Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Senyor, deixa-la encara aquest any

D. 3r de Quaresma C  

(24 març 2019)

1. Llegim el text (Lc 13,1-9)

¹Per aquell mateix temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d’uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d’ells amb la dels sacrificis que oferien. ²Jesús els respongué: ¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? ³Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual. ⁴I aquelles divuit persones que van morir a Siloè quan la torre els va caure al damunt, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? ⁵Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera. ⁶I va afegir aquesta paràbola: Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n’hi trobà. ⁷Llavors digué al qui li menava la vinya: Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit d’aquesta figuera i no n’hi trobo. Talla-la. Per què ha d’ocupar la terra inútilment? ⁸Ell li respongué: Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, ⁹a veure si dóna fruit d’ara endavant. Si no, fes-la tallar.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Lluc situa el relat després de la invitació urgent a la reconciliació (12,57-59). Això fa que la invitació de Jesús a la conversió tingui un to apressant. El relat conté dues unitats literàries: una reflexió a propòsit d’uns fets (13,1-5) i la paràbola de la figuera que no dóna fruit (13,6-9).

A partir de dos fets coneguts de tothom, l’assassinat d’uns galileus i la catàstrofe de la caiguda de la torre de Siloè, Jesús convida al penediment i a la conversió. No es tracta de denunciar o de valorar la culpabilitat dels morts o dels causants dels fets. Conèixer-ne les causes no ha de ser, doncs, motiu per a valorar el grau de culpabilitat d’uns i altres, sinó perquè no torni a produir-se ni l’acció violenta de Pilat ni l’accident, tot i ser imprevisible. D’entrada, Jesús desautoritza una idea molt arrelada en el seu temps, és a dir, que les desgràcies personals són càstig de Déu.

Jesús recorda, des de l’experiència comuna, que la vida de qualsevol persona pot truncar-se sobtadament, o bé per una acció violenta, o bé per un accident. Per això, amb la paràbola de la figuera, indica la fragilitat de l’existència humana i les dificultats que l’assetgen. A la figuera, se li dóna una última oportunitat perquè doni fruit. En el camí cap a Jerusalem (el camí de la fe), Jesús crida a la conversió, a canviar d’estil de vida i de mentalitat, a fi de donar fruit, a fi de complir la voluntat del Pare. Ací ressona la pregunta feta a Joan Baptista (3,10) i a Pere i als altres apòstols (Fets 2,37): què hem de fer? Doncs, convertir-se, que implica donar fruit.

Amb la paràbola de la figuera estèril la crida a la conversió és més apressant. Així, mentre els galileus han mort a causa de la maldat de Pilat i els divuit homes, a causa d’un accident, la figuera morirà a causa de la seva inacció, peresa, indecisió a donar fruit, a causa d’haver-se convertit en un paràsit (no fa res més que ocupar un espai inútilment). Si en temps de Jesús, la paràbola és una al·lusió a l’ultima oportunitat que sempre Déu dóna a tothom perquè es converteixi. Ara, des de la seva esterilitat, esdevé símbol d’una existència inútil, pel fet de no donar fruit, de no oferir vida per als altres.

Molts han intentat d’esbrinar quins fets històrics hi ha rere d’aquesta invitació a convertir-se. Està documentada la brutalitat de Pilat, però no l’assassinat dels galileus ni la catàstrofe de la caiguda de la torre. Hi ha diverses hipòtesis, però no n’hi ha cap que precisi si els fets són històrics o fruit d’una confusió amb altres fets de la història de Palestina. Tampoc no es pot dir que tot s’ho hagi inventat Lluc. Amb tot, el que importa és la invitació de Jesús a la conversió.

3. Mirem la nostra vida i acció

• La pregària m’ajuda a solidaritzar-me amb els altres (patir amb) i esdevé diàleg amb Déu Pare, o amb el seu Fill Jesús, perquè sempre els doni una oportunitat?
• De què m’he de convertir (canviar de manera pensar o d’estil de fer) per a donar fruit?

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell...

 

D. 2n de Quaresma C 

(17 de febrer de 2019)

1. Llegim el text (Lc 9,28b-36)

²⁸Uns vuit dies després d’haver-los dit tot això, Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. ²⁹. ³⁰Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, ³¹que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. ³²A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que estaven al seu costat. ³³Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué: Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies. No sabia què deia. ³⁴Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s’esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol. ³⁵Llavors va sortir del núvol una veu que deia: Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo. ³⁶Així que s’hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol. Ells guardaren silenci, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

El relat de la transfiguració de Jesús s’esdevé davant els ulls de Pere, Joan i Jaume, els tres deixebles que són testimonis dels esdeveniments cabdals del ministeri de Jesús.

El quadre lucà consta de quatre escenes: (1) La introducció espaciotemporal (Lc 9,28): el vuitè dia (el dia de la resurrecció), mentre Jesús prega (com al baptisme), a la muntanya (lloc de teofania i revelació); i amb els testimonis: Pere, Joan i Jaume. (2) La visió (Lc 9,29-32): la transfiguració de Jesús i l’aparició de Moisès i Elies; Lluc nota que, tot i la son, Pere i companys veuen la glòria de Jesús i els dos homes que conversen amb ell (9,32). (3) El cim de la visió (Lc 9,33-36): amb la intervenció de Pere (la veu de l’Església), l’aparició d’un núvol (la presència misteriosa del Senyor), la veu que revela la identitat de Jesús i que convida a escoltar-lo, la reacció d’esglai dels tres testimonis (Lc 9,34). (4) El final de la teofania (Lc 9,36); quan baixen de la muntanya. Mentre Mateu i Marc noten que Jesús demana silenci, Lluc indica que els testimonis guarden silenci per pròpia iniciativa. D’altra banda, Lluc omet l’escena del diàleg entre Jesús i els testimonis sobre el significat de l’esdeveniment (Mt 17,10-13; Mc 9,11-13).

La veu misteriosa, ressò de la teofania del baptisme (Lc 3,21b-22), corregeix i resitua la interpretació de Pere (la veu dels Dotze), que tendiria a posar al mateix nivell Jesús i els protagonistes de la revelació bíblica, Moisès i Elies.

Jesús actualitza Llei i Profetes, i ara i ací, és la cabana de la presència i de l’encontre amb Déu. A més, la missió de Jesús és única i definitiva, per això els testimonis no veuen ningú més que Jesús, tot sol (Lc 9,36).

Aquest relat, tot i que recull imatges de les teofanies bíbliques i de les visions apocalíptiques, manifesta la novetat de l’esdeveniment Jesús, Fill de Déu i Fill de l’home, que és del món diví, però que viu i mor en la història humana. La transfiguració anticipa ja la glòria del darrer dia (primer i vuitè), ja present en el Jesús que fa camí amb ells. El Pare confirma als tres testimonis que Jesús és el seu Fill, el seu elegit, el Servent anunciat per Isaïes (Is 42,1). En efecte, el Pare testifica que el seu Fill Jesús manifesta d’una manera única i definitiva la seva voluntat revelada en la Llei i els Profetes; per això, anima a escoltar-lo (Dt 18,15).

3. Pensem-hi. He experimentat un gaudi inexplicable quan m’he pogut trobar-me amb Jesús? Què m’aporta Jesús en el meu camí, en la meva vida i acció?

Recés trimestral del Pradó de Catalunya i les Illes Balears

Recés trimestral

10 i 11 de març de 2019

“De la contemplació de Jesucrist pobre sorgeix la gràcia de viure com Ell, sent pobres entre els pobres”

Estimats companys de la família pradosiana de Catalunya i Balears,

aquest curs, començarem treballant l’objectiu general: “Treballeu per fer-vos petits per portar avui l’Evangeli als pobres”. El present curs té com a objectiu concret: “Viure i proposar la fe als pobres des de la nostra pobresa”. Aquest objectiu té tres nuclis a l’hora de treballar-lo al llarg d’aquest curs:

1.    De la contemplació de Jesucrist pobre sorgeix la gràcia de viure com Ell, sent pobres entre els pobres.

2.    El sacerdot és un home despullat.

3.    La pobresa ens capacita per anunciar l’Evangeli als pobres.

En aquest recés ens centrarem en el primer nucli que abans hem esmentat. El diumenge a la tarda tindrem un testimoni d’en Cristòfol Vidal. El dilluns al matí, el Pepe Rodado farà una ponència sobre el tema de l’enunciat. Per tant, us convidem a retrobar-nos el 10 i l’11 de març de 2017 a la  Casa d’Exercicis Sant Ignasi – Sarrià (Carrer Carrasco i Formiguera, 32 – Barcelona Tel. 93 205 81 34).

El programa proposat és aquest:

Diumenge 10

18,00 Acollida

18,30 Testimoni de Cristòfol Vidal.

                   Treball personal

20,30 Sopar

21,30 Informacions i altres qüestions pradosianes 

Dilluns 11

8,30 Laudes

9,00 Esmorzar

10,00 Ponència de Pepe Rodado.

11,00 Treball personal

12,15 Compartir voluntari

13,00 Eucaristia

14,00 Dinar. Comiat

Per apuntar-vos cal dirigir-se al Jordi Espí:

- el seu número de telèfon: 697.203.176

- i el seu correu electrònic: jespivives@yahoo.es

No aviseu directament a la casa, perquè és una font d’embolics.

SI US PLAU, AVISEU COM A MOLT TARD, EL DIJOUS 7 DE MARÇ AL VESPRE perquè puguem posar-nos d’acord amb la casa. Moltes gràcies!!!

*Els responsables, passeu una còpia d’aquesta convocatòria als membres del vostre grup que no tinguin correu electrònic. Gràcies.

El Consell del Pradó Interdiocesà de Catalunya i Balears  

Els Estudis d'Evangeli d'en Jaume Fontbona: L’Esperit el va conduir pel desert 2durant quaranta dies, i era temptat pel diable

D.1r de Quaresma C 

(10 de març de 2019)

1. Llegim el text (Lc 4,1-13)

¹Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà. L’Esperit el va conduir pel desert ²durant quaranta dies, i era temptat pel diable. En tots aquells dies no va menjar res, i quan s’hagueren acabat, va tenir fam. ³El diable li digué: Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa. ⁴Però Jesús li va respondre: L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa. ⁵Després el diable se l’endugué enlaire, li va mostrar en un instant tots els reialmes del món ⁶i li digué: Et donaré tota l’autoritat i la glòria d’aquests reialmes: me l’han confiada a mi, i jo la dono a qui vull. ⁷Adora’m i tot serà teu. ⁸Jesús li respongué: Diu l’Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, serveix-lo només a ell. ⁹Després el conduí a Jerusalem, el va posar al punt més alt del temple i li digué: Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix. ¹⁰Diu l’Escriptura: Donarà ordre als seus àngels de guardar-te. ¹¹I encara: Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres. ¹²Jesús li contestà: Diu l’Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu. ¹³Un cop el diable hagué acabat tota mena de temptacions, s’allunyà d’ell fins al temps oportú.

2. Comprenem el text i contemplem Jesús

Lluc teixeix l’escena de les temptacions de Jesús amb la del seu baptisme i la seva genealogia, Jesús és temptat precisament perquè és el Fill de Déu. I la situa abans de l’inici del seu ministeri públic. El fet que Jesús sigui ple de l’Esperit connecta aquesta escena amb la del baptisme i amb la de la sinagoga de Natzaret, sense oblidar que Lluc ja ha presentat Jesús actuant per tot Galilea, ple de l’Esperit (Lc 4,14-15).

Les temptacions recorden tres moments del camí d’Israel: el mannà al desert (Ex 16), el do de la terra (Dt 34,1-4) i l’aigua de la roca (Ex 17,1-7). On Israel havia fallat per la seva desobediència, Jesús en surt victoriós per la seva obediència. Lluc, al contrari de Mateu, no segueix l’ordre de la narració bíblica del poble cap a la terra promesa, el modifica a fi de situar la última a Jerusalem, el lloc central de la seva obra.

Les temptacions qüestionen els tres pilars de la fe jueva: la Paraula de Déu, la Terra i el Temple. El diable, que confon i divideix, vol impedir que Jesús faci present la Paraula, el Regne (la Terra) i la glòria del Senyor (el Temple). I alhora expressen l’oposició a la persona de Jesús, el Fill de Déu.

La 1ª: el pa. El diable suggereix a Jesús que posi la paraula al seu servei i manifesti clarament la seva identitat, prescindint de fer la voluntat del seu Pare. Jesús replica que l’obediència a la Paraula de Déu és l’aliment, ara i aquí (cf. Dt 8,3). La 2ª: enlaire, a fi d’abastar amb la mirada tots els reialmes del món. El diable incita Jesús a la idolatria. Jesús replica amb la fe en Déu, l’únic Sobirà del món (cf. Dt 6,13). La 3ª: al punt més alt del Temple. El diable vol que Jesús dubti, com Israel, que Déu li faci costat. Jesús replica refusant d’exigir un signe del fet que Déu és amb ell (cf. Dt 6,16).

És impossible provar la realitat històrica de les tres temptacions, bàsicament tenen un valor simbòlic, però això no vol dir que siguin inventades. Totes tres corregeixen una visió errònia de la identitat i missió de Jesús, i el presenten, com a Fill de Déu, obedient a la voluntat del Pare, fins i tot en les proves. Lluc acaba les temptacions fixant la mirada cap al futur, el diable desapareix fins a una nova oportunitat, al moment de la passió i mort de Jesús, quan, de nou, intentarà destruir el pla de salvació de Déu.

3. Pensem-hi. Em sedueix el poder? O la possessivitat? O la glòria de la immortalitat?

Què demano a Déu perquè m’acompanyi i em sostingui en la crua realitat?