EL CELIBAT COM A FONT
DE CONFIGURACIÓ AMB JESUCRIST
En
primer lloc una cordial salutació amb el bon record d’aquells dies de Raimat de
l’estiu passat. He llegit la vida del P. Chevrier, veritablement un home de
Déu, un profeta inspirador del immens valor dels evangelis, de la pobresa
personal i opcional en vers als pobres i d’una manera de viure el sacerdoci no
com a privilegi sinó com a servei a la gent.
Avui,
en aquest recés, intentaré fer uns plantejaments, una mena de punts de
reflexió, que puguin ajudar al vostre recés, dintre del marc general que teniu
per aquest curs, que és el celibat. Ja des del començament em va inspirar el
tema assignat: com a font de configuració amb Jesucrist, perquè penso que és la
dimensió més fonda d’aquest carisma.
La
meva proposta és fer un procés senzill des de el més superficial cap al més
profund.
1.-
DIMENSIONS DEL CELIBAT.
1.1.-
El que la gent entén
sobre el nostre celibat és que el
celibat es una CONDICIÓ PEL PRESBITERAT a l’Església llatina i per tant una
norma de l’Església, que considera que és un valor indispensable per cridar al
ministeri sacerdotal. Sabem que en les esglésies catòliques orientals no és
així i que fins i tot en la llatina si un pastor , per exemple, anglicà s’ha
convertit a l catolicisme i està casat pot mantenir el matrimoni i rebre el
ministeri presbiteral.
1,2.-
Donant un pas endavant constatem que el
celibat demana UNA FORMA DE VIURE, que
es realitza en molts casos vivint sol i en altres en grups de preveres ni que
cadascú mante una independència econòmica i ministerial segons el ramat que li
han confiat. El servei ministerial és el que condiciona la manera de viure.
1.3.- Aquesta manera de viure comporta UNA MANERA
D’ESTIMAR a la gent, que la podríem definir com a amistat paternal. El prevere,
en general, valora molt l’amistat. Tenim
moltes amistats que van sumant a través de la vida amb els que uneix el servei
prestat, moltes vegades en situacions importants per la gent. També moltes
vegades hi ha en aquestes relacions unes dimensions paternals. Aquell llibre
que els anys 60 del segle passar Martín Descalzo va titular” Tots em diuen
pare”. Homes de molts amors i amistats precisament des de la nostre condició
celibatària.
1.4.-
El celibat ens possibilita UNA MAJOR LLIBERTAT no sols en la mobilitat del
servei, sinó en les relacions humanes evitant aquelles dependències que
comporta el compromís de parella i de paternitat. Aquest és un dels punts que
masses vegades s’intenta justificar el celibat, quan des d’un punt de vista més
teològic és un carisma, una gracia rebuda. No és el celibat per esdevenir més
eficaços sinó per modelar una forma d’estimar inspirada en Jesús.
1.5.-
Per tan en aquesta primera aproximació,
sense negar els valors dels passos explicitats considerem que sobre tot el
celibat és UN DO REBUT PER GRACIA
que modela una forma d’estimar lliure, eficaç i amistosa de cara al ministeri i
al servei de les persones i les comunitats.
-------------------------------------------------------
2.-
EL CELIBAT COM A DO I CARISME DE L’ESPERIT SANT.
2.1.-
No es pot dir que el celibat és irracional, i que va contra la manera de ser
humana perquè també es dona en altres situacions personals i per diverses raons
respectables. Amb tot i mirant-ho més
atentament sí que és una mena d’excepció
ja que la relació amb parella és quelcom molt natural i fins sembla molt
recomanable per l’equilibri i les dimensions sexuals de la persona. . Per tant
diríem que el celibat VA MÉS ENLLÀ DE LA RACIONALITAT. Costa d’entendre, sobre
tot quan es manté per tota la vida com a propòsit. El que li donarà valor i
sentit no és la seva realitat fenomènica d’abstenció de relació afectiva
sexual, sinó la motivació de fons, la raó per la que es viu com un propòsit
ferm i per sempre. En el nostre cas
podem dir que aquesta gràcia carismàtica, el celibat és PEL REGNE DE DÉU.
2.2.-
Com a do carismàtic, rebut per el Sant
Esperit, es a dir l’Amor diví entre el Pare i el Fill és una GRACIA AFECTIVA,
que correspon a la dimensió més profunda de la persona, aquella que en diem el
cor. De forma imaginativa diríem que va del Cor de Déu al cor humà, procedeix
del amor profund de Déu invitant a participar d’Ell en les relacions humanes
per causa del Regne de Déu, de la novetat de l’Evangeli . Més enllà de la raó,
però no en contra de la raó, el carisma del celibat modela interiorment a la
persona participant, com a crida i com a gracia, del Cor de Déu, de la seva
fonda i extensiva manera d’estimar.
2.3.-
El celibat MODELA EL COR HUMÀ. L’eixampla el nostre cor vers totes les persones
sense diferències, participant de la dinàmica de Déu que no fa distincions, que
fa sortir el sol sobre bons i dolents i envia la pluja per tothom. Som homes
d’amor universal, no en un sentit abstracte sinó concret. Un cor modelat per
l’amor de Déu sent la crida a ser net, desinteressat, universal, a tenir
relacions serenes, plorar amb els que
ploren, gaudir amb els que gaudeixen i servir a tot, tenint especial atenció
als dèbils i al pobres, perquè participa de l’estil amoris de Déu.
2.4.-
El celibat pel regne de Déu és FONT DE TRANSFORMACIÓ personal i relacional.
Aquesta transformació es va donant en el pas dels anys, i va unida a una crida
interior a créixer dia a dia en la relació afectiva amb Déu. Celibat i vida
interior, celibat i pregària, celibat i contemplació són moments d’una mateixa
realitat. L’acció del que amb la gracia de Déu intenta viure i viu en el cor
profund de Déu dona fruit apostòlic. moltes vagades no constatable, altres
vegades sí. L’Esperit que viu en nosaltres ens porta a clamar a Déu com a Pare
i als homes i dones com a germans, com a estimats i estimades germans i
germanes.
3.- EL CELIBAT FONT DE CONFIGURACIÓ AMB JESUCRIST.
3.1.-
Tot el que hem dit fins ara ens porta a una direcció vers
l’interior afectiu de la nostra persona, com a do de l’Esperit Sant és una
crida a l’amor. EL CELIBAT ES UNA FONT D’AMOR. Amor apostòlic per la gent a la
que servim, i amor a la persona de Jesús, que va viure estimant als altres i
comunicant l’amor de Déu. Si fins ara hem tractat sobre tot de la dimensió
apostòlica ara entrem de ple en la dimensió de la relació afectiva amb Jesús.
3.2.-
Tenim consciència de la vocació rebuda no sols en els inicis del nostre camí,
sinó dia a dia. Una vocació, una gracia que ens situa fer present a Jesucrist
en el nostre món, tan a les comunitats cristianes com a la societat. JESUCRIST
ES FA PRESENT EN LA NOSTRA VIDA I PERSONA. “Alter Cristus”. Actuem “in nomine Jesu”. No és una presència
representativa com pot passar en els diplomàtics o representants sinó és una
presència de vida, vital. Ell hi és en nosaltres.
3.3.-
No hi és com a raó ni demostració sinó com a estimació. Cridats a estimar ELL
ENS CONEIX I ENS ESTIMA personalment, des de sempre, pels camins de vida que
cadascú de nosaltres coneix. No sols no s’ha cansat de les nostres limitacions
i pecats sinó que renova el seu amor contínuament, perquè és un amor que és Ell
mateix. Viu en nosaltres en amor. Moltes vegades ho podem experimentar, altres
no; perquè l’amor de Jesús no anul·la la
nostra llibertat, la mou, l’invita i la modela.
3.4.-
La nostra resposta, per tant, no és únicament “ad extra” em la missió, sinó “ad
intra” en la relació amb Ell i en Ell al Pare en l’Amor del Sant Esperit. Som
fills, som amics, som confidents, som homes d’un gran amor del cor TOTA LA
NOSTRA AFECTIVITAT ES CENTRA EN DÉU i des d’Ell
s’expansiona en missió. És Ell qui estima en nosaltres. La nostra vida
és apassionadament amorosa.
