Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: No tingueu por. Aneu a anunciar als meus germans que vagin a Galilea. Allà em veuran.

Vetlla pasqual A

1. Llegim el text (Mt 28,1-10)

¹Passat el dissabte, quan clarejava el primer dia de la setmana —el diumenge—, Maria Magdalena i l’altra Maria anaren a veure el sepulcre. ²Tot d’una hi hagué un gran terratrèmol: un àngel del Senyor va baixar del cel, féu rodolar la pedra i s’hi va asseure al damunt. ³Resplendia com un llamp, i el seu vestit era blanc com la neu.  ⁴De por d’ell, els guardes es posaren a tremolar i van quedar com morts. ⁵L’àngel digué a les dones: No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. ⁶No és aquí: ha ressuscitat, tal com va dir. Veniu, mireu el lloc on havia estat posat. ⁷Aneu corrents a dir als seus deixebles: “Ha ressuscitat d’entre els morts, i ara va davant vostre a Galilea. Allà el veureu.” Aquest és el missatge que us havia de donar. ⁸Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n’anaren del sepulcre i van córrer a portar l’anunci als deixebles. ⁹Però tot d’una Jesús els va sortir al pas i els digué: Déu vos guard. Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i el van adorar. ¹⁰Jesús els diu: No tingueu por. Aneu a anunciar als meus germans que vagin a Galilea. Allà em veuran.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Jesús ha ressuscitat, no es troba entre els morts. Aquest és el nucli dur de l’anunci pasqual. Déu dóna una gran notícia a dues dones que cerquen Jesús crucificat entre els morts. Ho fa a través d’un seu missatger, l’àngel baixat del cel, acompanyat d’efectes especials; una manera de mostrar el triomf de Déu Pare sobre la mort en el seu Fill Jesús. El fet que un àngel del Senyor hagi fet rodolar la pedra del sepulcre i que s’hi hagi assegut al damunt significa que la mort ha estat vençuda, que ja no podrà tancar-nos més en un forat fosc i sense clau. El terratrèmol indica que el món que fins ara coneixíem ha canviat, s’acaba d’inaugurar un món nou. I aquest món nou té com a referència i puntal bàsic (o pal de paller) Jesús, el crucificat que ha ressuscitat.

Jesús ressuscitat s’apareix a les mateixes dones que han rebut l’anunci pasqual, i també les envia a comunicar que el crucificat ha ressuscitat tal com havia anunciat. Tant la trobada amb l’àngel com amb Jesús acaba amb una missió: anunciar als deixebles la resurrecció de Jesús d’entre els morts i que el veuran viu a Galilea. Les dues dones passen de la por a la joia i a l’adoració, és a dir, el reconeixen com Déu vivent.

El centre d’interès de Mateu se centra en Galilea, el lloc de trobada amb el Ressuscitat, el lloc de frontera, la cruïlla entre el món jueu i el món pagà, des d’on la vida i el missatge de Jesús ha d’arribar a tots els pobles. Ara i ací, Galilea uneix el Jesús històric amb el Jesús ressuscitat, el qui ha dut a la seva plena significació la Llei i els Profetes, la Paraula i la Vida de Déu a tots els pobles.

Déu s’ha fet ésser mortal en Jesús. I s’ha sotmès a la mort per a vèncer-la en el seu propi domini: morint, davallant en el regne dels morts, als inferns, a l’abisme del reialme de la mort. El Jesús Ressuscitat és el mateix que el Jesús Crucificat, però diferent: el seu cos ressuscitat no està més sotmès a les lleis espaciotemporals, ni a les lleis biològiques.

Hi ha un missatge a transmetre: Jesús ha vençut el mal i la mort, ha ressuscitat, i ara, cal seguir-lo (va davant nostre) pels camins de la vida. Cal la fe, és a dir, no tenir por, per a descobrir-lo viu en la nostra vida i acció, Jesús ens va al davant, ens assenyala el camí i ens hi acompanya.

3. Pensem-hi. Quina és la nostra actitud davant la resurrecció de Jesús? Quina és la bona notícia que nosaltres donaríem avui sense por?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Llavors inclinà el cap i va lliurar l’esperit

'

EdE Divendres Sant

1. Llegim el text de Joan 18,1-19,42

18 ¹Després de dir això, Jesús va sortir amb els seus deixebles cap a l’altra banda del torrent de Cedró. Allà hi havia un hort, i Jesús hi entrà amb els seus deixebles. ²Judes, el qui el traïa, coneixia també aquell indret, perquè Jesús s’hi havia reunit sovint amb els seus deixebles. ³Judes, doncs, s’endugué la cohort de soldats romans i alguns guardes que els grans sacerdots i els fariseus li havien posat a disposició, i va arribar a l’hort. Venien amb llanternes i torxes, tots armats. ⁴Jesús, que sabia tot el que li havia de passar, surt fora i els pregunta: Qui busqueu? ⁵Li respongueren: Jesús de Natzaret. Els diu:Sóc jo. També hi havia amb ells Judes, el qui el traïa. ⁶Així que Jesús digué: «Sóc jo», retrocediren i caigueren per terra. ⁷Jesús tornà a preguntar-los: Qui busqueu? Li digueren: Jesús de Natzaret. ⁸Ell respongué: Ja us he dit que sóc jo. Però si em busqueu a mi, deixeu que aquests se’n vagin.  ⁹S’havien de complir les paraules que Jesús havia dit: «Dels qui m’has donat, no n’he perdut ni un de sol.» ¹⁰Llavors Simó Pere es va treure una espasa que portava i d’un cop tallà l’orella dreta al criat del gran sacerdot. Aquell criat es deia Malcus. ¹¹Jesús digué a Pere: Guarda’t l’espasa a la beina; ¿no he de beure la copa que el Pare m’ha donat? ¹²Llavors la cohort romana, amb el tribú que la comandava i els guardes dels jueus, van agafar Jesús i el van lligar, ¹³ i el dugueren primer a casa d’Annàs, que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d’aquell any. ¹⁴Caifàs era el qui havia donat als jueus aquest consell: «Convé que un sol home mori pel poble.» ¹⁵Simó Pere i un altre deixeble seguien Jesús. Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot, va entrar amb Jesús al pati del palau del gran sacerdot. ¹⁶Pere s’havia quedat fora, a la porta. Però l’altre deixeble, conegut del gran sacerdot, va sortir fora, parlà amb la portera i féu entrar Pere. ¹⁷La criada que feia de portera digué llavors a Pere: ¿Vols dir que tu no ets també deixeble d’aquest home? Ell respongué: No, no ho sóc pas. ¹⁸ Com que feia fred, els criats i els guardes s’estaven allà drets escalfant-se amb les brases d’un foc que havien encès. Pere també s’escalfava amb ells. ¹⁹Mentrestant, el gran sacerdot va interrogar Jesús sobre els seus deixebles i sobre la seva doctrina. ²⁰Jesús li contestà: Jo he parlat al món obertament. Sempre he ensenyat a les sinagogues i al temple, on es reuneixen tots els jueus. Mai no he dit res d’amagat. ²¹Per què em preguntes a mi? Pregunta als qui m’escoltaven de quines coses els parlava; ells saben el que he dit. ²²Així que Jesús hagué parlat, un dels guardes que eren allà li va pegar una bufetada dient: ¿És aquesta la manera de contestar al gran sacerdot? ²³ Jesús li respongué: Si he parlat malament, digues en què, però si he parlat com cal, per què em pegues? ²⁴Llavors Annàs l’envià lligat a casa de Caifàs, el gran sacerdot. ²⁵Mentrestant, Simó Pere s’estava allà dret escalfant-se. Li digueren: ¿Vols dir que tu no ets també deixeble d’ell? Ell ho negà: No, no ho sóc pas. ²⁶Un dels criats del gran sacerdot, parent d’aquell a qui Pere havia tallat l’orella, li digué: ¿Segur que no t’he vist a l’hort amb ell? ²⁷Pere tornà a negar-ho, i a l’instant el gall cantà. ²⁸Després dugueren Jesús de casa de Caifàs al pretori. Era de bon matí. Però ells no van entrar dins el pretori, per no quedar impurs i poder menjar el sopar pasqual. ²⁹Per això Pilat sortí a trobar-los fora del pretori i digué: Quina acusació porteu contra aquest home? ³⁰Ells li contestaren: Si aquest no fos un criminal, no te l’hauríem entregat. ³¹Pilat els replicà:Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i judiqueu-lo d’acord amb la vostra Llei. Els jueus li respongueren: A nosaltres no ens és permès d’executar ningú. ³²Calia que es complissin les paraules que Jesús havia dit, indicant com havia de morir. ³³Llavors Pilat se’n tornà a l’interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué:¿Tu ets el rei dels jueus? ³⁴Jesús contestà: ¿Surt de tu, això que preguntes, o bé d’altres t’ho han dit de mi? ³⁵Pilat replicà: Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t’han posat a les meves mans. Què has fet? ³⁶Jesús contestà: La meva reialesa no és d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d’aquí. ³⁷Pilat li digué:Per tant, tu ets rei? Jesús respongué: Tu ho dius: jo sóc rei. Per això he nascut i per això he vingut al món: per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu. ³⁸Li diu Pilat: I què és la veritat? Després de dir això, Pilat va sortir altra vegada a fora, on eren els jueus, i els digué: Jo no li trobo res per a poder-lo inculpar. ³⁹ Però ja que teniu per costum que us deixi lliure algú en ocasió de la Pasqua, ¿voleu que us deixi lliure el rei dels jueus?  ⁴⁰Ells van contestar cridant: Aquest, no! Volem Barrabàs! Barrabàs era un bandoler.

19 ¹Llavors Pilat féu assotar Jesús. ²Els soldats li van posar al cap una corona d’espines que havien trenat i el cobriren amb un mantell de porpra. ³Se li acostaven i li deien: Salve, rei dels jueus! I li pegaven bufetades. ⁴Pilat tornà a sortir i els digué: Ara us el trauré aquí fora, perquè sapigueu que no li trobo res per a poder-lo inculpar. ⁵Llavors sortí Jesús portant la corona d’espines i el mantell de porpra. Pilat els diu: Aquí teniu l’home!

⁶Quan els grans sacerdots i els guardes del temple el van veure, cridaren: Crucifica’l, crucifica’l! Pilat els diu: Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i crucifiqueu-lo, que jo no li trobo res per a poder-lo inculpar. ⁷Els jueus li contestaren: Nosaltres tenim una Llei, i segons aquesta Llei ha de morir, perquè s’ha fet Fill de Déu. ⁸Quan Pilat sentí aquestes paraules, va agafar molta por. ⁹Va entrar altra vegada dins el pretori i preguntà a Jesús: D’on ets, tu? Però Jesús no li tornà contesta. ¹⁰Llavors Pilat li diu: ¿A mi no em parles? ¿No saps que tinc poder per a deixar-te lliure o per a crucificar-te? ¹¹Jesús li respongué: No tindries cap poder sobre mi si no l’haguessis rebut de dalt. Per això el qui m’ha entregat a tu ha comès un pecat més gran. ¹²Des d’aleshores, Pilat intentava de deixar-lo lliure. Però els jueus es posaren a cridar: Si deixes lliure aquest home no et pots dir amic del Cèsar. Tothom qui es fa rei va en contra del Cèsar. ¹³Quan Pilat sentí aquestes paraules, dugué Jesús a fora i es va asseure al tribunal en el lloc anomenat l’Empedrat, en hebreu Gàbata. ¹⁴Era el dia de la preparació de la Pasqua, cap al migdia. Pilat diu als jueus: Aquí teniu el vostre rei.

¹⁵Ells cridaren: Fora, fora, crucifica’l! Pilat els diu: ¿Al vostre rei, haig de crucificar? Els grans sacerdots respongueren: No tenim cap altre rei fora del Cèsar. ¹⁶Llavors Pilat els el va entregar perquè fos crucificat. Prengueren, doncs, Jesús, ¹⁷ i, portant-se ell mateix la creu, va sortir cap a l’indret anomenat «Lloc de la Calavera», que en hebreu es diu Gòlgota. ¹⁸Allà el crucificaren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig. ¹⁹Pilat va fer escriure un rètol i el féu posar a la creu. Hi havia escrit: «Jesús de Natzaret, el rei dels jueus.» ²⁰Molts dels jueus el van llegir, perquè l’indret on havia estat crucificat Jesús queia prop de la ciutat. El rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec. ²¹Però els grans sacerdots dels jueus digueren a Pilat: No hi escriguis: “El rei dels jueus.” Posa-hi: “Aquest va dir: Jo sóc el rei dels jueus.” ²²Pilat contestà: El que he escrit, ja està escrit. ²³Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida d’una sola peça de dalt a baix, ²⁴ i es digueren entre ells: No l’esquincem; sortegem-la a veure a qui toca. S’havia de complir allò que diu l’Escriptura: S’han repartit entre ells els meus vestits; s’han jugat als daus la meva roba. Això és el que van fer els soldats.

²⁵S’estaven vora la creu de Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. ²⁶Quan Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: Dona, aquí tens el teu fill. ²⁷Després digué al deixeble: Aquí tens la teva mare. I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva. ²⁸Després d’això, Jesús, sabent que ja tot s’havia acomplert, perquè s’acabés de complir l’Escriptura, va dir: Tinc set. ²⁹Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van fixar al capdamunt d’una tija d’hisop una esponja xopa d’aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. ³⁰Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir: Tot s’ha complert. Llavors inclinà el cap i va lliurar l’esperit.

³¹Per als jueus era el dia de la preparació, i els cossos no es podien quedar a la creu durant el repòs del dissabte, més quan aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això els jueus van demanar a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els seus cossos. ³² Hi anaren, doncs, els soldats i van trencar les cames del primer i les de l’altre que havia estat crucificat amb Jesús. ³³Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames, ³⁴però un dels soldats li traspassà el costat amb una llança, i a l’instant en va sortir sang i aigua. ³⁵El qui ho veié en dóna testimoni, i el seu testimoni és digne de fe. Ell mateix sap que diu la veritat, perquè també vosaltres cregueu. ³⁶En efecte, tot això va succeir perquè s’havia de complir allò que diu l’Escriptura: No li han de trencar cap os. ³⁷I en un altre lloc l’Escriptura diu: Miraran aquell que han traspassat.

³⁸Després d’això, Josep d’Arimatea, que era deixeble de Jesús però d’amagat per por dels jueus, va demanar a Pilat l’autorització per a treure el seu cos de la creu. Pilat hi va accedir. Josep, doncs, hi anà i va treure de la creu el cos de Jesús. ³⁹També hi va anar Nicodem, el qui temps enrere havia visitat Jesús de nit, i portà una barreja de mirra i àloe, que pesava unes cent lliures. ⁴⁰Llavors van prendre el cos de Jesús i l’amortallaren amb un llençol, juntament amb les espècies aromàtiques, tal com és costum d’enterrar entre els jueus. ⁴¹Hi havia un hort a l’indret on havien crucificat Jesús, i dintre l’hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú. ⁴²Com que per als jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús.

2. Comprenem el text

El relat de la glorificació de Jesús s’estructura entorn de tres grans quadres: 1) Jesús s’entrega a les autoritats jueves: 18,1-27; 2) Jesús s’entrega als romans: 18,28-19,22; 3) Jesús s’entrega al Pare: 19,23-42, amb tres escenes: crucifixió (l’elevació), mort i sepultura (l’abaixament).

Tal com el Servent veu una descendència i té una multitud (Is 53,10.12), Jesús veu i té l’Església, representada per la seva mare i el deixeble estimat (19,25-27); ara el creient és Jesús, el creient s’identifica amb Jesús (el cos de Crist no es malmet: perquè tots som u en Crist. La mort de Jesús representa el triomf del Fill, que ha complert l’obra del Pare. La seva mort no és una conclusió, sinó un inici, significat amb la sang i l’aigua que brollen del seu costat (19,34); és la realització de la promesa de la nova vida: 7,37-39. L’aigua també brolla del costat dret del Temple (cf. Ez 47,1). La importància d’aquest esdeveniment ho indica la frase: en dóna testimoni el qui ho veié (19,35). La font d'on brolla la fe i la vida és la donació de l’Esperit, significada per l’aigua i l’expiració (19,30): l’entrega total i real de Jesús dóna l’Esperit i el do de la vida eterna.

Un quadre digne d’esment és el de Jesús i Pilat, amb set escenes (quatre amb públic i tres entre el Rei i Pilat), a dins o fora del pretori segons aquest ritme: fora: les autoritats jueves demanen la condemna a mort de Jesús (18,28-32); dins: Pilat interroga Jesús sobre la seva reialesa (18,33-38a); fora: Pilat troba Jesús no culpable i les autoritats jueves prefereixen Barrabàs (18,38b-40); dins: els soldats humilien Jesús (19,1-3); fora: Pilat troba Jesús no culpable (19,4-8); dins: Pilat interroga Jesús sobre l’autoritat (19,9-11); fora: les autoritats jueves assoleixen la condemna a mort de Jesús (19,12-16a). Els dos interrogatoris acaben amb una conclusió de Pilat sobre Jesús: Aquí teniu l’Home (19,5) i Aquí teniu el vostre Rei (19,14). El poble no hi surt, és una manera d’indicar que la responsabilitat de tot el procés recau en l’aristocràcia sacerdotal (Caifàs i els seus) i en la covardia de Pilat.

El sepulcre en un hort és una peculiaritat de Jn. El sepulcre del rei David estava en un jardí/hort. Les 100 lliures (uns 33 kg) en espècies en pols és un signe de la sepultura reial. Josep i Nicodem (19,38-42) són els dos primers atrets d’entre els qui no s’havien adherit obertament a Jesucrist, tal com havien de fer els creients; i el fet de donar sepultura reial a Jesús és una invitació a animar-ne d’altres a ser deixebles de Jesús.

3. Contemplem la persona de Jesús i la seva entrega per amor

Avui fem memòria de la passió, mort i sepultura de Jesús. Avui en la humanitat real de Jesús de Natzaret es manifesta plenament la glòria de Déu, el mateix Déu. Avui se’ns convida a contemplar com brolla vida de la creu de Jesús, perquè mor per amor (estimant fins a l’extrem).

L’amor de Jesús arriba a tothom. L’amor de Jesús abasta les autoritats jueves, els romans i el Pare. I des d’aquest amor al Pare obre els braços a tota la humanitat, perquè tingui vida. L’aigua i la sang que brollen del costat de Jesús signifiquen el do total, és a dir, que l’Esperit Sant i la vida per sempre ens són donats per Jesús i en Ell i amb Ell.

Jesús és l’Anyell de Déu (Jn 1,29.36): mor quan es mata l’anyell pasqual (Jn 19,31). És l’anyell que lleva el pecat de la humanitat i dóna la vida per sempre (Jn 6,54).

Jesús és enlairat damunt la terra per tal d’atraure tothom cap a Ell (Jn 3,14; 8,28; 12,32; 19,35-37; cf. Is 52,13).

Jesús s’entrega a les autoritats jueves (Jn 18,1-27), als romans (Jn 18,28-19,22), i finalment al Pare (Jn 19,23-42).

Jesús crea, per la paraula, una nova família basada en el servei i l’amor (Jn 19,26-27).

La mort de Jesús representa el triomf del Fill, que ha complert l’obra del Pare. La seva mort no és una conclusió, sinó un inici, significat amb la sang i l’aigua que brollen del seu costat (Jn 19,34); és la realització de la promesa de la nova vida: Jn 7,37-39. L’aigua també brolla del costat dret del Temple (Ez 47,1). Jesús és el nou temple de Déu enmig de la humanitat.

El poble no surt durant el relat de la passió, és una manera d’indicar que la responsabilitat de tot el procés recau en l’aristocràcia sacerdotal (Caifàs i els seus) i en la covardia de Pilat.

Des de la creu, s’entén l’expressió de Pilat: Aquí teniu l’home (Jn 19,5). La frustració de poder posseir l’altre arriba fins a la violència contra ell, fins i tot a eliminar-lo; així l’home humiliat és revelació de Déu.

I a la creu Jesús apareix lliure d’enemics, ningú no l’escridassa, ni posa en dubte la seva relació amb Déu; tampoc ningú no li fa mal, precisament quan el soldat li traspassa el costat ja és mort.

4. Pensem-hi

Potser estem massa acostumats a contemplar la creu. I potser ens fixem que topem amb un cos malmès, torturat, amb un costat traspassat amb violència (Jn 19,34); però potser no ens adonem de la vida que en brolla. No és fàcil comprendre que de la mort en brolli vida. No és fàcil comprendre que l’amor veritable no mor mai, sobretot quan la persona estimada deixa d’existir, deixa de riure, deixa de compartir espai i temps amb tu. Com em miro el traspassat? I com acullo aquesta entrega per amor de Jesús?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres

Dijous Sant

1. Llegim el text (Jn 13,1-15)

¹Era abans de la festa de Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, l’hora de passar d’aquest món al Pare. Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem. ²Mentre sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, ³Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que havia vingut de Déu i a Déu tornava, ⁴s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; ⁵després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida.⁶Quan arriba a Simó Pere, aquest li diu: Senyor, ¿tu em vols rentar els peus? ⁷Jesús li respon: Ara no entens això que faig; ho entendràs després. ⁸Pere li diu: No em rentaràs els peus mai de la vida! Jesús li contesta: Si no et rento, no tindràs part amb mi. ⁹Li diu Simó Pere: Si és així, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta’m també les mans i el cap. ¹⁰Jesús li diu: Qui s’ha banyat, només cal que es renti els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets, encara que no tots. ¹¹Jesús sabia qui el traïa, i per això va dir: «No tots sou nets.»

¹²Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i tornà a taula. Llavors els digué: ¿Enteneu això que us he fet? ¹³Vosaltres em dieu “Mestre” i “Senyor”, i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. ¹⁴Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. ¹⁵Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres.

2. Comprenem el text i contemplem el gest de Jesús

En el lloc de la institució de l’Eucaristia, el quart evangeli relata aquest gest d’entrega de Jesús. Un gest que implica els seus amics en la comunió amb el Pare. La comunió que crea l’Eucaristia s’arrela en el servei d’amor dels uns pels altres.

Jesús ha deixat un gest que refusa tota mena de poder en les relacions humanes. Un gest que implica estimar fins a l’extrem i estar al servei de la comunió fraterna. Un gest que implica asseure’s a la taula de la comunió amb el Pare.

Jesús estima fins a l’extrem, perquè dóna la vida lliurement i gratuïtament. És la seva Pasqua, l’hora. I ho fa amb el gest de treure’s i posar-se el mantell (Jn 13,4.12), tot rentant els peus dels seus deixebles, estimant fins a l’extrem (cf. Jn 3,16).

Jesús fa un gest de servei i d’hospitalitat com a exemple i alhora com a do, el do de la comunió amb el Pare i entre els amics, on no domina el poder, sinó el servei. Un do per a estimar fins a l’extrem, per a viure relacionat amb el Senyor i amb els altres,  i per a ser feliç (Jn 13,16-17).

Pere (i amb ell, la resta) no acaba d’entendre que el gest de Jesús implica estimar fins a deixar-hi la pell. I perquè és un gest no sols de servei, sinó també d’hospitalitat. Jesús indica que, amb la seva entrega fins a la mort, conduirà els qui són dels seus al lloc misteriós d’on ha vingut: la comunió amb el Pare (Jn 14,3).

3. Pensem-hi

Què suposa deixar-me rentar els peus per Jesús? I què em suposa rentar els dels altres?

Accepto com Pere entrar en la dinàmica de servir per amor?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Però Jesús tornà a cridar amb tota la força, i va exhalar l’esperit.

Passió de Nostre Senyor Jesucrist A

1. Llegim el text (Mt 26,14–27,66)

¹⁴Llavors un dels Dotze, l’anomenat Judes Iscariot, se n’anà a trobar els grans sacerdots ¹⁵i els digué: —Què esteu disposats a donar-me si us entrego Jesús? Ells li van oferir trenta monedes de plata.  ¹⁶I des d’aleshores Judes buscava una ocasió per entregar-lo.

¹⁷El primer dia dels Àzims, els deixebles anaren a dir a Jesús: —On vols que et fem els preparatius per a menjar el sopar pasqual? ¹⁸Ell respongué: —Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu-li: “El Mestre diu: La meva hora és a prop. Faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva.” ¹⁹Els deixebles van complir el que Jesús els havia ordenat i prepararen el sopar pasqual.

²⁰Arribat el capvespre, Jesús es posà a taula amb els Dotze. ²¹Mentre sopaven, digué: —En veritat us ho dic: un de vosaltres em trairà. ²²Molt entristits, li anaven preguntant, l’un rere l’altre: —¿No sóc pas jo, Senyor? ²³Jesús respongué: —Un que suca amb mi al mateix plat és el qui em trairà.  ²⁴El Fill de l’home se’n va, tal com l’Escriptura ha dit d’ell, però ai de l’home que el traeix! A aquest home, més li valdria no haver nascut. ²⁵Judes, el qui el traïa, li preguntà: —¿No sóc pas jo, rabí? Ell li respongué: —Tu ho has dit. ²⁶Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i, tot donant-lo als deixebles, digué: —Preneu, mengeu-ne: això és el meu cos. ²⁷Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies i els la donà tot dient: —Beveu-ne tots, ²⁸que això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom en perdó dels pecats.  ²⁹Us asseguro que des d’ara ja no beuré d’aquest fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou amb vosaltres en el Regne del meu Pare.  ³⁰I després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres. ³¹Llavors Jesús els digué: —Aquesta nit, per causa meva, tots vosaltres fallareu, perquè diu l’Escriptura: Colpiré el pastor, i es dispersaran les ovelles del ramat. ³²Però quan hauré ressuscitat aniré davant vostre a Galilea. ³³Pere li va contestar: —Ni que, per causa teva, tots fallin, jo no fallaré pas. ³⁴Jesús li digué: —En veritat t’ho dic: aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades. ³⁵Llavors Pere li diu: —Ni que em calgui morir amb tu, no et negaré. I tots els altres deixebles digueren el mateix.

³⁶Llavors Jesús va arribar amb els deixebles en un terreny anomenat Getsemaní, i els digué: —Seieu aquí mentre vaig allà a pregar. ³⁷Va prendre amb ell Pere i els dos fills de Zebedeu, i començà a sentir tristor i angoixa. ³⁸Llavors els digué: —Sento a l’ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi. ³⁹S’avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava dient: —Pare meu, si és possible, que aquesta copa s’allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols. ⁴⁰Després va cap als deixebles i els troba dormint. Diu a Pere: —Així, doncs, ¿no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? ⁴¹Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble. ⁴²Se n’anà per segona vegada i va pregar dient: —Pare meu, si aquesta copa no pot passar lluny sense que jo la begui, que es faci la teva voluntat.  ⁴³Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven. ⁴⁴Els deixà i se’n tornà a pregar per tercera vegada, dient les mateixes paraules. ⁴⁵Llavors va cap als deixebles i els diu: —Dormiu ara i reposeu! S’acosta l’hora, i el Fill de l’home serà entregat en mans dels pecadors. ⁴⁶ Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí. ⁴⁷Encara Jesús parlava quan va arribar Judes, un dels Dotze. L’acompanyava molta gent amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. ⁴⁸El qui el traïa els havia donat aquest senyal: —És el qui jo besaré: deteniu-lo. ⁴⁹A l’instant es va acostar a Jesús i li digué: —Salve, rabí! I el besà. ⁵⁰Jesús li digué: —Company, estigues pel que has de fer. Llavors s’abraonaren sobre Jesús i el detingueren. ⁵¹Però un dels qui anaven amb ell posà la mà a l’espasa, la desembeinà i, d’un cop, tallà l’orella al criat del gran sacerdot. ⁵²Jesús li diu: —Torna l’espasa a la beina, que tots els qui empunyen l’espasa, per l’espasa moriran. ⁵³¿Et penses que no puc demanar ajut al meu Pare? Ara mateix m’enviaria més de dotze legions d’àngels. ⁵⁴Però llavors, com es complirien les Escriptures, segons les quals cal que sigui així? ⁵⁵En aquella mateixa hora, Jesús digué a la gent: —Heu sortit a agafar-me amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia estava assegut al temple ensenyant i no em vau detenir. ⁵⁶Però tot això ha passat perquè es complís el que hi ha escrit en els llibres dels Profetes. Llavors tots els deixebles l’abandonaren i fugiren.

⁵⁷Els qui havien detingut Jesús se’l van endur a casa de Caifàs, el gran sacerdot, on s’havien reunit els mestres de la Llei i els notables. ⁵⁸Pere el seguia de lluny, fins que va arribar al pati del palau del gran sacerdot. Hi entrà i s’assegué amb els guardes per veure quin seria el desenllaç. ⁵⁹Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una falsa declaració contra Jesús per fer-lo morir, ⁶⁰ però no en van trobar cap, tot i que es van presentar molts falsos testimonis. Finalment se’n presentaren dos ⁶¹que van declarar: —Aquest va dir: “Puc destruir el santuari de Déu i reconstruir-lo en tres dies.”  ⁶²Llavors el gran sacerdot es posà dret i va dir a Jesús: —¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que aquests et fan? ⁶³Però Jesús callava. El gran sacerdot li digué: —Et conjuro pel Déu viu que ens diguis si tu ets el Messies, el Fill de Déu. ⁶⁴Jesús li respon: —Tu ho has dit. Us ho asseguro: des d’ara veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós i venint sobre els núvols del cel. ⁶⁵Aleshores el gran sacerdot s’esquinçà els vestits exclamant: —Ha blasfemat! Per què necessitem més testimonis? Ara mateix acabeu de sentir la blasfèmia. ⁶⁶Què us en sembla? Ells respongueren: —Mereix pena de mort! ⁶⁷Llavors es posaren a escopir-li a la cara i a donar-li cops de puny. Altres li pegaven bufetades ⁶⁸tot dient: —Fes de profeta, Messies! Digue’ns qui t’ha pegat!

⁶⁹Mentrestant, Pere s’estava assegut a fora, al pati. Se li va acostar una criada i li digué: —Tu també hi anaves, amb Jesús, el Galileu. ⁷⁰Pere ho negà davant de tothom: —No sé de què parles. ⁷¹Quan Pere sortia cap al portal, el va veure una altra criada i digué als qui eren allí: —Aquest anava amb Jesús, el Natzarè. ⁷²Pere ho tornà a negar tot jurant: —No conec aquest home. ⁷³Poc després, els qui eren allí es van acostar a Pere i li digueren: —És veritat que tu també ets d’ells: si fins i tot se’t nota per l’accent amb què parles. ⁷⁴Llavors es posà a maleir i a jurar dient: —Jo no conec aquest home! A l’instant va cantar el gall. ⁷⁵Pere es va recordar d’allò que Jesús li havia dit: «Abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades.» I així que va ser fora, va plorar amargament.

27    ¹Quan va despuntar el dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble prengueren l’acord de fer morir Jesús. ²I després de lligar-lo, se’l van endur i l’entregaren a Pilat, el governador. ³Aleshores Judes, el qui l’havia traït, quan veié que l’havien condemnat, es penedí del que havia fet. Va retornar les trenta monedes de plata als grans sacerdots i als notables, ⁴i els digué: —He pecat entregant a la mort sang innocent. Però ells li contestaren: —I a nosaltres què ens importa? Això és cosa teva. ⁵Ell va llençar les monedes al santuari i sortí. Se’n va anar i es va penjar. ⁶Els grans sacerdots recolliren les monedes tot dient-se: —No és permès de tirar-les al tresor del temple, perquè són preu de sang.  ⁷Llavors van prendre l’acord de comprar amb aquells diners el Camp del Terrisser per sepultar-hi els forasters. ⁸ Per això, fins al dia d’avui aquell camp s’anomena Camp de Sang. ⁹ Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies: Prengueren les trenta monedes, el preu d’aquell que alguns israelites havien avaluat,¹⁰i les donaren a canvi del Camp del Terrisser, tal com m’havia ordenat el Senyor.

¹¹Jesús comparegué davant el governador. El governador el va interrogar: —¿Tu ets el rei dels jueus? Jesús li respongué: —Tu ho dius. ¹²Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables.  ¹³Aleshores Pilat li diu: —¿No sents quants testimonis presenten contra tu? ¹⁴Però Jesús no li va respondre res sobre cap acusació, i el governador n’estava tot sorprès.

¹⁵Cada any, per la festa de Pasqua, el governador acostumava a deixar lliure el pres que la gent volia. ¹⁶Llavors tenien un pres famós, un tal Barrabàs. ¹⁷Quan la gent, doncs, s’hagué reunit, Pilat els digué: —Qui voleu que us deixi lliure, Barrabàs, o Jesús, l’anomenat Messies? ¹⁸Deia això perquè sabia que li havien entregat Jesús per enveja. ¹⁹Mentre Pilat seia al tribunal, la seva muller li féu arribar aquest missatge: —Desentén-te del cas d’aquest just. Avui, en somnis, he patit molt per causa d’ell. ²⁰Mentrestant els grans sacerdots i els notables van convèncer la gent que reclamessin Barrabàs i fessin matar Jesús. ²¹ El governador els preguntà: —Quin d’aquests dos voleu que us deixi lliure? Ells respongueren: —Barrabàs! ²²Pilat els diu: —I de Jesús, l’anomenat Messies, què n’he de fer? Tots van respondre: —Que el crucifiquin! ²³Ell replicà: —Però quin mal ha fet? Ells cridaven encara més fort: —Que el crucifiquin! ²⁴Pilat, veient que no en treia res i que més aviat començava un avalot, es rentà les mans amb aigua davant la gent i va dir: —Jo sóc innocent de la sang d’aquest home. Això és cosa vostra. ²⁵Tot el poble respongué: —Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills! ²⁶Llavors els deixà lliure Barrabàs i, després de fer assotar Jesús, el va entregar perquè fos crucificat.

²⁷Els soldats del governador es van endur Jesús dins el pretori i reuniren al seu voltant tota la cohort. ²⁸El van despullar, el cobriren amb una capa de color escarlata ²⁹i li posaren al cap una corona d’espines que havien trenat, i a la mà dreta una canya. S’agenollaven davant d’ell i l’escarnien dient: —Salve, rei dels jueus!  ³⁰Li escopien, li prenien la canya i li pegaven al cap. ³¹Acabada la burla, li tragueren la capa, li posaren els seus vestits i se l’endugueren per crucificar-lo.

³²Quan sortien van trobar un home de Cirene, que es deia Simó, i l’obligaren a portar la creu de Jesús.

³³Arribats en un indret anomenat Gòlgota —que vol dir «lloc de la Calavera»—, ³⁴li donaren a beure vi barrejat amb fel; ell el va tastar, però no en volgué beure. ³⁵Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus. ³⁶I s’estaven asseguts allà custodiant-lo. ³⁷Damunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus.» ³⁸Juntament amb ell foren crucificats dos bandolers, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. ³⁹Els qui passaven per allí l’injuriaven movent el cap amb aires de mofa ⁴⁰i dient: —Tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t a tu mateix, si ets Fill de Déu, i baixa de la creu! ⁴¹Igualment se’n burlaven els grans sacerdots, amb els mestres de la Llei i els notables, tot dient: ⁴²—Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar. És rei d’Israel: que baixi ara de la creu i creurem en ell! ⁴³ Ha confiat en Déu: que l’alliberi ara, si tant se l’estima! Ell, que va dir: “Sóc Fill de Déu”! ⁴⁴Els bandolers que havien estat crucificats amb ell l’insultaven de la mateixa manera.

⁴⁵Des del migdia fins a les tres de la tarda ^* es va estendre una foscor per tota la terra. ⁴⁶I cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força: —Elí, Elí, ¿lemà sabactani?—que vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?» ⁴⁷En sentir-ho, alguns dels qui eren allí deien: —Aquest crida Elies. ⁴⁸De seguida un d’ells corregué a prendre una esponja, la xopà de vinagre, la clavà en una canya i la hi donava perquè begués. ⁴⁹Els altres deien: —Deixa, a veure si ve Elies a salvar-lo. ⁵⁰Però Jesús tornà a cridar amb tota la força, i va exhalar l’esperit.

⁵¹Llavors, la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques s’esberlaren, ⁵²els sepulcres s’obriren, i molts cossos dels sants que hi reposaven van ressuscitar; ⁵³sortiren dels sepulcres i, després de la resurrecció de Jesús, van entrar a la ciutat santa i s’aparegueren a molts. ⁵⁴El centurió i els qui amb ell custodiaven Jesús, veient el terratrèmol i tot el que havia passat, van agafar molta por i deien: —És veritat: aquest era Fill de Déu.

⁵⁵També hi havia allà moltes dones que s’ho miraven de lluny estant. Havien seguit Jesús des de Galilea i li prestaven ajut. ⁵⁶Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.

⁵⁷Arribat el capvespre, vingué un home ric d’Arimatea, que es deia Josep i era també deixeble de Jesús. ⁵⁸Aquest anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús, i Pilat va manar que l’hi donessin. ⁵⁹Josep prengué el cos, l’embolcallà amb un llençol per estrenar ⁶⁰ i el va dipositar en un sepulcre nou, que ell s’havia fet tallar a la roca. Després va fer rodolar una gran pedra a l’entrada del sepulcre i se n’anà. ⁶¹També eren allà Maria Magdalena i l’altra Maria, assegudes enfront del sepulcre.

⁶²El dissabte, l’endemà del dia de la preparació, els grans sacerdots i els fariseus es reuniren i anaren a trobar Pilat ⁶³per dir-li: —Senyor, ens hem recordat que aquell impostor, quan encara vivia, va dir: “Al cap de tres dies ressuscitaré.” ⁶⁴Dóna ordre, doncs, que assegurin el sepulcre fins al tercer dia, no fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i després diguessin al poble: “Ha ressuscitat d’entre els morts.” Seria una impostura pitjor que la primera. ⁶⁵Pilat els digué: —Aquí teniu una guàrdia. Aneu al sepulcre i assegureu-lo tan bé com sapigueu. ⁶⁶Ells anaren al sepulcre i l’asseguraren segellant-ne la pedra de l’entrada i posant-hi la guàrdia.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Mateu pretén animar i sostenir la perseverança dels cristians en l’hostilitat i la persecució. Des d’aquesta òptica pastoral, cal llegir la polèmica antijueva que emergeix en alguns moments, en concret, quan Pilat es renta les mans i el poble assumeix la responsabilitat de la culpa (27,24-25), i quan els caps jueus asseguren la custòdia del sepulcre i compren els soldats de guàrdia, perquè corri el rumor del robatori del cos de Jesús (27,62-66; 28,11-15).

El protagonista absolut és Jesús: d’entrada, decideix du a terme la voluntat del Pare (26,18), i des de la seva fidelitat en la condició humil i sofrent (de Servent del Senyor), serà exaltat per Déu i reconegut com a Fill de Déu (26,63-64; 27,40.43.54) i jutge universal, entronitzat a la dreta de Déu (26,64; 28,18).

I entorn de Jesús, giren quatre grups, dos del cercle eclesial i dos del món hostil a Jesús, hostilitat manifestada des de l’inici (2,3). Els del cercle eclesial són: 1) els Dotze, amb dos pols: Pere i Judes, ambdós es penedeixen, però sols Pere refà el camí cap a Jesús; i 2) les dones que havien seguit Jesús des de Galilea, les dues que veuen on l’enterren, reben l’anunci de la resurrecció. Els dels món hostil són: 1) el Sanedrí, format pels grans sacerdots, els notables i els mestres de la Llei, els fariseus sols surten quan es tracta d’assegurar el sepulcre (27,62); i 2) el poble de la ciutat de Jerusalem, que es fa responsable de la mort de Jesús davant de Déu (27,25). La destrucció del temple i la ciutat de Jerusalem l’any 70 dC fou vista com a conseqüència d'aquest pecat.

La innocència de Jesús, proclamada per Judes (27,4), la dona de Pilat (27,19) i reconeguda pel mateix Pilat (27,24), dóna color a tot el relat, així com el seu silenci davant les intimidacions dels adversaris, sols trencat per a afirmar la seva divinitat (26,64) i la seva reialesa (27,11).

Jesús mostra el seu amor envers el seu Pare i la seva dignitat de Fill de Déu en el seu silenci davant les intimidacions dels adversaris. Un silenci sols trencat per a afirmar la seva divinitat i la seva reialesa. Malgrat tot el mal sofert i rebut, Jesús no deixa d’estimar i ens anima a estimar.

3. El context de l’última setmana de Jesús (la nostra setmana santa)

En la seva última Pasqua a Jerusalem, potser l’any 30, Jesús va fer tres accions simbòliques, profètiques, que li van costar la vida, dues de públiques i una de privada. Les dues accions profètiques públiques són l’entrada a Jerusalem i la purificació del temple, i l’acció profètica privada és el darrer sopar amb els seus deixebles.

3.1. Jesús entra a Jerusalem muntat en un pollí (Lc 19,30; Mc 11,2), pollí i somera (Mt 21,2.5), pollí de somera (Jn 12,15). Al·lusió a Is 62,11 (El Senyor fa sentir aquest missatge fins a l’extrem de la terra: «Digueu a la ciutat de Sió: El teu salvador ja és aquí») i a Za 9,9.

3.2. Jesús va al Temple i el purifica (Mc/Mt/Lc). El quart evangeli situa l’escena al començament del ministeri de Jesús (la seva cronologia esmenta tres pasqües de Jesús a Jerusalem). Jesús prediu la destrucció del magnífic Temple de Jerusalem amb un gest simbòlic: bolcar les taules dels canvistes. Aquesta predicció és interpretada com una amenaça. I atacar el Temple era atacar el judaisme com a sistema religiós i el símbol unificador del poble jueu. Amb aquest gest simbòlic Jesús volia expressar la seva pregona convicció que el seu Pare canviaria radicalment les coses. Aquesta convicció ha quedat narrada en els evangelis. La mort de Jesús fa que el vel del Temple s’esquinci (Mt), Jesús substitueix el culte del Temple (Jn).

3.3. Jesús comparteix un últim sopar amb els seus deixebles, on afirma que no beurà més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu (Mc/Mt/Lc). Jesús celebra l’Últim Sopar amb els seus deixebles com un memorial, indicant, amb els gestos i les paraules sobre el pa i el vi, que la seva mort és un do de Déu per a ells, i que sols ho comprendran després del seu pas per la mort. És evident que aquest sopar va ser molt diferent dels anteriors amb els seus deixebles (és tipus de l’Eucaristia).

3.4. Els guàrdies del summe sacerdot detenen Jesús i el porten davant el summe sacerdot i el seu consell, el Sanedrí (Mc/Mt/Lc/Jn).

3.5. Jesús és portat pels qui l’han capturat a Pilat (Mc/Mt/Lc/Jn).

3.6. Jesús és crucificat. Els quatre evangelis situen l’Últim Sopar el dijous i la crucifixió i mort el divendres abans de la posta del sol.

3.7. El paper d’Anàs i Caifàs en la sentència. Només el prefecte o procurador romà tenia el poder de vida o mort. Caifàs i Anàs no pensaven pas que Jesús fos un cabdill d’una força armada i que planejava una insurrecció, però temien que Jesús pogués atiar el poble, és a dir, van entendre massa bé Jesús i els seus deixebles. Caifàs va prendre una decisió: detenir i executar Jesús, perquè volia mantenir la pau. Fou l’autoafirmació de Jesús, especialment al Temple, però també el seu ensenyament (la imatge de Déu Pare misericordiós) i la seva entrada a la ciutat, que va motivar el summe sacerdot a actuar contra Jesús. Pilat executa Jesús perquè li ho demana el summe sacerdot i li dóna una excel·lent excusa: Jesús es presenta a la ciutat com a rei dels jueus. Pilat hi descobreix un aspirant a rei sense exèrcit. Pilat no s’hi pensa gaire, a crucificar-lo, després de flagel·lar-lo, d’assotar-lo i interrogar-lo. Pilat va ser destituït a causa de les seves execucions massives i imprudents.

4. Pensem-hi.

• Veig en Jesús les persones innocents mortes injustament?
• Quines preguntes em faig?
• Què descobreixo en la mort de Jesús i què m’aporta?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Hosanna al Fill de David! Beneït el qui ve en nom del Senyor!

Evangeli de Rams A

1. Llegim el text (Mt 21,1-11)

¹Quan es van acostar a Jerusalem i arribaren a Betfagé, a la muntanya de les Oliveres, Jesús va enviar dos deixebles ²amb aquest encàrrec: —Aneu al poble que teniu al davant i tot seguit trobareu una somera fermada, amb un pollí al seu costat. Deslligueu-la i porteu-me’ls. ³I si algú us preguntava res, responeu-li: “El Senyor els ha de menester, però de seguida els tornarà.” ⁴Això va succeir perquè es complís allò que havia anunciat el profeta: ⁵Digueu a la ciutat de Sió: Mira el teu rei que ve cap a tu; arriba humilment, muntat en una somera i en un pollí, fill d’un animal de càrrega. ⁶Els deixebles hi anaren i feren el que Jesús els havia manat: ⁷portaren la somera i el pollí, van posar els mantells al seu damunt, i ell hi va muntar. ⁸Molta gent va començar a estendre els seus mantells pel camí; d’altres tallaven branques dels arbres i les escampaven per terra. ⁹La gent que anava davant d’ell i els qui seguien darrere cridaven: —Hosanna al Fill de David! Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosannaa dalt del cel! ¹⁰Quan hagué entrat a Jerusalem, tota la ciutat es va contorbar, i preguntaven: —Qui és aquest? ¹¹La multitud responia: —Aquest és el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

L’entrada del Messies Rei a la seva ciutat consta de tres escenes marcades per l’acompliment de l’Escriptura (21,4-5.10): (1) Els preparatius (21,1-3). (2) L’entrada triomfal (21,6-9), emmarcada pel teixit que uneix Is 62,11 i Za 9,9, tot destacant la condició humil del Rei que ve a salvar el seu poble. (3) La reacció de la ciutat de Jerusalem i de la multitud (21,10-11), la primera reacciona tal com va fer-ho davant la pregunta dels savis d’Orient (2,3) i la segona, reconeixent el seu origen messiànic i humil: és el profeta Jesús, de Natzaret (cf. 2,3) de Galilea (cf. 2,22; 4,12-16), la cruïlla de pobles. La multitud saluda Jesús, l’aclama i li dóna la benvinguda (acull el Senyor: Salm 118,25-27b). La inquietud de Jerusalem anticipa el refús del seu Messies Rei, i alhora el trobament definitiu amb el seu Senyor (21,3; 23,39).

Mateu presenta Jesús com a profeta (home) i Senyor (Déu) que es manifesta com a Rei inesperat i sorprenent que porta la salvació i la pau al seu poble. Una identitat que només es revelarà després de ser refusat, intimidat i assassinat.

El testimoniatge de Jesús interpel·la: Qui és aquest?

Jesús és home, i com a tal morirà, però alhora és Déu, i com tal mostrarà que estima i acull bons i dolents i que la seva reialesa és diferent a la dels humans.

3. Pensem-hi

El meu testimoniatge interpel·la com Jesús?

Què m’interpel·la del testimoniatge de Jesús?