diumenge, 25 d’octubre del 2020

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Feliços...

 


Tots sants


1. Llegim el text (Mt 5,1-11)

1En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles. 2Llavors, prenent la paraula, començà a ensenyar-los dient:

3Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel.

4Feliços els qui ploren, perquè seran consolats.

5Feliços els humils, perquè posseiran la terra.

6Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats.

7Feliços els compassius, perquè seran compadits.

8Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu.

9Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu

10Feliços els perseguits pel fet de ser justos, perquè d’ells és el Regne del cel.

11Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies.

 

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Les benaurances podem llegir-les des de dues perspectives. Des dels receptors: De qui és el Regne del cel? Qui posseirà la terra? Qui veurà Déu? Les respostes són sorprenents: els pobres en l’esperit, els humils, els nets de cor. Aquests candidats tan insòlits són els beneficiaris de l’atenció amorosa de Déu.

I les podem llegir des de perspectiva de la felicitat promesa: Què poden esperar els pobres en l’esperit? I els humils o els nets de cor? De nou, en termes dels estàndards humans de recompensa, les respostes són sorprenents: són massa colossals. Porten una força d’esperança inaudita i apunten a un estil de vida alternatiu a la cultura dominant.

Per exemple, els perseguits i calumniats, perquè han portat una vida d’acord amb l’Evangeli, rebran el Regne de justícia i d’amor com a regal.

Per Tots Sants l’Església celebra la promesa que Déu no ha oblidat els pobres en l’esperit, els qui estan de dol, els humils, els qui lluiten per la justícia, els compassius, els nets de cor, els constructors de pau ni els perseguits.

La darrera benaurança té una referència inesperada per als presents implicats en la lluita pel Regne. No són invitats a rebre una recompensa instantània, sinó a ser confortats en l’esperança. Davant la persecució i incomprensió, la promesa divina afecta el futur i comporta una promesa divina d’alegria. La celebració de la reivindicació que fa Déu dels sants, que van sofrir, comporta l’encoratjament per tots els qui lluitem contra les forces de l’opressió i del mal.

Jesús és el model i la garantia d’aquesta alegria i esperança en la lluita.

 

3. Pensem-hi

  • Sintonitzo amb aquesta ona d’alegria i d’esperança? Per què?
  • Em sento confortat/da en la lluita contra les forces del mal i contra les injustícies?

diumenge, 18 d’octubre del 2020

Un recés dins l'equip pradosià



Recés trimestral

octubre de 2020

 

"La il.luminació de la nostra vida

com a deixebles i apòstols"

 

 

Estimats companys de la família pradosiana de Catalunya i Balears,

el títol que presideix la convocatòria ens orientarà en aquesta no-trobada però sí reflexió individual i col·lectiva -dins l'equip- si és que la pandèmia ens ho permet. Forma part de  l’objectiu general d'enguany: “Viure i proposar la fe als pobres des de la nostra experiència de la creu”.

 

El Consell Catalano-Balear ha optat, en aquest primer recés, per respectar els materials que els companys proposats havien arribat a fer pel recés del mes de març.

L'Estudi d'Evangeli se li va proposar a l'Emilià Almodóvar i el testimoni a l'Oriol Xirinachs. L'Oriol deia el següent en lliurar-nos el material. El transcrivim perquè aquestes tres ratlles ja ens situen: "recordo que d'entrada vaig posa objeccions pel fet que no tenia experiència de tema, i sí tenia qüestionaments i objeccions. Vam quedar que podia ser bo de plantejar-nos-les per fer una reflexió. Doncs per aquí va la cosa". L'Emilià ens ha passat la seva aportació en dos formats -PDF i word-. Us passem tots dos formats perquè feu servir aquell que us resulti millor.

 

LA RESTA DE MOMENTS PRADOSIANS DEL CURS 2020-2021

Els anirem recordant i aportarem suggeriments de com tenir-los en compte.

 

 

Passeu, els responsables, una còpia d’aquesta carta i dels materials adjunts als membres del vostre grup que no tinguin correu electrònic. A més suggerim que feu el possible per ser creatius en la forma de fer aquesta mena de recés no presencial, com a equip. Gràcies.

 

 

        Pel Consell del Pradó Interdiocesà de Catalunya i Balears

Miquel Cubero, secretari

Una carta de germanor enmig de la pandèmia

 

CARTA ALS MEMBRES DEL PRADO INTERDIOCESÀ

DE CATALUNYA I LES BALEARS

 

Benvolguts pradosians i padrosianes, laics/laiques i preveres

 

          Som molt conscients del moment de dificultat que estem vivint, com a conseqüència de la pandèmia, i que ens afecta a tots els nivells de la nostra vida: sanitaris, econòmics, socials i espirituals. Cadascú sap com ho està vivint, i també el regal que suposa en aquests moments tenir un grup de Revisió de vida on poder compartir-ho.

          Aquesta situació, també ens afecta a la nostra vida del Pradó interdiocesà, per diversos motius: en primer lloc, la casa d’exercicis on habitualment realitzem les nostres trobades i recessos ens ha comunicat que NO és possible que ens trobem allà, sobretot si volem pernoctar; en segon lloc, els membres d’algunes diòcesis ja van comunicar a l’últim Consell les dificultats que tindrien per venir a Barcelona. Tot plegat fa que durant aquest curs serà molt difícil que podem fer de la manera habitual els recessos i trobades que fem habitualment.

          Per tal de donar resposta a aquesta situació, els membres del Consell interdiocesà fem una sèrie de propostes:

1.     Aquest curs l’equip ha de ser la referència principal de la nostra vida i espiritualitat.

2.     Això, dóna un paper més rellevant que mai als responsables, per a que tinguin més cura que mai sobre els membres que estan més sols i aïllats (trucades, missatges, visites)......

3.     Evidentment, això ens fa a tos mútuament responsables, tant als preveres com als laics/laiques ha vetllar els uns pels altres.

4.     Pel que fa als recessos i trobades, de moment no es poden fer presencialment. Es proposa que es mantinguin les dates previstes, la primera era el proper cap de setmana del 17 i 18 d’octubre, i que s’enviï el material amb la convocatòria,  per a que cadascú faci la pregària a casa seva. Aviat se us enviarà el material.

5.     Els membres del Consell interdiocesà també estem oberts a les propostes que puguin sortir dels equips per tal d’assegurar el nostre sentit de família en aquest temps de pandèmia. També demanem idees per celebrar la Festa del Pradó de desembre.   

Aquesta carta només és el començament de tot un treball i un procés que farem al llarg d’aquest curs. Animem-nos a viure la situació de la millor manera possible i, sobretot, vetllem per a que ningú quedi aïllat  en aquests moments difícils.

                                       Consell Interdiocesà de Catalunya i Balears

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?

 


D. 30 durant l’any A 

(25 octubre 2020)


1. Llegim el text (Mt 22,34-40)

34Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es reuniren tots junts, 35i un d’ells, que era mestre de la Llei, per provar-lo li va fer aquesta pregunta: 36Mestre, quin és el manament més gran de la Llei? 37Jesús li digué: Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament. 38Aquest manament és el més gran i el primer. 39El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. 40Tots els manaments de la Llei i dels Profetes depenen d’aquests dos.


2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Tot i el context polèmic en què és emmarcat el text, convé llegir-lo com un ensenyament qualificat de Jesús, provocat per una qüestió madurada en medi fariseu. La qüestió sobre el manament més gran de la Llei correspon a la preocupació, també present en l’antiga tradició jueva, de trobar un principi unificador de les diverses formulacions de la voluntat de Déu. El text de Mateu es troba en una situació intermèdia en relació amb el de Marc i Lluc; amb Marc comparteix la fórmula de la pregunta inicial i part de la resposta comentari de Jesús; amb Lluc coincideix en què el jurista vol provar Jesús.

La novetat evangèlica no consisteix pas a posar el principi o valor suprem en l’amor, ja que això és proposat constantment en la tradició bíblica i ensenyat pels rabins, sinó a proposar l’amor íntegre i total a Déu com a únic Senyor; l’accent recau en l’absoluta adhesió a Déu, amb les tres facultats que defineixen la persona humana: cor, ànima, pensament. El tipus d’aquesta absoluta adhesió a Déu és Jesús mateix, en la seva relació única de Fill (Mt 11,27).

L’originalitat evangèlica inicia amb la segona part de la resposta de Jesús, on s’estableix una relació de semblança entre el primer i el segon manament, que també és definit amb una fórmula bíblica, treta de Lv 19,18. Així, el manament d’estimar els altres és assimilat al primer i màxim manament sobre l’estimació íntegra i total a Déu. En la conclusió pròpia de Mateu, ambdós manaments constitueixen el pal de paller (o eix cigonyal) sobre el qual se sosté i del qual deriva la totalitat de la revelació bíblica: la Llei i els Profetes (l’Escriptura sencera). Així, la clau interpretativa de l’Antic Testament per a copsar la voluntat de Déu és estimar Déu i els altres. Ara i aquí, Jesús posa en relació directa ambdós manaments, posant el fonament de tota l’Escriptura en el fet d’estimar Déu i els altres.

Mateu presenta Jesús com el revelador autoritzat i definitiu de la voluntat de Déu, per això, en aquest ensenyament a Jerusalem i en el recinte del Temple (Mt 21,23), Jesús confirma l’objectiu de la seva missió, ja anunciada en el discurs programàtic de la muntanya: dur a plenitud la Llei els Profetes (Mt 5,17).


3. Pensem-hi

Si estimo Déu estimo els altres: com estimant Déu estimo els altres? Si estimo els altres estimo Déu: com estimant els altres estimo Déu? Em deixo estimar?

diumenge, 11 d’octubre del 2020

Una carta pradosiana plena de germanor

 

CARTA ALS MEMBRES DEL PRADO INTERDIOCESÀ

DE CATALUNYA I LES BALEARS

 

Benvolguts pradosians i padrosianes, laics/laiques i preveres

 

          Som molt conscients del moment de dificultat que estem vivint, com a conseqüència de la pandèmia, i que ens afecta a tots els nivells de la nostra vida: sanitaris, econòmics, socials i espirituals. Cadascú sap com ho està vivint, i també el regal que suposa en aquests moments tenir un grup de Revisió de vida on poder compartir-ho.

          Aquesta situació, també ens afecta a la nostra vida del Pradó interdiocesà, per diversos motius: en primer lloc, la casa d’exercicis on habitualment realitzem les nostres trobades i recessos ens ha comunicat que NO és possible que ens trobem allà, sobretot si volem pernoctar; en segon lloc, els membres d’algunes diòcesis ja van comunicar a l’últim Consell les dificultats que tindrien per venir a Barcelona. Tot plegat fa que durant aquest curs serà molt difícil que podem fer de la manera habitual els recessos i trobades que fem habitualment.

          Per tal de donar resposta a aquesta situació, els membres del Consell interdiocesà fem una sèrie de propostes:

1.     Aquest curs l’equip ha de ser la referència principal de la nostra vida i espiritualitat.

2.     Això, dóna un paper més rellevant que mai als responsables, per a que tinguin més cura que mai sobre els membres que estan més sols i aïllats (trucades, missatges, visites)......

3.     Evidentment, això ens fa a tots mútuament responsables, tant als preveres com als laics/laiques ha vetllar els uns pels altres.

4.     Pel que fa als recessos i trobades, de moment no es poden fer presencialment. Es proposa que es mantinguin les dates previstes, la primera era el proper cap de setmana del 17 i 18 d’octubre, i que s’enviï el material amb la convocatòria,  per a que cadascú faci la pregària a casa seva. Aviat se us enviarà el material.

5.     Els membres del Consell interdiocesà també estem oberts a les propostes que puguin sortir dels equips per tal d’assegurar el nostre sentit de família en aquest temps de pandèmia. També demanem idees per celebrar la Festa del Pradó de desembre.   

Aquesta carta només és el començament de tot un treball i un procés que farem al llarg d’aquest curs. Animem-nos a viure la situació de la millor manera possible i, sobretot, vetllem per a que ningú quedi aïllat  en aquests moments difícils.

                                       Consell Interdiocesà de Catalunya i Balears