dilluns, 6 de març del 2017

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Allí es transfigurà davant d’ells



 http://servicioskoinonia.org/cerezo/dibujosA/15CuaresmaA2.jpg
D. 2n de Quaresma A

1. Llegim el text (Mt 17,1-9)
1Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, i se’ls endugué a part dalt d’una muntanya alta. 2Allí es transfigurà davant d’ells: el seu rostre es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. 3Llavors se’ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. 4Pere digué a Jesús: Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies. 5Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol: Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo. 6Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front a terra, plens de gran temor. 7Jesús s’acostà, els tocà i els digué: Aixequeu-vos, no tingueu por. 8Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol. 9Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre: No digueu res a ningú d’aquesta visió fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els morts.
2. Mirem el text i contemplem Jesús
La transfiguració de Jesús, la seva transformació lluminosa (apareix com el qui és: llum, diví), s’esdevé davant els ulls de Pere, Jaume i Joan, els tres deixebles que són testimonis dels fets cabdals de la vida de Jesús. I forma com un quadre en sis escenes: (1) La introducció (17,1), que indica el temps: el sisè dia (el dia de la creació d’Adam, dada omesa en la versió litúrgica), els testimonis: Pere, Jaume i Joan, i l’espai: dalt d’una muntanya (lloc de teofania i revelació). (2) L’inici de la visió (17,2-3): la transfiguració de Jesús i l’aparició de Moisès i Elies. (3) El moment central (17,4-8): la intervenció de Pere (la veu de l’Església); l’aparició d’un núvol lluminós (la presència del Senyor); la veu del Pare que revela la identitat de Jesús com a Fill estimat i fidel, i que convida a escoltar-lo; la reacció d’esglai dels tres testimonis; l’acció–paraula de Jesús; i el desvetllament dels testimonis (retorn a la realitat: cal morir per a ressuscitar). (4) El final de la teofania (17,9), quan baixen de la muntanya i Jesús els mana silenci. (6) El diàleg entre Jesús i els testimonis (17,10-13), omès en el text d’avui.
La veu del Pare, ressò de la teofania del baptisme (3,16-17), corregeix i resitua la interpretació de Pere (la veu dels Dotze), que tendia a posar en el mateix nivell Jesús i els protagonistes de la revelació bíblica, Moisès i Elies. Jesús dóna plena significació a la Llei i els Profetes (5,17) i ara i aquí és la cabana de la presència i del trobament amb Déu. La missió de Jesús com a revelador és única i definitiva, per això els tres testimonis no veuen ningú més que Jesús tot sol (17,8). L’escenografia de l’esdeveniment deixa ben clar que, ara i aquí, cal escoltar Jesús (17,5; cf. Dt 18,15).
La narració de la transfiguració, tot i manllevar imatges de les teofanies bíbliques i de les visions apocalíptiques (com són la muntanya, la resplendor del rostre, dels vestits, el núvol i la veu divina, així com la reacció d’esglai i el silenci), mostra la novetat de l’esdeveniment Jesús, Fill de Déu i Fill de l’home, és del món diví, però viu i mor immers en la història humana. Una novetat que només s’entendrà després de la seva resurrecció d’entre els morts (cf. 17,9).
Jesús és la definitiva Paraula de Déu, per això els tres testimonis no veuen ningú més que Jesús tot sol. Tota l’escenografia apunta que, ara i aquí, cal escoltar Jesús (cf. Dt 18,15).
3. Pensem-hi. He fet cap experiència de gaudi inexplicable pel trobament amb Jesús en la pregària, en l’Eucaristia, o en un recés? Escolto Jesús en el meu camí, en la meva missió?