Vetlla pasqual B
1.
Llegim el text: Mc 16,1-8
1Passat
el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé van
comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús. 2El
diumenge, molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol. 3Es
deien entre elles: ¿Qui ens farà rodolar la pedra de l’entrada
del sepulcre? 4Llavors van alçar els
ulls i s’adonaren que la pedra ja havia estat apartada; era una pedra realment
molt grossa.
5Van
entrar al sepulcre i veieren assegut a la dreta un jove vestit de blanc, i s’esglaiaren.
6Ell els diu: No
us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha
ressuscitat, no és aquí. Mireu el lloc on l’havien posat.
7Però ara aneu a dir als seus
deixebles i a Pere: “Ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com us
va dir.” 8Elles sortiren del sepulcre i van fugir, plenes
d’esglai i tremoloses; i no digueren res a ningú, perquè tenien por.
2. Comprenem el text
Les dones van a ungir un cadàver (Mc 16,1). Això
significa que per a elles Jesús no és algú vivent, sinó un personatge important
del passat, que va fer el bé i va ensenyar com fer-ho.
La pedra no és
el problema a superar (Mc 16,3), sinó la visió equivocada que tenen de la mort
de Jesús. Un cop dins al sepulcre, no troben el qui busquen. No hi és (Mc 16,6).
Les dones troben un jove vestit de blanc (el batejat és
vestit de blanc) que els diu que trobaran Jesús a Galilea (= en la vida i l’acció
cal seguir-lo); i que allà el veuran, tal com va dir (Mc 14,28).
Les dones abandonen. No s’ha entès que seguir Jesús
passa per la creu (Mc 15,39), signe d’una vida entregada, d’un amor
desinteressat, generós fins al final, sense límits, és manifestació plena de
l’amor de Déu i això costa d’entendre.
El final del relat resta obert al nostre seguiment de
Jesús, des de Galilea (Mc 16,7).
3. Fixem-nos en la nostra vida
i acció
On
cerco Jesús? Jesús és a Galilea, és a
dir, el trobo viu i present en la vida i l’acció, allà on s’hi juga l’opció pel
Regne. No es tracta de seguir uns valors, sinó una persona, no es tracta sols
de fer, és a dir, com l’home ric (Mc 10,17-22), sinó de ser, és a dir, deixar-ho
tot i seguir Jesús en el seu camí d’amor i lluita pel Regne: això és el que
importa, com el cec Bartimeu: Mc 10,46-52. Amb Jesús, tornem a l’inici de l’Evangeli
(Mc 1,14) per a aprendre l’estil de vida de Jesús i acompanyar-lo en el camí
del Regne de Déu ja inaugurat.
·
Quina por o pedra he de superar o
abatre per a seguir Jesús?
·
Quin missatge he de donar i de viure
allà on sóc, em moc o actuo?
