dimarts, 29 de maig del 2018

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Preneu: això és el meu cos...Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom...


 http://www.servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosB/38corpusB.jpg
El Cos i la Sang de Crist B

1. Llegim el text (Mc 14,12-16.22-26)
12El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l’anyell pasqual, els deixebles van dir a Jesús: On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual? 13Ell envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: Aneu a la ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo, 14i allà on entri digueu al cap de casa: «El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?» 15Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar. 16Els deixebles se n’anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual. 22Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué: Preneu: això és el meu cos. 23Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. 24Els digué: Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom. 25Us asseguro que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu. 26Després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús
Marc teixeix un relat amb dos elements distints, però rebuts de la tradició, vinculant així el sopar del Senyor amb el banquet messiànic (Mc 14,12-16). L’acció simbòlica de Jesús anunciant la seva mort s’il·lumina d’una immensa esperança en la novetat del Regne. Marc uneix el motiu de la sang de l’aliança amb el motiu del vi del Regne.
D’altra banda, Marc situa el darrer sopar de Jesús dins el quadre de la passió i el presenta no com un àpat pasqual jueu, sinó com la veritable Pasqua, Jesús és l’alliberador de la humanitat, atès que l’allibera de la mort. Heus ací que l’àpat pasqual de Jesús duu a terme el gest del mannà (donar vida). En altres paraules, Jesús celebra la pròpia Pasqua. Jesús és l’Anyell de la nova Pasqua. Tot s’esdevé el mateix dia de Pasqua, des de l’Últim Sopar fins a la sepultura (Mc 14,12-47).
Jesús no estableix una correspondència material immediata entre el pa i el cos; Jesús fa un gest profètic de donació; és a dir, en menjar aquest pa, els deixebles s’uneixen al cos de Jesús. La paraula i el gest produeixen la comunió amb Jesús i entre els humans. L’acció d’acollir el pa el transforma en cos. Jesús dóna un significat nou a aquest pa amb el seu gest i les seves paraules. Jesús convida els deixebles a reconèixer activament el valor de la seva afirmació. Amb el sentit que Jesús hi dóna, el deixeble percep, des de la fe en Jesús, que el pa és el seu cos.
Jesús s’adreça als deixebles perquè reconeguin en el pa partit el seu propi cos i així constitueixin la comunitat que serà anomenada Església. Jesús determina el valor de la paraula; aleshores, acollir el pa és acollir el mateix misteri pasqual de Jesús i esdevenir la seva Església (el seu Cos).
Les paraules sobre el pa expressen el do total de Jesús i la seva voluntat de comunió amb els deixebles i les paraules sobre la copa, expressen el sentit de la missió de Jesús, la comunió de vida entre Déu i els humans, i que ara culmina en una mort violenta consentida en la fidelitat.
I si, per les paraules sobre el pa, Jesús convida els seus deixebles a formar una comunitat entorn seu, per les paraules sobre la copa els deixebles saben que, per Jesús present en ells, entren en l’aliança amb Déu, aliança assolida per la seva sang vessada per la comunitat humana.

3. Mirem la nostra vida i acció
·         Com visc la meva relació amb Jesús en l’Eucaristia?
·         Accepto formar una comunitat amb d’altres entorn seu?
·         Com acullo el que se m’ofereix, és a dir, fer un tast del Regne i implicar-m’hi?