Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor!

 

Diumenge de Rams B

 

1. Llegim el text (Mc 11,1-11)

¹Quan s’acostaven a Jerusalem, pel cantó de Betfagé i Betània, prop de la muntanya de les Oliveres, Jesús va enviar dos dels seus deixebles ²amb aquest encàrrec: Aneu al poble que teniu al davant. Així que hi entrareu, trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai encara. Deslligueu-lo i porteu-lo. ³Si algú us preguntava per què ho feu, responeu-li: «El Senyor l’ha de menester, però de seguida us el tornarà». ⁴Ells se n’anaren i trobaren un pollí fermat al costat d’una porta, fora al carrer, i el deslligaren. ⁵Alguns dels qui eren allà els deien: Què feu, que deslligueu el pollí? ⁶ Ells respongueren tal com Jesús els havia dit, i els van deixar fer. ⁷Llavors portaren a Jesús el pollí, li van posar al damunt els seus mantells, i ell hi va muntar. ⁸Molts van estendre els mantells pel camí, i d’altres, ramatge que tallaven dels camps. ⁹Els qui anaven davant i els qui seguien darrere cridaven: Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor! ¹⁰Beneït el Regne que arriba, el del nostre pare David! Hosanna a dalt del cel! ¹¹Jesús va entrar a Jerusalem, al temple. Després de donar una mirada tot al voltant, com que ja era el vespre, va sortir amb els Dotze cap a Betània.

 

2. Mirem el text

L’escena dibuixa dos temps, la preparació de la muntura i l’entrada a Jerusalem. La preparació indica l’acompliment de Za 9,9 (Alegra’t, ciutat de Sió, crida de goig, Jerusalem! Mira el teu rei que ve cap a tu, just i victoriós; arriba humilment, muntat en un ase, en un pollí, un fill de somera) i Gn 49,10-11 (El ceptre no serà mai pres de Judà, no mancarà als seus fills el comandament, fins que vindrà aquell a qui pertany i a qui els pobles obeiran. Fermarà a la vinya el seu pollí, als ceps triats, el fill de la somera; rentarà amb vi la seva roba, amb sang de raïms la seva túnica).

D’entrada, sorprèn la triple indicació de lloc: Jerusalem, Betfagé i Betània, prop de la muntanya de les Oliveres. Es destaca el destí final a Jerusalem, la ciutat del rei, però també el lloc dels seus adversaris. La muntanya de les Oliveres és lloc d’oració (Ez 11,23). Tampoc no és casual que es retiri a Betània, un cop s’ha presentat a Jerusalem, la ciutat on morirà clavat a la creu.

La missió secreta dels dos deixebles només s’entén des de Za 9,9 i Gn 49,11. En efecte, tant la figura de l’ase com la muntura fermada indiquen el Messies, el rei que sorgirà de Judà i que portarà la pau. A més, ningú no l’ha muntat encara, perquè és reservat per al rei d’Israel.

 

3. Contemplem Jesús

Jesús comença a complir el que diu l’Escriptura amb la tasca encomanada als dos deixebles. Jesús està duent a terme la voluntat de Déu. I quan diu que el Senyor l’ha de menester, el mateix Jesús s’està presentant com a Senyor d’Israel.

Jesús entra entronitzat com a rei d’Israel, el fet d’estendre mantells sobre la muntura i al seu pas ho indica (cf. 1Re 1,38-40; 2Re 9,13). Però on és veritablement entronitzat com a rei és a la creu (Mc 15,32).

Els qui acompanyen Jesús el saluden amb paraules del salm 118,26a: Beneït el qui ve en nom del Senyor. Jesús apareix com a culminació de les promeses messiàniques.

Marc no empra el mot rei o fill de David per a referir-se a Jesús (com ja fa Mt 21,9: Hosanna al Fill de David!), esperarà al moment de la passió i crucifixió, per a fer-ho. Abans, però l’ha reconegut com a tal el cec Bartimeu (Mc 10,47-48).

Jesús arriba fins al temple, on Déu és enmig del seu poble. I dóna una mirada tot al voltant, és a dir, no es comporta com un turista, sinó que apunta el que veu d’indigne i que va contra la voluntat de Déu, perquè els Dotze s’hi fixin i se’n recordin de ser-ne de testimonis. Finalment, quan s’ha post el sol, es retira de l’hostil Jerusalem cap a la tranquil·la Betània. Jesús ha entrat a la seva ciutat com a Messies (o Fill de David), però Jerusalem s’hi resisteix. I el temple serà el lloc des d’on dictarà el judici sobre Israel: Mc 13,1-2; 14,58 i 15,38.

Segurament Jesús va entrar amb un grup de deixebles i de peregrins a Jerusalem, que s’entusiasmaren amb l’esperança de l’arribada del regne de Déu o pel triomf de la sobirania de Déu.

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Us ho ben asseguro: si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit.

 

D. 5^è de Quaresma B 

(21 març 2021)

 

1. Llegim el text (Jn 12,20-33)

²⁰Entre els qui havien pujat per adorar Déu amb motiu de la festa hi havia alguns grecs. ²¹Aquests anaren a trobar Felip, que era de Betsaida de Galilea, i li demanaren: Senyor, voldríem veure Jesús.

²²Felip anà a dir-ho a Andreu, i tots dos ho digueren a Jesús. ²³Ell respongué: Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat. ²⁴Us ho ben asseguro: si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit. ²⁵Els qui estimen la pròpia vida, la perden, i els qui no l’estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. ²⁶Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus. ²⁷Ara em sento contorbat. Què he de dir? Pare, salva’m d’aquesta hora? Però jo he vingut per arribar en aquesta hora! ²⁸Pare, glorifica el teu nom.

Aleshores una veu va dir del cel estant: Ja l’he glorificat i encara el glorificaré. ²⁹Quan la gent que eren allà ho van sentir, deien que havia estat un tro. D’altres replicaven: Un àngel li ha parlat. ³⁰Jesús els digué: Aquesta veu no s’adreçava a mi, sinó a vosaltres. ³¹Ara arriba la condemna d’aquest món, ara el príncep d’aquest món serà llançat a fora. ³²I jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi. ³³Deia això indicant de quina manera havia de morir.

 

2. Comprenem el text

Els grecs, gent de fora d’Israel, que volen veure Jesús (= creure-hi) anuncien l’hora de la trobada de tota la humanitat entorn de Jesús, que proclama el pas per la creu per tal d’arribar a la glòria, a la victòria definitiva sobre el mal i la mort.

L’escena presenta un discurs de Jesús (Jn 12,23-32), introduït pel fet de veure Jesús. L’evangelista en resumeix el contingut: Deia això indicant de quina manera havia de morir (Jn 12,35). I un moment del discurs esdevé una pregària al Pare (Jn 12,27-28).

La gent no sap interpretar unànimement la veu del cel, uns senten un tro, i d’altres, un àngel. La gent no s’adona que és un signe del Pare, que indica la victòria del seu Fill sobre la mort. En efecte, és vençut per sempre el príncep d’aquest món, que animava els humans a refusar la llum, la vida i l’amor que Jesús ofereix a la creu.

 

3. Contemplem Jesús

Jesús intueix que ha arribat la seva hora pel fet que uns grecs el vulguin veure. Uns grecs que, com nosaltres, creuran després de la Pasqua, després que Jesús sigui enlairat damunt la terra (Jn 8,28; 19,35-37).

Jesús indica el pas de mort a vida amb la imatge del gra de blat, el qual ha de morir perquè no resti sol i doni fruit. Aquí Jesús també al·ludeix al pa que és el seu cos, el pa de vida ofert a l’Eucaristia.

Jesús és amb el Pare i allà el veurem i trobarem si el seguim, servint i estimant fins a l’extrem, sense por a la mort, ni al fracàs, ni al ridícul. Si som valents en l’entrega als altres estarem amb el Pare de Jesús i Pare nostre.

Jesús prega perquè el Pare l’ajudi a vèncer el mal i la por a ser engolit per la foscor de la mort. La petició que el Pare glorifiqui el seu nom correspon a la petició del parenostre de Pare santifica el teu nom (Mt 6,9; Lc 11,2); és a dir, que Déu es manifesti a la humanitat en el seu amor fins a l’extrem.

La glorificació de Jesús suposa la reunió de tota la humanitat amb Déu, el fet que la humanitat s’assegui a la mateixa taula amb el Pare i el Fill en la comunió de l’Esperit.

Jesús és enlairat, alhora és posat en vertical amb la creu i és aixecat vencedor de la mort, cap al Pare.

 

4. Pensem-hi

La creu indica no sols una mort injusta i violenta i cruel, indica també la glòria, la victòria de l’amor sobre la mort. La creu és on es manifesta la divinitat de Jesús. L’amor gratuït i el servei generós venç la mort, i indiquen la presència de Déu. Això ens anima a estimar sense deixar-nos atrapar pels afanys de la nostra vida mortal?

Seguir Jesús vol dir no tenir por de servir, vol dir no tenir por d’estimar fins a l’extrem. Aleshores descobreixo Jesús en el servei? I m’adono que segueixo Jesús tot servint i estimant? A què he de morir per servir millor i estimar més?

Recés trimestral del Pradó de Catalunya i les Illes Balears

 

Recés trimestral

14 de març de 2021

 

De la contemplació de la vida eucarística de Jesucrist

-d'amor i d'acció de gràcies-

brolla la nostra caritat pastoral.

 

Estimats companys de la família pradosiana de Catalunya i Balears, una badada més i us estic convocant massa ajustadament en el temps.

Teniu més amunt el títol d'aquest segon recés del curs i també virtual. Forma part de  l’objectiu general d'enguany: "Viure i proposar la fe als pobres des del misteri de l'eucaristia".

Ens el dirigirà el company Toni Pujol.

La dinàmica serà la següent: El Toni enviarà el seu guió i material de reflexió el dissabte proper, dia 13, a tots els pradosians, propradosians capellans i laics/ques.

El dia assenyalat, el 14, entre les 17 i les 19 hores, estarem de recés.

L'enllaç el teniu adjunt (jo us aniré donant el permís d'entrada).

El Toni ens dirigirà l'oració inicial i la de cloenda i també administrarà les intervencions.

L'esquema serà el següent:

o                        a partir de 3/4 de 5 jo estaré connectat per anar admetent els qui s'incorporen.

o                        de 5 a 2/4 de 6, aproximadament, en Toni assumirà la pregària i l'exposició.

o                        aproximadament de 2/4 de 6 fins a 2/4 de 7 ens desconnectarem per fer treball-pregària personal.

o                        de 2/4 de 7 fins a les 7 en Toni conduirà les intervencions i clourà amb la pregària.

 

 

        Convidem els responsables a fer el seguiment dels membres del seu equip per si tenen dificultats tècniques o d'agenda recordatòria. Gràcies.

 

        Pel Consell del Pradó Interdiocesà de Catalunya i Balears

Miquel Cubero, secretari

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.

 

D. 4 de Quaresma B 

(14 març 2021)

1. Llegim el text (Jn 3,14-21)

¹⁴I així com Moisès va enlairar la serp en el desert, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, ¹⁵perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna. ¹⁶Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. ¹⁷Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell. ¹⁸Els qui creuen en ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han estat condemnats, perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu. ¹⁹La condemna ha arribat per això: quan la llum ha vingut al món, els homes s’han estimat més la foscor que la llum, ja que les seves obres eren dolentes. ²⁰Tots els qui obren el mal tenen odi a la llum, i no s’acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seves obres. ²¹Però els qui viuen d’acord amb la veritat s’acosten a la llum perquè es vegin les seves obres, ja que les fan segons Déu.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús, el Fill

Es tracta d’un monòleg (Jn 3,13-21) que seria una professió de fe en el designi salvador del Pare per a tota la humanitat. Hi trobem un moviment semblant al del pròleg, és a dir, després de la revelació de la Paraula, en ve la recepció, amb dues actituds: la de refús o la d’acolliment. Aleshores davant de l’amor del Pare manifestat en el seu Fill únic, hi ha dues opcions: creure en el Fill o no, acollir-lo o refusar-lo.

El Pare manifesta el seu amor i la finalitat del seu amor, és a dir, la salvació del món. El Pare dóna i envia el seu Fill únic al món com a mostra del seu amor immens. La mirada de Déu és universal. Món significa tot l’univers creat (referència a la creació: Déu veié que tot això era bo). I tots els qui creuen expressa la voluntat de Déu que ningú dels qui creuen no en sigui exclòs. Déu respecta la llibertat dels humans. No hi ha amor veritable si no hi ha llibertat.

La finalitat de l’entrega del seu Fill únic és la vida eterna per a tots els creients i la salvació del món; aquesta intenció del Pare és confirmada pel seu Fill únic al final del seu ministeri: No he vingut a condemnar el món, sinó a salvar-lo (Jn 12,47b). La visita del Fill únic de Déu suscita una crisi, és a dir, invita a una opció que engloba tota la vida. És una opció radical, la mateixa opció que Moisès planteja al seu poble (Dt 30,15-20), l’opció que et dóna la vida i la felicitat, el Regne promès i l’estada amb el Pare. En definitiva, la revelació de l’amor del Pare lliurant el seu Fill únic, com a do gratuït per a la salvació del món, suscita una crisi en els cors de tots els qui se’l troben: se’ls convida a la fe i se’ls ofereix el do de la vida eterna.

Jesús és la llum, la veritat i el bé contra el qual lluiten les forces del mal i de la foscor.

Jesús és el Fill de l’home enlairat a la creu perquè mirant-lo, és a dir, creient-hi, tinguem vida eterna, és a dir, la mort no ens engoleixi en la seva foscor.

De la creu en neix la nova humanitat que se sosté en l’amor de Déu manifestat en l’amor fins a l’extrem de Jesús (Jn 13,1). Ningú no n’està exclòs.

3. Pensem-hi

D’una banda tenim la llibertat de l’amor de Déu que vol abraçar en el seu amor tota la humanitat per mitjà del seu Fill, és a dir, que ningú no es perdi en la foscor. I de l’altra tenim la responsabilitat de la llibertat de la persona humana d’acollir o no aquest amor per mitjà de la fe en el Fill encarnat. Quina és la meva aposta?

Apareixen dos blocs, els de la llum i els de la foscor. El mal odia la llum i estima la foscor. L’amor de Déu és la llum que posa al descobert l’estratègia del mal. Per qui m’inclino?

El darrer llibre de l'Oriol Xirinachs