 6,39-45)
39Els digué encara una paràbola:
¿És que un cec pot guiar un altre cec? ¿No cauran tots dos al clot? 40El deixeble no és més que el
mestre; però tot deixeble, un cop instruït, serà com el seu mestre. 41Com és que veus la brossa a
l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha en el teu? 42Com li pots dir: “Germà,
deixa’m que et tregui la brossa de l’ull”, si tu no veus la biga del teu?
Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a
treure la brossa de l’ull del teu germà. 43»No hi ha cap arbre bo que doni fruit dolent ni cap arbre
dolent que doni fruit bo. 44Cada
arbre es coneix pel seu fruit: no es cullen figues dels cards ni es verema raïm
de les bardisses. 45L’home
bo, del bon tresor del seu cor, en treu la bondat, i l’home dolent, del seu
tresor dolent, en treu el mal. Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca.
2. Comprenem el
text i contemplem Jesús
Dins
el discurs de la plana, trobem avui, d’una banda, la imatge del cec que en guia
un altre i la de la brossa i la biga en l’ull (6,39-42), i de l’altra banda, la
imatge de l’arbre amb fruits (6,43-45), que prepara la conclusió del discurs
amb una altra imatge, la de les dues cases (6,46-49), i destaca la importància
de les bones obres, com a mirall de la bondat del cor humà.
Lluc
relaciona la imatge del cec que en guia un altre amb la responsabilitat de
guiar en l’actualització de la Paraula (cf. Ac 8,31). Així, el guia ha de tenir
bona vista a fi d’explicitar la salvació de Déu en la història. I alhora, Lluc
alerta contra el fals mestre (el guia cec), que no pot mostrar el camí de Jesús
als qui tampoc no el coneixen (els altres cecs). El fet de veure el camí de la
salvació, assembla el deixeble instruït al seu mestre Jesús, i per tant, pot
guiar-hi com a mestre.
I
amb la imatge de la brossa i la biga en un l’ull, Lluc recorda que només el qui
és capaç d’assumir els propis defectes i limitacions, podrà assolir una bona
vista per a guiar. Amb tot, la màxima no s’ha de restringir només als guies
eclesials. Jesús recorda a tots els deixebles que s’apliquin a si mateixos la
correcció que vulguin aplicar als altres.
Els
fruits representen les pròpies obres, que revelen la bondat o maldat del
propi cor; una idea força arrelada en l’Escriptura: Is 3,10; Jr 17,10; 21,14;
25,14; 32,19; Ez 18,30; Os 10,13; Sl 62,13; Jb 34,11; Pr 24,12; Sir 16,14. Les
pròpies obres i paraules també delaten els falsos mestres (els cards i
les bardisses). Així doncs, cal que el cor del deixeble s’arreli en
l’amor de Déu.
3. Mirem la nostra vida i acció
Manifesto
la bondat i l’estimació amb fets? En el meu cor batega l’amor de Déu?
Em
surten paraules que mostren que m’alimento de la Paraula de Déu?
Sé
conviure amb els defectes i les limitacions?
