D. 3r d’Advent C
1. Llegim el tex (Lc 3,10-18)
10La gent preguntava a Joan: Així, doncs, què hem de fer? 11Ell els responia: Qui tingui dos vestits, que en doni un al
qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi. 12Entre
els qui anaven a fer-se batejar hi havia fins i tot uns publicans, que li
deien: Mestre, què hem de fer? 13Ell els respongué: No exigiu més
del que està establert. 14 Igualment uns soldats li preguntaven: I
nosaltres, què hem de fer? Els va respondre: No feu servir la violència ni
presenteu falses denúncies per treure diners de ningú, i acontenteu-vos amb la
vostra soldada. 15El poble vivia en l’expectació, i tots pensaven si
Joan no fóra potser el Messies. 16Joan respongué dient a tothom: Jo us batejo amb aigua, però ve el qui es
més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les
sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. 17Ja té la pala a les mans per ventar el gra
de l’era i per entrar el blat al graner; però cremarà la palla en un foc que no
s’apaga. 18Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan
anunciava al poble la bona nova.
2. Comprenem el text i contemplem-lo
En primer lloc (3,10-14), Joan
insisteix en l’acció envers els altres: s’ha de compartir amb el necessitat i
ser honest en els negocis i just en l’aplicació de la llei. Tot i la imminència
del càstig que s’acosta, amb aquests consells, Joan pretén transformar el cor
de les persones. Lc se’n serveix per a recordar als cristians quins són els
fruits que demana la conversió (Lc 3,8). I en segon lloc (3,15-18), Joan
defineix el seu paper davant el qui ha de venir, el més fort.
Implícitament Joan nega que sigui el Messies, aquí no ho fa explícitament com a
Jn 1,20. Lc deixa clara la superioritat de Jesús en aquests detalls: Jesús ve
després de Joan en sentit cronològic i no pas com un deixeble segueix el
seu mestre; Joan no és digne ni de fer el més humil servei a Jesús; el baptisme
de Joan és amb aigua, en canvi, el de Jesús és amb Esperit Sant i foc; i Jesús
ve com a jutge.
Lc suposa l’existència de jueus
residents a Palestina que esperaven l’arribada imminent d’un ungit (Messies)
enviat per Déu, que duria a terme la restauració d’Israel i manifestaria el
triomf del poder i de la sobirania de Déu davant de tots els pobles. La comunitat
cristiana identifica el Messies esperat amb Jesús. El baptisme de Joan
expressa el penediment del batejat i el seu compromís d’emprendre una vida
nova, i alhora és una acció simbòlica que proclama, anticipa i assegura la
purificació del pecat que, per mitjà del més fort, l’Esperit Sant durà a
terme el darrer dia, quan sigui vessat com a aigua sobre el pecador penedit. I
qui és el més fort? Per a Joan el més fort és una referència a un
personatge que havia de conduir a bon port el drama final, però no en té ni
idea de qui pot ser. Aquesta vaguetat de Joan va permetre que els cristians
conservessin aquestes paraules i l’apliquessin a Jesús. Certament, Jesús és el més fort que s’espera.
El vessament d’aigua
sobre els penedits prefigura l’efusió de l’Esperit Sant sobre Israel, promès en
els llibres profètics i en la literatura creient d’aquella època. Esdeveniment
fet realitat a Pentecosta (Ac 2). Joan mira vers un passat a punt de desaparèixer
i vers un futur imminent (l’aigua dóna vida al desert, l’Esperit dóna vida eterna).
I amb la promesa d’esperança, Joan fa una seriosa advertència: l’Esperit
abastarà sols els israelites als quals ara vessi l’aigua del seu baptisme, a
tots els altres els espera el foc. Per tant, cal mullar-se i canviar estil de
vida.
3. Pensem-hi. Què he de canviar
del meu estil de vida per a deixar-me omplir de l’Esperit? Quines accions
envers els altres hauria de tenir més present?
