Recés trimestral del Pradó de Catalunya i les Illes Balears

Recés trimestral

10 i 11 de març de 2019

“De la contemplació de Jesucrist pobre sorgeix la gràcia de viure com Ell, sent pobres entre els pobres”

Estimats companys de la família pradosiana de Catalunya i Balears,

aquest curs, començarem treballant l’objectiu general: “Treballeu per fer-vos petits per portar avui l’Evangeli als pobres”. El present curs té com a objectiu concret: “Viure i proposar la fe als pobres des de la nostra pobresa”. Aquest objectiu té tres nuclis a l’hora de treballar-lo al llarg d’aquest curs:

1.    De la contemplació de Jesucrist pobre sorgeix la gràcia de viure com Ell, sent pobres entre els pobres.

2.    El sacerdot és un home despullat.

3.    La pobresa ens capacita per anunciar l’Evangeli als pobres.

En aquest recés ens centrarem en el primer nucli que abans hem esmentat. El diumenge a la tarda tindrem un testimoni d’en Cristòfol Vidal. El dilluns al matí, el Pepe Rodado farà una ponència sobre el tema de l’enunciat. Per tant, us convidem a retrobar-nos el 10 i l’11 de març de 2017 a la  Casa d’Exercicis Sant Ignasi – Sarrià (Carrer Carrasco i Formiguera, 32 – Barcelona Tel. 93 205 81 34).

El programa proposat és aquest:

Diumenge 10

18,00 Acollida

18,30 Testimoni de Cristòfol Vidal.

                   Treball personal

20,30 Sopar

21,30 Informacions i altres qüestions pradosianes 

Dilluns 11

8,30 Laudes

9,00 Esmorzar

10,00 Ponència de Pepe Rodado.

11,00 Treball personal

12,15 Compartir voluntari

13,00 Eucaristia

14,00 Dinar. Comiat

Per apuntar-vos cal dirigir-se al Jordi Espí:

- el seu número de telèfon: 697.203.176

- i el seu correu electrònic: jespivives@yahoo.es

No aviseu directament a la casa, perquè és una font d’embolics.

SI US PLAU, AVISEU COM A MOLT TARD, EL DIJOUS 7 DE MARÇ AL VESPRE perquè puguem posar-nos d’acord amb la casa. Moltes gràcies!!!

*Els responsables, passeu una còpia d’aquesta convocatòria als membres del vostre grup que no tinguin correu electrònic. Gràcies.

El Consell del Pradó Interdiocesà de Catalunya i Balears  

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: L’Esperit el va conduir pel desert 2durant quaranta dies, i era temptat pel diable

D.1r de Quaresma C 

(10 de març de 2019)

1. Llegim el text (Lc 4,1-13)

¹Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà. L’Esperit el va conduir pel desert ²durant quaranta dies, i era temptat pel diable. En tots aquells dies no va menjar res, i quan s’hagueren acabat, va tenir fam. ³El diable li digué: Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa. ⁴Però Jesús li va respondre: L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa. ⁵Després el diable se l’endugué enlaire, li va mostrar en un instant tots els reialmes del món ⁶i li digué: Et donaré tota l’autoritat i la glòria d’aquests reialmes: me l’han confiada a mi, i jo la dono a qui vull. ⁷Adora’m i tot serà teu. ⁸Jesús li respongué: Diu l’Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, serveix-lo només a ell. ⁹Després el conduí a Jerusalem, el va posar al punt més alt del temple i li digué: Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix. ¹⁰Diu l’Escriptura: Donarà ordre als seus àngels de guardar-te. ¹¹I encara: Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres. ¹²Jesús li contestà: Diu l’Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu. ¹³Un cop el diable hagué acabat tota mena de temptacions, s’allunyà d’ell fins al temps oportú.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Lluc teixeix l’escena de les temptacions de Jesús amb la del seu baptisme i la seva genealogia, Jesús és temptat precisament perquè és el Fill de Déu. I la situa abans de l’inici del seu ministeri públic. El fet que Jesús sigui ple de l’Esperit connecta aquesta escena amb la del baptisme i amb la de la sinagoga de Natzaret, sense oblidar que Lluc ja ha presentat Jesús actuant per tot Galilea, ple de l’Esperit (Lc 4,14-15).

Les temptacions recorden tres moments del camí d’Israel: el mannà al desert (Ex 16), el do de la terra (Dt 34,1-4) i l’aigua de la roca (Ex 17,1-7). On Israel havia fallat per la seva desobediència, Jesús en surt victoriós per la seva obediència. Lluc, al contrari de Mateu, no segueix l’ordre de la narració bíblica del poble cap a la terra promesa, el modifica a fi de situar la última a Jerusalem, el lloc central de la seva obra.

Les temptacions qüestionen els tres pilars de la fe jueva: la Paraula de Déu, la Terra i el Temple. El diable, que confon i divideix, vol impedir que Jesús faci present la Paraula, el Regne (la Terra) i la glòria del Senyor (el Temple). I alhora expressen l’oposició a la persona de Jesús, el Fill de Déu.

La 1ª: el pa. El diable suggereix a Jesús que posi la paraula al seu servei i manifesti clarament la seva identitat, prescindint de fer la voluntat del seu Pare. Jesús replica que l’obediència a la Paraula de Déu és l’aliment, ara i aquí (cf. Dt 8,3). La 2ª: enlaire, a fi d’abastar amb la mirada tots els reialmes del món. El diable incita Jesús a la idolatria. Jesús replica amb la fe en Déu, l’únic Sobirà del món (cf. Dt 6,13). La 3ª: al punt més alt del Temple. El diable vol que Jesús dubti, com Israel, que Déu li faci costat. Jesús replica refusant d’exigir un signe del fet que Déu és amb ell (cf. Dt 6,16).

És impossible provar la realitat històrica de les tres temptacions, bàsicament tenen un valor simbòlic, però això no vol dir que siguin inventades. Totes tres corregeixen una visió errònia de la identitat i missió de Jesús, i el presenten, com a Fill de Déu, obedient a la voluntat del Pare, fins i tot en les proves. Lluc acaba les temptacions fixant la mirada cap al futur, el diable desapareix fins a una nova oportunitat, al moment de la passió i mort de Jesús, quan, de nou, intentarà destruir el pla de salvació de Déu.

3. Pensem-hi. Em sedueix el poder? O la possessivitat? O la glòria de la immortalitat?

Què demano a Déu perquè m’acompanyi i em sostingui en la crua realitat?

Els Estudis d'Evangeli del Jaume Fontbona: ¿És que un cec pot guiar un altre cec?

 

D. 8 de durant l’any C 

(3 de març de 2019)

1. Llegim el text (Lc 6,39-45)

³⁹Els digué encara una paràbola: ¿És que un cec pot guiar un altre cec? ¿No cauran tots dos al clot? ⁴⁰El deixeble no és més que el mestre; però tot deixeble, un cop instruït, serà com el seu mestre. ⁴¹Com és que veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha en el teu? ⁴²Com li pots dir: “Germà, deixa’m que et tregui la brossa de l’ull”, si tu no veus la biga del teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l’ull del teu germà. ⁴³»No hi ha cap arbre bo que doni fruit dolent ni cap arbre dolent que doni fruit bo. ⁴⁴Cada arbre es coneix pel seu fruit: no es cullen figues dels cards ni es verema raïm de les bardisses. ⁴⁵L’home bo, del bon tresor del seu cor, en treu la bondat, i l’home dolent, del seu tresor dolent, en treu el mal. Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Dins el discurs de la plana, trobem avui, d’una banda, la imatge del cec que en guia un altre i la de la brossa i la biga en l’ull (6,39-42), i de l’altra banda, la imatge de l’arbre amb fruits (6,43-45), que prepara la conclusió del discurs amb una altra imatge, la de les dues cases (6,46-49), i destaca la importància de les bones obres, com a mirall de la bondat del cor humà.

Lluc relaciona la imatge del cec que en guia un altre amb la responsabilitat de guiar en l’actualització de la Paraula (cf. Ac 8,31). Així, el guia ha de tenir bona vista a fi d’explicitar la salvació de Déu en la història. I alhora, Lluc alerta contra el fals mestre (el guia cec), que no pot mostrar el camí de Jesús als qui tampoc no el coneixen (els altres cecs). El fet de veure el camí de la salvació, assembla el deixeble instruït al seu mestre Jesús, i per tant, pot guiar-hi com a mestre.

I amb la imatge de la brossa i la biga en un l’ull, Lluc recorda que només el qui és capaç d’assumir els propis defectes i limitacions, podrà assolir una bona vista per a guiar. Amb tot, la màxima no s’ha de restringir només als guies eclesials. Jesús recorda a tots els deixebles que s’apliquin a si mateixos la correcció que vulguin aplicar als altres.

Els fruits representen les pròpies obres, que revelen la bondat o maldat del propi cor; una idea força arrelada en l’Escriptura: Is 3,10; Jr 17,10; 21,14; 25,14; 32,19; Ez 18,30; Os 10,13; Sl 62,13; Jb 34,11; Pr 24,12; Sir 16,14. Les pròpies obres i paraules també delaten els falsos mestres (els cards i les bardisses). Així doncs, cal que el cor del deixeble s’arreli en l’amor de Déu.

3. Mirem la nostra vida i acció

Manifesto la bondat i l’estimació amb fets? En el meu cor batega l’amor de Déu?

Em surten paraules que mostren que m’alimento de la Paraula de Déu?

Sé conviure amb els defectes i les limitacions?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Estimeu els vostres enemics...

 

D. 7 de durant l’any C 

 (24 de febrer de 2019)

1. Llegim el text (Lc 6,27-38)

 ²⁷»Però a vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, ²⁸ beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. ²⁹Si algú et pega en una galta, para-li també l’altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit. ³⁰Dóna a tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu. ³¹Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin. ³²Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d’agrair? També els pecadors estimen aquells qui els estimen. ³³I si feu bé als qui us fan bé, qui us ho ha d’agrair? També ho fan els pecadors. ³⁴I si feu préstecs als qui espereu que us donaran alguna cosa, qui us ho ha d’agrair? També els pecadors fan préstecs als pecadors, si saben que en trauran un guany. ³⁵»Però vosaltres, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar res a canvi: llavors serà gran la vostra recompensa, i sereu fills de l’Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents. ³⁶»Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós. ³⁷»No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. ³⁸Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Continua el discurs de la plana. Avui entrem de ple en el cos del discurs, on gairebé totes les dites o màximes tenen la seva correspondència en la redacció del discurs de la muntanya de Mateu. I hi entrem amb aquesta frase: A vosaltres que escolteu, jo us dic.

L’exhortació d’avui obre l’objectiu cap a l’amor als enemics (6,27-36) i després el fixa en l’amor entre els cristians (6,37-38). Precisament, la prohibició de jutjar els altres, és a dir, de criticar-los sense respectar-los, és una aplicació de l’amor entre els cristians, reflex de l’amor de Déu.

Lluc contraresta els quatre ultratges de la quarta benaurança (6,22) amb quatre manaments (6,27-28): estimeu (# us odiarà), feu bé (# us rebutjarà), beneïu (# us insultarà), pregueu (# denigrarà el nom que porteu). Així, l’enemic que cal estimar és el qui odia, el qui rebutja, el qui insulta, el qui denigra el nom del cristià. Jesús anima a respondre amb una acció positiva a tota acció negativa, per exemple, la manera de neutralitzar una maledicció és una benedicció (6,28), no es tracta sols d’acceptar-la passivament, sinó de neutralitzar tota la seva càrrega negativa amb una benedicció. El cristià, quan rep una ofensa, ha d’estar disposat a acceptar-la, i fins i tot, a rebre’n una altra (6,29), i així manifestar-li el seu amor; aquesta acció dinamita l’antiga llei del Talió (Ex 21,24; Lv 24,19-20; Dt 19,21). També, com a mostra de l’amor, el cristià ha de mostrar la seva generositat i renunciar a qualsevol interès personal, no es pot reservar res interessadament (6,30.34).

En relació a Mateu, Lluc anticipa l’anomenada regla d’or (cf. Tb 4,15): Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin (6,31; cf. Mt 7,12), perquè en la seva visió no és una fórmula que resumeixi la Llei i els Profetes (com a Mateu), sinó una fórmula que resumeix el manament de l’amor als enemics. Amb tot, Jesús vol que el deixeble vagi més enllà de la reciprocitat que proclama aquesta regla, és a dir, l’amor a si mateix no pot ser ni ha de ser l’única i suprema pauta de comportament per al cristià. Aquesta concepció és explicitada més endavant, quan amb les accions d’estimar els enemics, fer bé i prestar sense esperar res a canvi (6,35), Jesús destaca que cal anar més enllà de l’estricta reciprocitat, i aquesta gratuïtat de l’amor als enemics té una recompensa: la filiació divina.

Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós (6,36). En formular la màxima de Mt 5,48 en termes de compassió, Lluc proposa imitar Déu en una qualitat que l’Escriptura destaca: la misericòrdia o compassió (Ex 34,6; Dt 4,31; Jl 2,13; Jo 4,2; Sl 86,15; 103,8; 111,4; 116,5; 145,8; Ne 9,17.31; 2Cr 30,9; Sir 2,11; Jm 5,11). Aquest manament resumeix l’amor als enemics, i alhora, l’amor entre els cristians, concretat en dues prohibicions: no judiqueu i no condemneu, i dos manaments: perdoneu i doneu (6,37-38). I la felicitat està en la generositat i l’amor sense límits.

3. Mirem la nostra vida i acció

• Soc capaç d’acollir l’altre en la seva impertinència?
• Sé entomar des de l’amor una acció o actitud agressiva?
• Sé perdonar?
• Em poso al lloc de Déu quan em fixo en els altres, en les seves actituds i accions?
• Soc generós i compassiu com Déu vol que sigui?